Temple de la Concòrdia (Roma)
El temple de la Concòrdia (en llatí: Aedes Concordiae baixe la República després Aedes Concordiae Augustae baixe l'Imperi) en l'antiga ciutat de Roma va ser el principal temple de la ciutat dedicat a la deesa de la Concòrdia. Es troba en el Fòrum Romà.
Ubicació
[editar | editar còdic]Es trobava en l'extrem occidental del Fòrum Romà, al peu de les pendents de la tossal Capitolina[3], davant el Tabularium del que dissimula una part de la frontera, entre el Tullianum al noreste i el temple de Vespasiano al suroest. Despuix de la seua construcció, l'espai entorn al temple va prendre el nom de Area Concordiae, i aixina ho mencionen Tito Livio i Juliol Obsecuente per als anys 183 a. C. i 181 a. C. en relació en els prodigis que es dien produïts allí[4].
Funció
[editar | editar còdic]Dedicat a la Concòrdia, el temple simbolisa l'unitat del poble romà. En este edifici es varen celebrar algunes reunions del Senat romà despuix del 121 a. C., sobretot en temps de crisis social, a on es tractava els assunts dels tribunals[5]. És en este temple a on, en l'any 63 a. C., Cicerón pronuncia davant el Senat el quart discurs de les Catilinarias. El podi del temple d'época republicana, que donava a l'esplanada del Fòrum, va ser utilisat com a tribuna de arengas per oradors com CIcerón o Juliol César[6]. A principis del Imperi, en el 31, el Senat va condenar allí a Sejano que va anar immediatament eixecutat en el Tullianum, construït no llunt d'allí[7]. Els germans Arvales es reunien ací igualment[8].
Despuix de la seua reconstrucció a principis de el I, Tiberio va transformar l'interior del temple en un verdader museu[9]. Va fer colocar numeroses obres d'art, sobretot pintures i escultures gregues, de les que Plinio el Vell va fer una llista en la seua Naturalis Història. Allí es trobaven, entre unes atres, una estàtua de Vesta de Rodas, les estàtues d'Apolo i Juno per Baton, de Latona en Apolo i Diana chiquets per Eufranor, d'Esculapio i Higia per Nicerato, de Mart i de Mercurio per Pistón, de Ceres i Minerva per Estennis, els quadros de Marsias per Zeuxis, de Liber per Nicias i de Casandra per Teodoro, aixina com quatre elefants d'obsidiana dedicats per Augusto i un sardónice (pedra preciosa de color marró) que hauria pertanygut a Polícrates de Samos[4]Plantilla:,[10]Plantilla:,.[11]
Este temple principal en el Fòrum de Roma sembla que ha segut el model per a temples de la deesa Concòrdia en atres llocs de l'imperi. Una reproducció d'este temple es va trobar en Mèrida (Espanya).
Referències
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Coarelli, 1984.
- ↑ Kellum, 1990, p. 280-283.
- ↑ Richardson, 1992, p. 98.
- ↑ 4,0 4,1 Platner y Ashby, 1929, p. 138-140.
- ↑ Richardson, 1992, p. 99.1.
- ↑ Stamper, 2005, p. 56.2.
- ↑ Coarelli, 2007, p. 67.
- ↑ Platner y Ashby, 1929, p. 140.
- ↑ Estienne, 2002, p. §14.
- ↑ Plinio el Vell, Naturalis Història, XXXIV, 77-90
- ↑ Plinio el Vell, Naturalis Història, XXXV, 66-144
Bibliografia
[editar | editar còdic]Obres generals
[editar | editar còdic]- (anglés) (1929) A topographical dictionary of Ancient Rome, Londres: Oxford University Press, pp. 608.
- (anglés) (1992) A New Topographical Dictionary of Ancient Rome, Johns Hopkins University Press, p. 488. ISBN 0801843006.
- (anglés) Coarelli, Filippo (2007). Rome and environs (an archaeological guide), University of Califòrnia Press, pp. 555. ISBN 978-0-520-07961-8.
- (italià) Coarelli, Filippo (1984). Guida archeologica vaig donar Roma, Verona: Arnoldo Mondadori Editore.
- (francés) (2001) Urbanisme et métamorphose de la Rome antique, Els Belles Lettres.
- (francés) (2002).Hypothèses.1(5)
- 115-124.
- (anglés) (1992) The temples of Mid-Republican Rome and their historical and topographical context, ___protected_title_0___ vaig donar Bretschneider. ISBN 88-7062-798-5.
- (anglés) Stamper, John W. (2005). The architecture of roman temples (the Republic to the middle Empire), Cambridge University Press, pp. 287. ISBN 0-521-81068-X.
Obres sobre el temple
[editar | editar còdic]- (1925).Memoirs of the American Academy in Rome.American Academy in Rome, University of Michigan Press.5
- 53–77.
- (2008).Digital Augustan Rome.Consultat el 25 d'octubre de 2016.
- Ferroni, A. M. (1993). «Concòrdia, aedes», Eva Margareta Steinby (ed.). Lexicon Topographicum Urbis Romae: Volume Primer A – C (en it), Edizioni Quasar, pp. 316-320. ISBN 88-7097-019-1.
- (1979) Aedes Concordiae Augustae (en it), Roma: Istituto vaig donar studi romani.
- (1991).Història.(40)
- 449-455.
- (1962).Rendiconti della Pontifícia acadèmia romana vaig donar archologia.34
- 93-110.
- Kellum, B. A. (1990). K. A. Raaflaub (ed.). The City Adorned (programmatic display at the Aedes Concordiae Augustae) (en en), Berkeley, pp. 276-307. ISBN 0-5200-8447-0.
- (1993).Actes du XI Congrès international de numismatique.Lovaina la Nova:2
- 259-264.
- (1967).Römische Mitteilungen.(73-74)
- 105-133.
Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Templo de la Concordia (Roma)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.