Anar al contingut

Temple de la Serp Bicéfala

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Temple de la Serp Bicéfala

El Temple de la Serp Bicéfala, també cridat Temple IV, és un temple funerari ceremonial construït en el 741 d. C., per la civilisació maya, sent una construcció de la ciutat més gran del periodo clàssic tardà Tikal en Petén, Guatemala. El Temple IV és la segona estructura precolombina més alta que encara es manté en peu en el continent d'Amèrica.[1]Està situat en direcció oest en vista cap a la Plaça Major. Esta construcció maya posseïx una altura de 70 metros des del sol fins al seu crestería. Aixina mateix, és el temple de major construcció en Tikal no solament per la seua altura sino també pel seu volum que és de 191.139 metros cúbics aproximadament. La cresteria del temple posseïa un llindar o gravat de fusta d'arbre de chicozapote en el qual es representava a Yik’in assentat en el tro, el Temple de la Serp Bicéfala també rep el nom de Temple de la Serp de Dos Caps i algunes hipòtesis apunten que cada cap simbolisa a Yik’in i el seu pare.[2]

Història

Época precolombina

Vista frontal del Temple de la Serp Bicéfala en decembre de 2015. Les grades al peu del temple acabaven de ser restaurades i el cim a penes descolla sobre els arbres que encara cobrixen la major part de la piràmide.

El temple va ser construït baix el mandat del fill d'Hasaw Cha'an Kawil, Yaxk'in Cha'an Chac, i és la construcció més alta de Tikal i està considerada la segona edificació de Mesoamérica de més altura i una de les de major volum del món antic. El seu nom fa honor a una divinitat maya. El temple s'utilisava per a diverses cerimònies rituals.

Redescubrimiento

Artícul principal → Tikal.
Vore també: Modest Méndez
Modest Méndez, goberandor de Petén que va descobrir les ruïnes de Tikal en 1848, en el seu uniforme militar
Museu Nacional de Història de Guatemala
Primeres fotografies de Tikal preses per Alfred Percival Maudslay en 1882. El temple IV s'observa al fondo de l'image.

Aparentment la població de la regió mai es va oblidar de Tikal i, en la década de 1840, varen guiar expedicions guatemalteques a les ruïnes.[3] Alguns relats de segona o tercera mà de Tikal varen aparéixer en prensa, a partir del sigle xvii i varen ser seguits pels escrits de John Lloyd Stephens, en el sigle xix, qui durant els seus viages en Guatemala i Yucatán entre 1839 i 1840 junt en l'ilustrador Frederick Catherwood va escoltar rumors d'una ciutat perduda, en edificis blancs, les parts superiors dels quals dominaven la selva.[4]


Per la lluntea del lloc, cap explorador va visitar les ruïnes de Tikal fins que Modest Méndez i Ambrosio Tut, respectivament el corregidor i el governador de Petén, les varen visitar en 1848, junt en Vicente Díaz, Bernabé Castellanos i el mestre Eusebio Lara, qui els va acompanyar, per a elaborar les primeres ilustracions dels monuments. En l'últim paràgraf de l'informe que va remetre al govern de Carrera, va escriure: «Yo dec complir en el meu deure, puix em seria sensible que atres curiosos estrangers vengen a donar publicitat a tots els objectes que estic veent i palpant. Vengen en hora bona eixos viagers en majors possibilitats i facultats intelectuals, facen excavacions al peu de les estàtues, trenquen els palaus i traguen les curiositats i tesors que no podran dur, jamai, sense el degut permís; pero mai podran nulificar, ni eclipsar el lloc que em correspon, en haver segut el primer en descobrir estes ruïnes; sense gravar els fondos públics, els vaig obrir camí, i vaig tindre el honor de comunicar al suprem govern de la república, quant interessant i superior es troba en la capital d'este imperi; sense mires d'interés personal o particular, únicament satisfet i persuadit que la meua persona i curts bens pertanyen a la pàtria, al govern i als meus fills».[5]

En 1853, despuix de la publicació del diari de Méndez en la Gasseta de Guatemala, es va donar a conéixer el redescubrimiento a la comunitat científica, per mig d'una publicació de l'Acadèmia de Ciències de Berlín.[6]>

A finals del sigle xix i principis del sigle xx, vàries atres expedicions varen seguir, per a profundisar les investigacions, incloent l'expedició d'Alfred P. Maudslay en 1881-82 i els arqueòlecs pioners varen començar a netejar, dibuixar mapes i registrar les ruïnes, en la década de 1880.[3]

En 1951, una chicoteta pista d'aterrisage va ser construïda prop de les ruïnes,[7] a les que prèviament només es podia accedir despuix d'un viage de varis dies per la selva, a peu, o en mules.

Arquitectura

Part superior i cresteria del Temple de la Serp Bicéfala.
Llindar 3 del Temple de la Serp Bicéfala.

El Temple de la Serp Bicéfala és el més alt temple-piràmide de Tikal. Medix 70 metros, des del nivell del sol de la plaça, fins a la part superior de la seua pentine de sostre.[8] Marca el regnat de Yik’in Chan Kawil (Gobernant B, el fill del Governant A o Jasaw Chan K'awiil I); dos llindars de fusta tallada sobre l'entrada que conduïx al temple en el cim de la piràmide, mostra una data en conte llarc (9.15.10.0.0), que correspon a l'any 741.[9] El Temple IV és la tercera piràmide més alta construïda en tota la regió maya [10] i és una de les estructures precolombinas més altes en el continent americà, junt en la Piràmide del Sol, en Teotihuacán (que originalment va poder haver segut més alta),[11] la piràmide de Toniná de 75 metros[12] i la Piràmide de la Danta en El Mirador que medix 72 metros d'altura en el seu punt més alt.[13]

  • Ubicació: Situat a l'oest en la Gran Plaça de Tikal.
  • Altura: 70 metros
  • Forma: piramidal.
  • Es conserven sèt dels huit taulons del llindar número 2 a on apareix Yaxk'in Cha'an Chac dominat per un jagant protector i el llindar número 3 que en el seu gravat recrea també al governant acompanyat d'un dragó celest i una serp bicéfala damunt, en el Museu de les Cultures de Basilea gràcies al botànic i mege suís Carl Gustav Bernoulli, que va enviar estes peces a Suïssa en 1877.
  • Material: Per a la seua construcció es varen amprar 191,139 metros cúbics de pedra.

Vore també

Notes i referències

Referències

  1. ↑ «Zona Arqueològica de Toniná». Archivat des d'el original, el 2 de juliol de 2022. Consultat el 17 de juliol de 2024.
  2. ↑ «Temple IV o Temple de la Serp Bicéfala en Tikal, Petén | Deprén Guatemala.com» (en és). Consultat el 2024-08-31.
  3. ↑ 3,0 3,1 Webster, 2002, p. 261.
  4. ↑ Stephens y Catherwood, 1854.
  5. ↑ Méndez, 6 de març de 1848.
  6. ↑ Kelly, 1996, p. 139.
  7. ↑ Kelly, 1996, p. 140.
  8. ↑ Coe, 1999, p. 123.
  9. ↑ Sharer, 1994, p. 169.
  10. ↑ Miller, 1999, p. 32.
  11. ↑ Kelly, 1996, p. 137.
  12. ↑ «La piràmide de Toniná és ara no solament la més alta de Mèxic, sino la més gran» (en és). RT en Espanyol. Consultat el 18 de juliol de 2020.
  13. ↑ Suyuc Llei & Hansen 2013, p. 224

Bibliografia


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Temple_de_la_Serp_Bicéfala&oldid=1071467»