La Goleta
La Goleta[1] (en àrap: حلق الوادي, Halq al Wadi; en francés: La Goulette) és una ciutat de Tunis. Segons el cens de 2014, té una població de 45 711 habitants.[2]
En la localitat està ubicat el port de la ciutat de Tunis, capital del país, situada 10 quilómetros al suroest. És el principal port de Tunis.
Etimologia
[editar | editar còdic]Contràriament a lo que poguera pensar-se, el nom de la ciutat no té res a vore en el tipo de barco cridat goleta, sino que deriva de l'àrap Ḥalq al-Wādī, que significa "gola del riu". Una gola és un canal per a on entren els bucs en certs ports o rius, segons el diccionari de la RAER, i fa referència al canal de 28 metros d'ample que comunica el llac de Tunis en la mar oberta, a on està situada la ciutat.
Història
[editar | editar còdic]Per la seua situació geogràfica, guardant l'entrada al llac que dona a Tunis, La Goleta ha eixercitat a lo llarc dels sigles un paper militar important. Ocupada pels turcs en 1534, va ser conquistada en 1535 per l'eixèrcit de Carlos I d'Espanya en La Jornada de Tunis. La fortalea de la Carraca, que encara existix hui en dia, va ser construïda pels espanyols i ampliada pels turcs, que reconquistaron permanentment la ciutat en 1574.
Important port berberisco, va ser atacat en èxit per l'armada espanyola en 1609 al mando de Luis Fajardo,[3] en 1612 per Álvaro de Bazán i Benavides,[4] en 1615 per Francisco de Ribera,[5] i per Octavio d'Aragó en 1617.
El major desenroll de la ciutat es va produir des de mediats del XVIII, com a barri, per extensió, de la capital, en l'arribada, primer modesta, d'immigrants de Malta i Sicília atrets per les oportunitats de treball en el port.
En 1868 es va firmar el Tractat de la Goleta entre Tunis i Itàlia, i a partir de llavors l'immigració italiana es va fer massiva, canviant la fisonomia de la ciutat. En pocs anys els italians varen ser majoria en la ciutat, formant el barri de la Menuda Sicília. En un principi la població italiana vivia en l'indigència, pero poc a poc les seues condicions varen millorar, fundant una Cambra de comerç (1884), la Banca Siciliana, el periòdic L'Unione i atres institucions culturals i assistencials (teatres, cines, escoles, hospitals) dirigides als italians. Les dos poblacions, tunecina i italiana, conviuen pacíficament en un context cosmopolita i mestizo, reflectit en la película Un estiu en La Goulette de Férid Boughedir.
| Any | Tunecinos musulmans | Judeus | Francesos | Italians | Maltés | Total |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1921 | 778 | 1540 | 772 | 2449 | 381 | 5997 |
| 1926 | 1998 | 2074 | 1264 | 2921 | 299 | 8653 |
| 1931 | 2274 | 843 | 2233 | 3476 | 332 | 9260 |
| 1936 | 2343 | 1668 | 2713 | 3801 | 265 | 10 862 |
| Font : Paul Sebag, Tunis. Histoire d'unix ville, éd. L'Harmattan, 1998 | ||||||
En 1964, quan el president Habib Bourguiba va ordenar l'expropiació dels bens dels estrangers, els italians varen mamprendre el camí de l'exili. Com solament tenien documents francesos, no varen tindre una atra elecció que la de buscar una nova vida en França, a on varen ser a afegir-se als Pieds-Noirs procedents d'Argèlia. El personage més célebre dels italians de la Goleta és l'actriu Claudia Cardinale, que va nàixer en la ciutat en 1938.
Al principi port comercial, peixquer, de recree i de turisme, no li queden hui més que funcions de port peixquer i de port per a les travessies turístiques. En l'actualitat el port de Radès complix les funcions de port mercant. En La Goleta queden els seus famosos restaurants de peix i la seua llarga plaja, lo que ho fa un destí favorit dels tunecinos.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Real Acadèmia Espanyola. «Tunis». Diccionari panhispánico de dubtes. Madrit: Santillana. Consultat el 17 d'abril de 2024.
- ↑ «Senyes del cens de 2014». Archivat des d'el original, el 13 de juliol de 2021. Consultat el 25 de març de 2022.
- ↑ Corrals, Magdalena de Pazzis Pi (2019-06-19). Terços de la mar: Història de la primera infanteria de marina espanyola (en és), L'Esfera dels Llibres. ISBN 978-84-9164-632-7.
- ↑ Camañes, Porfirio Sanz (2005). La monarquia hispànica en temps del Quixot (en és), Silex Edicions. ISBN 978-84-7737-156-4.
- ↑ Acer, Beatriz Alonso (2000). Orà-Mazalquivir, 1589-1639: una societat espanyola en la frontera de Berbería (en és), Editorial CSIC - CSIC Press. ISBN 978-84-00-07969-7.
- Este artícul conté una traducció derivada de «La Goleta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.