Tell és-Safi, Tall al Safi, Tel Safi o Tel Tsafit (en àrap تل الصافي, Tall aṣ-Ṣāfī, "el tossal blanc"; en hebreu תל צפית, Tel Tzafit) va ser una localitat palestina, situada en les vores del sur del Uadi Ajjur, a 35 quilómetros al noroest d'Hebrón, la població palestina del qual va ser expulsada durant la guerra àrap-israelita de 1948 per orde de Shimon Avidan, comandant de la Brigada Guivati.[1]

Tell és-Safi

Les excavacions arqueològiques mostren que el lloc (un tel o ciutat en un tossal) va estar contínuament habitat des del V mileni a. C.[2] Es creu que allí va estar situada la ciutat filistea de Gat, una de les cinc ciutats filisteas mencionades en la Bíblia.[3] En el mapa de Madaba, el seu nom és mencionat com Saphitha, mentres que els creuats la varen cridar Blanche Garde. Els geógrafs àraps ho mencionen en els sigles XIII i XVI. Baix l'Imperi Otomà, va formar part del districte de Gaza. En temps moderns, les cases varen ser construïdes en atobó (rajola secada al sol) i els seus habitants, musulmans, en cultius de cereals i horts.

Hui, Tell és-Safi és un parc nacional d'Israel que comprén el lloc arqueològic que es creu va ser la ciutat filistea de Gat mencionada en la Bíblia.[4] Restants del fort dels creuats i el llogaret àrap també poden vore's en el tell.[2]

Situació i topografia

 
Excavació en Tel Tzafit.

Tell és-Safi es troba en un lloc a 91 m sobre la planura de Filistea i a 210 m sobre el nivell del mar. Els seus precipicis blanquecinos es poden vore des del nort i l'oest des de punts molt lluntans.[4] Tell és-Safi està situada sobre la «ruta 6» entre les ciutats israelites d'Ashkelon a l'oest i Beit Shemesh a l'est i és un dels majors llocs de l'Edat del Bronze i l'Edat del Ferro.[5]

Història

Les primeres excavacions en el lloc varen començar en 1899, quan Frederick J. Bliss i R. A. Stewart Macalister varen treballar durant tres temporades per al Fondo d'Exploració de Palestina. Si be en els inicis de l'arqueologia, els métodos de Bliss eren raonablement alvançats per a aquells temps, l'excavació no va conseguir el seu objectiu principal d'identificar en certea el lloc com Gat, pero sí va determinar correctament l'estratigrafia.[6][7][8][9][10][11] S'han portat a terme excavacions des de 1996[5] a on s'ha comprovat que el lloc va estar habitat virtualment, de manera contínua, des del Calcolític fins als temps moderns.[2]

Edats del Bronze i del Ferro

l'estratigrafia atesta el seu assentament en els últims periodos de l'Edat del Bronze i l'Edat del Ferro (I i II).[2] S'evidencia una gran ciutat en l'Edat del Ferro i el lloc estava cercat per tres costats en un gran fos.[12]


Hui s'accepta àmpliament que Tell és-Safi era el lloc de la ciutat filistea de Gat. Com escriu Schniedewind, la gran raó per la que Gat era tan important per als filisteos en el VIII va ser la seua posició geogràfica fàcilment defendible. William Foxwell Albright s'oponia anteriorment a esta identificació, senyalant que estava massa prop de Tel Miqne (Ecrón), pero les excavacions varen tirar major evidència per a Tell és-Safi.[13][14][15]
És cert que els llocs estan a sol 8 km de distància. No obstant, sembla ser un punt discutible ara, ya que no hi ha dubte de que tant Tell és-Safi com Tel Miqne varen ser llocs importants en el Bronze Mig i l'Edat del Ferro. La verdadera pregunta és cóm entendre la seua proximitat. Primer, les característiques agrícoles ideals d'esta regió de la planura costera del sur expliquen per qué estos dos llocs estaven tan junts. Ademés, no podem estar segurs de que els dos llocs floriren simultàneament. Les fonts lliteràries sugerixen que Gat va florir a finals del Bronze i principis de l'Edat del Ferro fins a la seua destrucció pels assiris a fins del VIII L'apogeu d'Ecron, per un atre costat, va anar el VII, en acabant de que els assiris es varen apoderar del lloc com a centre administratiu agrícola (Dothan i Gitin, 1993).[16]

És important la ceràmica filistea trobada en el lloc que va ser objecte de comerç i és molt similar a la ceràmica trobada en Ecrón. Per les dos poblacions passaven rutes comercials que varen dur riquea a la regió i varen poder alcançar un urbanisme alvançat per a l'época.[17]

Periodo de les Creuat i ayubí

Durant les Creuades, el lloc es dia Blanchegarde, ('Guàrdia blanca'), provablement referint-se a l'aflorament de roques blanques prop del lloc.[18] En 1142, el rei Fulco de Jerusalem va construir un fort en el lloc, que va ser desmantellat despuix de ser pres per Saladino en 1191,[18][19] i despuix reconstruït per Ricardo I d'Anglaterra en 1192. El rei Ricardo va estar a punt de ser capturat mentres inspeccionava a les seues tropes allí.[18] Poc despuix, Blanchegarde va tornar a ser pres per les forces musulmanes. Els restants del castell quadrat i les seues quatre torres varen tindre certa importància en la localitat fins a ben entrat el XIX.[4][20][21]


Yaqut al-Hamawi, que va escriure en la década de 1220, va descriure el lloc com un fort prop de Bayt Jibrin en l'àrea de Ramla.[18][22]

Periodo mameluco

El geógraf àrap Mujir al-Din al-Hanbali va senyalar, al voltant de 149,5 que una localitat en este nom estava dins de la jurisdicció administrativa de Gaza.[18][23]

Periodo otomà

Es va incorporar a l'Imperi Otomà en 1517 en tota Palestina, i en 1596 va aparéixer en els registres tributaris de la nahiya (subdistrito) de Gaza dins de la sanjak de Gaza, en una població de 88 llars musulmanes, lo que provablement es corresponguera en al voltant de 484 persones. Els parracs pagaven una taxa impositiva fixa del 25% sobre varis cultius, inclosos blat, ordi, sésam i frutes, aixina com cabres i colmenas, en un total de 13.300 akçes.[24]

En 1838, Edward Robinson va descriure Tell és-Safieh com un llogaret musulmà, ubicada en el districte de Gaza.[25] Ademés, com "un tossal o cresta oblonga aïllada, que s'estén de nort a sur en la planura, en la part més elevada cap al sur. El poble es troba prop del centre, més avall". El xeic Muhammed Sellim, pertanyia a la família Aze de Bayt Jibrin. En acabant de que la seua família participara en la rebelió de 1834, el seu pare i el seu tio varen ser decapitats, i la família restant va rebre l'orde d'establir-se en Tell és-Safi.[26]

En 1863, Victor Guérin va visitar i va observar dos chicotets santuaris musulmans (walīs o walys).[27] Una llista de llogarets otomans d'al voltant de 1870 contava en 34 cases i 165 habitants, encara que el reconte de la població incloïa sol hòmens.[28][29]

l'Estudi sobre Palestina Occidental del Fondo per a l'Exploració de Palestina de 1883, va descriure a Tell al-Safi com un llogaret construït en rajoles d'atobó en un pou en la vall, al nort.[30] James Hastings senyalava que el poble contenia un wely o maqam sagrat.[4]

En 1896, la població de Tell és-safije s'estimava en 495 persones.[31]

Periodo del Mandat britànic de Palestina

En el cens de Palestina de 1922, portat a terme per les autoritats del Mandat britànic de Palestina, Tal al-Safi tenia una població de 644 habitants, tots musulmans,[32] aumentant en el cens de 1931 a 925, encara tots musulmans, en un total de 208 cases habitades.[33]


Els parracs de Tall al-Safi disponien d'una mesquita, un mercat i un santuari per a un sapient local cridat Shaykh Mohammad. En les estadístiques de 1945 del Mandat, la població total era d'1.290, tots musulmans,[34] i la seua superfície era de 27.794 dunams.[35] D'este total, es varen utilisar un total de 19.716 dunums de terra per a cereals i 696 dunums es irrigaron o varen usar per a horts,[36] mentres que 68 dunams estaven classificades com a àrees edificades (urbanes).[37]

1948 i posterior

En 1948, Tell és-Safi va ser el destí de dònes i chiquets de Qastina, enviats pels hòmens de Qastina, pero varen retornar despuix de descobrir que no hi havia suficient aigua en el llogaret d'acolliment per a satisfer les necessitats dels nouvinguts.[38]

El 7 de juliol, el comandant de Guivati, Shimon Avidan, va ordenar al Batalló 51.º que prenguera l'àrea de Tall al-Safi per a "destruir, matar i expulsar [lehashmid, leharog, ´legaresh] als refugiats acampats en l'àrea, per a evitar les infiltracions enemigues des de l'est a esta important posició".[39] Segons Benny Morris, la naturalea de l'orde per escrit i, presumiblement, les explicacions orals que l'acompanyaven, provablement varen deixar pocs dubtes en el cap dels comandants del batalló, de que Avidan volia que l'àrea estiguera rebujada de habitants.[40][41]

En 1992, Walid Khalidi va escriure que el lloc estava cobert de vegetació selvada, principalment de les nomenades coa de rabosot i plantes espinoses, intercalades en cactus, palmeres datileras i oliveres. Va observar restants d'un pou i els murs de pedra derrocats d'una piscina. El terreny circumdant estava plantada per grangers israelites en cítrics, girasols i cereals. Algunes tendes pertanyents a beduïns estaven ocasionalment plantades en els voltants.[18]

El lloc ara és un parc nacional israelita i conté el jaciment a on continuen les excavacions arqueològiques.[42]

Vore també

Referències

  1. ↑ Morris, 2004, p. 436
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Negev and Gibson, 2005, p. 445
  3. ↑ Josué 13:3
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Hastings and Driver, 2004, p. 114
  5. ↑ 5,0 5,1 Archaeology: The Science of the Human Past, Mark Sulton.
  6. ↑ Bliss, F.J.; Macalister, R.A.S. (1902). Excavations in Palestine During the Years 1898–1900, London. (pp. 28-43).
  7. ↑ Bliss, Frederick. J. (1899). "First Report on the Excavations at Tell és-Safi", PEQSt 31: pp. 183–99.
  8. ↑ Bliss, F.J.(1899).«Second Report on the Excavations at Tell És-Safi».Quarterly Statement.Palestine Exploration Fund.31: 317-333.
  9. ↑ Bliss, F.J.(1900).«Third Report on the Excavations at Tell És-Safi».Quarterly Statement.Palestine Exploration Fund.32: 16-86.
  10. ↑ Bliss, Frederick J. "Fourth Report on the Excavations at Tell Zakarîya; Third Report on the Excavations at Tell és-Sâfi; List of Casts and Moulds." Palestine Exploration Quarterly 32.1 (1900): 7-29
  11. ↑ Avissar Lewis, Rona S. and Maeir, Llauren M. (2017). "New Insights into Bliss and Macalister's Excavations at Tell Iṣ-Ṣâfi/Gath". Near Eastern Archaeology, vol. 80, no. 4, pp. 241–43, doi:10.5615/neareastarch.80.4.0241
  12. ↑ Wigoder, 2005, pp. 348–9.
  13. ↑ Gath in the Bible gath.wordpress.com
  14. ↑ Bromiley, 1982, pp. 411-413.
  15. ↑ Horton Harris(2011).«The location of Ziklag: a review of the candidate sites, based on Biblical, topographical and archaeological evidence».Palestine Exploration Quarterly.143(2): 119–133.doi:10.1179/003103211x12971861556954.
  16. ↑ William M. Schniedewind, The Geopolitical History of Philistine Gath. Bulletin of the American Schools of Oriental Research, No. 309 (febrer de 1998), pp. 69–77.
  17. ↑ Alexander Bar-Magen Numhauser(2009).«Els filisteos en Llevant: Urbanisme, arquitectura i sincretisme cultural en el Canaán post-egipcíac (Ferro I i II)».Baede.(19): 37-38.
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 18,4 18,5 Khalidi, 1992, p. 222.
  19. ↑ Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 440
  20. ↑ Pringle, 1997, p. 93.
  21. ↑ Rei, 1871, pp. 123-125.
  22. ↑ Li Strange, 1890, p. 544.
  23. ↑ Li Strange, 1890, p. 41.
  24. ↑ Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 150. Citat en Khalidi, 1992, p. 222.
  25. ↑ Robinson and Smith, 1841, vol 3, Apèndix 2, p. 119.
  26. ↑ Robinson and Smith, 1841, vol 2, pp. 362- 367
  27. ↑ Guérin, 1869, pp. 90 −96.
  28. ↑ Socin, 1879, p. 162.
  29. ↑ Hartmann, 1883, p. 144, anotava 80 cases.
  30. ↑ Conder i Kitchener, 1882, pp. 415 – 416, citat en Khalidi, 1992, p. 222.
  31. ↑ Schick, 1896, p. 123
  32. ↑ Barron, 1923, Table V, Sub-district of Hebron, p. 10.
  33. ↑ Mills, 1932, p. 34.
  34. ↑ Department of Statistics, 1945, p. 23
  35. ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Citat en Hadawi, 1970, p. 50
  36. ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, Abril, 1945. Citat en Hadawi, 1970, p. 94. Citat en Khalidi, 1992, 222.
  37. ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, Abril, 1945. Citat en Hadawi, 1970, p. 144.
  38. ↑ Morris, 2004, p. 176.
  39. ↑ Givati, Operation An-Far, 7 de juliol de 1948, IDFA 7011�9�. Citat en Morris, 2004, p. 436 Segons Morris, Avraham Ayalon (1963): La brigada de Guivati que s'enfronta al invasor egipcíac' oferix una versió llavada de l'orde, que (desafortunadament) es va usar en l'edició original de El naiximent. La versió 'llavada' no conté les paraules: "destruir, matar".
  40. ↑ Morris, 2004, p. 437.
  41. ↑ Operation An-Far
  42. ↑ Looking for a Wider View of History, Israeli Archaeologists Llaure Zooming In.

Bibliografia