Temple d'Adriano (Éfeso)
El Temple d'Adriano és un santuari parcialment reconstruït en l'antiga ciutat de Éfeso, en l'oest de l'actual Turquia. Està situat en el carrer dels Curetes en el suroest de la ciutat. Segons l'inscripció del arquitrau, el temple va ser construït provablement en l'any 117 o 118 d. C. Construït en honor d'Artemisa de Éfeso, l'emperador romà Adriano i el poble de Éfeso per Publio Quintilio Valente Vare.[1] Vare ya havia fet esta promesa en els últims anys del regnat de Trajano.[2] Parts del vestíbul (pronaos) varen ser destruïdes, possiblement per un terremot, en el IV. Destruït en el sigle pero després reconstruït.
Història
[editar | editar còdic]En la década de 1950, va ser excavat pel Institut Arqueològic d'Àustria baixe la direcció de Franz Miltner. Per a que les ruïnes de Éfeso siguen lo més clares possible per als visitants, es varen descobrir carrers sancers, inclosa el carrer Curete. De 1957 a 1958 es va portar a terme una reconstrucció parcial (anastilosis) utilisant els numerosos elements estructurals del temple que varen ser trobats baix la direcció del proyecte de l'arquitecte vienés Karl Heinz Göschl.[3] De 2009 a 2012, l'arqueòloga Ursula Quatember va portar a terme noves investigacions sobre el història de la construcció.
Descripció
[editar | editar còdic]Situat directament en el carrer dels Curetes, un dels bulevars de Éfeso, està parcialment integrat darrere d'ell en els Termes de Vare, un complex de banys que també va ser construït per Publio Quintilio Valente Vare.[4]
Sobre la seua planta, el temple correspon a un tetrástilo, és dir, próstilo de quatre columnes. Davant de la chicoteta cella rectangular, en la que provablement es trobava una estàtua de l'emperador, es troba un espacioso vestíbul, la frontera del qual està estructurada per dos columnes i dos pilarés en capiteles corintios. Originalment tenien un frontón triangular. Davant de les columnes i pilars hi ha quatre bases d'estàtues d'[[Tetrarquia|emperadors de el I en inscripcions]]. Tetrarquia: Diocleciano, Constancio Clor, Galerio i Maximiano. L'estàtua de Maximiano va ser posteriorment substituïda per una estàtua del pare de Teodosio I. Sobre les dos columnes centrals s'estenia un arc siri, que la seua clave està resaltada per un bust de Tyche. l'arquitrau està decorat en un friso en fulls d'acant i atres motius vegetals.
L'interior del vestíbul es caracterisa per un friso circumdant.[5] L'original es troba en el Museu Selçuk. En el costat esquerre del friso es representa el mit fundacional de Éfeso en Androclo caçant javalins, deus i amazones, estes últimes, entre atres coses, en una festa de Dioniso. La part dreta del friso es diferencia estilísticament del restant. Es creu que açò va ser durant la reconstrucció despuix del terremot de el IV, va ser traslladat ací des d'un atre edifici.[6]
El llindar de la porta d'entrada a la cella està decorat en reixes de perles i ous. Damunt hi ha una representació d'una dòna zarcillo en el camp de l'arc.
Els elements definitorios de la frontera, un portal estovat, flanquejat a dreta i esquerra per dos entrades rectangulars, també es poden trobar en atres edificis d'este periodo, per eixemple en el cridat "canopus" de Vila Adriana prop de Tívoli, prop de Roma.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Inschriften von Ephesos 429: [Ἀρτέμιδι Ἐφεσίᾳ καὶ Αὐτοκράτορι Καίσα]ρι Τραιανῶι Ἁδριανῶι Σεβαστῶ[ι] καὶ τῶι νεωκόρωι Ἐφεσί[ων δήμ]ωι Πόπλιος Κυιντίλιος Ποπλίου υἱὸς Γαλερία / [Οὐάλης Οὐάριος — σὺν — τῇ γυναι]κὶ καὶ Οὐ[α]ρίλλῃ θυγα[τ]ρὶ τὸν ναὸν ἐκ θεμελίων σὺν παντὶ τῶι κόσμωι καὶ τὸ ἐν αὐτ[ῷ ἄγαλμα ἐκ] τῶν ἰδίων ἀνέθηκεν, ἐπὶ ἀνθυπάτου Σερβαίου Ἰννόκεντος, γραμματεύοντος τοῦ δήμου τὸ βʹ / Ποπλίου Οὐηδίο[υ Ἀν]τωνείνου ἀσιάρχου, ὑποσχομένου δὲ ἐπὶ Τί. Κλαυδίου Λουκκ[ειανοῦ γραμματέω]ς τοῦ δήμου „der Artemis von Ephesos und dem Imperator Caesar Traianus Hadrianus Augustus und dem tempelpflegenden Volk der Ephesier hat Publius Quintilius Valens Varius, Sohn dones Publius, aus der Tribus Galeria, mit seiner Frau und der Tochter Vareta donen Tempel von Grund auf mit allem Bauschmuck und dones Kultbild darin auf eigene Kosten geweiht, unter dem Prokonsul Servaeus Innocens und dem Sekretär der Volksversammlung (zoom 2. Mal) Publius Vedius Antoninus, dem Asiarchen; versprochen wurde er unter dem Sekretär der Volksversammlung Tiberius Claudius Lucceianus“.
- ↑ Der Sekretär Lucceianus ist auf die Jahre 114–116 zu datieren, siehe Inschriften von Ephesos 422. Servaeus Innocens war Prokonsul von Àsia wohl 117/118 oder 118/119. Einige Wissenschaftler haben auch eine Datierung in die 130er Jahre angenommen. Siehe Michael Wörrle: Zur Datierung dones Hadrianstempels an der ›Kuretenstraßi‹ in Ephesos. In: Archäologischer Anzeiger 1973, S. 470–477.
- ↑ Ursula Qatember: Der Wiederaufbau dones Hadrianstempels an der Kuretenstraßi in Ephesos. In: Fabrica et ratiocinatio in Architektur. Bauforschung und Denkmalpflege. Festschrift Friedmund Hueber. Wien 2011, S. 243–254.
- ↑ Inschriften von Ephesos 500.
- ↑ Zoom Fries: Robert Fleischer: Der Fries dones Hadrianstempels in Ephesos. In: Festschrift für Fritz Eichler zoom achtzigsten Geburtstag, dargebracht vom Österreichischen Archäologischen Institut. Wien 1967, S. 23–71; Beat Brenk: Die Datierung der Reliefs am Hadrianstempel in Ephesos und dones Problem der tetrarchischen Skulptur dones Ostens. In: Istanbuler Mitteilungen 18, 1968, S. 238–258.
- ↑ Neue Forschungen legen jedoch nahe, dass auch dieser Teil bereits zoom ursprünglichen Bau gehört (vgl. ).
* Temple d'Adriano en Kuretenstrasse. Investigació de l'Institut Arqueològic d'Àustria
- Ursula Quatember: Nova investigació sobre el Temple d'Adriano en el carrer Curete de Éfeso. En: Forum Archaeologiae - Revista d'Arqueologia Clàssica. 54/III/2010
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Peter Scherrer (ed.) : Éfeso. El nou líder. Institut Arqueològic d'Àustria, Viena 1995, ISBN 3-900-30519-6, pàgina 120.
- Ursula Quatember: El “Temple d'Adriano” en el carrer dels Curetes de Éfeso: nova investigació sobre el història de la seua construcció. En: Revista d'Arqueologia Romana. Volum 23, 2010, págs. 376–394 text complet .
- Ursula Quatember: ¿Va ser realment el Temple d'Adriano el Temple d'Adriano? Investigacions arqueològiques i arquitectòniques-històriques actuals en Kuretestrasse en Éfeso. En: Antike Welt número 2, 2013, págs. 59–66.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Templo de Adriano (Éfeso)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.