Tegmine

Zeta Cancri A/B/C

Constelació	Càncer
Ascensió recta α	AB 08h 12min 12,84s C 08h 12min 13,27s
Declinació δ	AB +17º 38’ 52,6’’ C +17º 38’ 51,6’’
Distància	83,4 ± 2,9 anys llum
Magnitut visual	+5,58 / +5,99 / +6,12
Magnitut absoluta	+2,63 (A+B) / ?
Lluminositat	3,5 / 1,8 / 1,7 + 0,9 sols
Temperatura	6200 / 6100 / 5900 + 5600 K
Massa	1,4 / 1,25 / 1,25 + 0,9 sols
Ràdio	3,5 / 1,8 / ? sols
Tipo espectral	F7V / F9V / GV
Velocitat radial	-5,7 km/s

Tegmine o Tegmen (ζ Cnc / ζ Cancri / 16 Cancri) és una estrela múltiple en la constelació de Càncer. En llatí, la paraula Tegmen significa «la closca» (del carranc) i, originalment, representava a tota la constelació. De magnitut aparent conjunta +4,64, el sistema estelar es troba a una distància de 83 anys llum.

Història de la seua observació

Tegmine pot ser resolta com estrela doble en un chicotet telescopi; les dos estreles són conegudes com Zeta¹ Cancri i Zeta² Cancri. Dita duplicitat va ser descoberta en 1756 per Johann Tobias Mayer. En 1781, William Herschel va demostrar que el sistema era triple en resoldre les dos components que integren Zeta¹ Cancri. Posteriorment, en 1831, John Herschel va notar destorbament en l'òrbita de Zeta² Cancri, lo que va dur a Otto Wilhelm von Struve a postular, en 1871, la presència d'una quarta component invisible estretament lligada al membre observable de Zeta² Cancri. Observacions recents han resolt este quarta component i han indicat que poden existir una o dos components adicionals.

Característiques del sistema

Tant Zeta¹ Cancri com Zeta² Cancri són estreles binarias. Les dos components de Zeta¹ Cancri reben els noms de Zeta Cancri A i Zeta Cancri B.

Zeta Cancri A (HD 68257 / HR 3208) —la més lluenta en magnitut +5,63— és una estrela blanc-groga de tipo espectral F7V en una temperatura aproximada de 6200 K. És 3,5 voltes més lluminosa que el Sol i la seua ràdio és un 60% més gran que el ràdio solar. Zeta Cancri B (HD 68255 / HR 3209) —separada un segon d'arc de Zeta Cancri A— és igualment una nana groga de tipo F9V i 6100 K. En una lluminositat un 80% major que la lluminositat solar, el seu radi excedix en un 20% el del Sol. La massa combinada d'estes dos estreles és de 3 masses solars. Completen una òrbita cada 59,6 anys, sent la separació mija entre abdós de 22,1 UA. Una moderada excentricitat fa que dita separació varie entre 29 i 15 UA; el pròxim periastro —mínima separació entre components— tindrà lloc en 2048.

La segona binaria, Zeta² Cancri (HD 68256 / HR 3210), es troba separada visualment 7,7 segons d'arc de Zeta¹ Cancri. Les dos components que l'integren, cridades Zeta Cancri Ca i Zeta Cancri Cb, són nanes grogues de tipo G. La separació real entre estes dos estreles és de 5 UA en una òrbita pràcticament circular, sent el periodo orbital de 17 anys. Zeta Cancri Ca té una temperatura de 5900 K, una lluminositat un 70% major que la del Sol i una massa d'1,25 masses solars. Zeta Cancri Cb, molt similar al Sol, té una temperatura de 5600 K i una lluminositat equivalent al 90% de la lluminositat solar. Té una massa de 0,9 masses solars.

El parell Zeta Cancri CaCb orbita cada 1115 anys al voltant del parell Zeta Cancri AB. L'excentricitat de l'òrbita (i = 0,24) fa que la distància entre les dos binarias varie entre 244 i 150 UA. La mínima separació entre elles va tindre lloc en 1970, i caldrà esperar més de 1000 anys per a que torne a produir-se.