Anar al contingut

TV Globo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:

Plantilla:Distinguish

TV Globo (estilisat com tvglobo) és una cadena de televisió oberta brasilera, que va iniciar les seues transmissions el 26 d'abril de 1965 en Riu de Janeiro i el 24 de març de 1966 en São Paulo. Va ser fundada i dirigida per l'empresari Roberto Marinho fins a la seua mort, el 6 d'agost de 2003. L'empresa forma part del Grup Globo, el segon conglomerat de mijos de comunicació més gran del món. És ademés la segona cadena de televisió més gran del món, darrere solament d'ABC,[1][2] aplegant a ser vist solament en Brasil fins a per més de 185 millons de persones al dia.

TV Globo és el vigèsim quint grup de multimèdia més gran en renda en el món, en €4 426 millons, 7 posicions per damunt del seu rival Televisa, que va guanyar €3 620 millons en 2011. El canal alcança el 98,56% del territori brasiler, cobrint 5.490 municipis i prop del 99,55% del total de la població brasilera.

La sèu administrativa de TV Globo es troba en el barri Jardim Botânico, per la Zona Sur del municipi de Riu de Janeiro. El departament de periodisme també està situat en el jardí botànic, mentres que lo s principals estudis de producció s'ubiquen en els estudis Globo, en Jacarepaguá, en la Zona Oest de la ciutat, que comprén el segon major complex televisiu d'Amèrica Llatina.[3] En 2018, el departament de deports, que abans es trobava en el jardí botànic en el periodisme, va passar a ubicar-se en el barri de Barra dona Tijuca, també en la Zona Oest.[4] També té estudis de producció en Vila Cordeiro, en la ciutat de São Paulo, a on també es troben el departament de periodisme i d'a on genera part de la seua programació. Són, en total, 5 emissores pròpies i 123 afiliades,[5] ademés de la transmissió en l'exterior per TV Globo Internacional.[6] La senyal de la Globo també està disponible en Internet pel ser vici de video baix demanda, Globoplay.[7]


Història

Inicis

Els orígens de TV Globo es remonten a principis de el XX. Lo que finalment es convertiria en l'imperi Globo va començar en 1925 en la creació del periòdic O Globo en Riu de Janeiro. En 1944, Rádio Globo va eixir a l'aire i es va convertir en una escola de notícies radiofòniques. Va ser la primera cadena de ràdio en Brasil en oferir un format de notícies les 24 hores. Contava en 26 estacions pròpies i afiliades.[8]

El 5 de giner de 1951, durant el govern d'Eurico Gaspar Dutra, Ràdio Globo obté la seua primera concessió de televisió.[9] El requeriment va ser analisat per la Comissió Tècnica de Radio, que va emetre un dictamen favorable a la concessió, aprovada pel govern dos mesos despuix, el 13 de març. A eixa altura, no obstant, el país tenia un nou president, Getúlio Vargas. Dos anys despuix, en giner de 1953, contrariant el dictamen de la Comissió Tècnica, Vargas va retrocedir i va revocar la concessió.[9] El Consell Nacional de Telecomunicacions va publicar un decret concedint el canal 4 de Riu de Janeiro a la TV Globo, en el més de juliol de 1957 el president de Brasil, Juscelino Kubitschek, va donar la seua aprovació per a que el grup editorial Organizaçõés Globo, propietat del periodiste Roberto Marinho i que també posseïa el diari O Globo i Rádio Globo, poguera entrar en el negoci de la televisió privada. El 30 de decembre d'eixe mateix any, el Consell Nacional de les Telecomunicacions va otorgar una concessió a l'empresa TV Globo Ltda. per al canal quatre de VHF en Riu de Janeiro.[9]

En 1962, un acort firmat entre Clave-Life i el Grup Globo va proporcionar a Roberto Marinho l'accés a un capital de trescents millons de cruzeiros (sis millons de dólars, segons el documental Beyond Citizen Kane),[10] lo que li va garantisar recursos per a comprar els equips i l'infraestructura per a Globo.[11] La TV Tupi, en l'época la major cadena televisió del país, havia segut montada en un capital de trescents mil dólars.[10] L'acort va ser qüestionat en 1965 per diputats federals en la CPI de TV Globo, puix seria illegal segons l'artícul 160 de la Constitució de l'época, que prohibia la participació de capital estranger en la gestió o propietat d'empreses de comunicació. Segons Marinho, l'acort prevea solament l'assessoria tècnica de Clave-Life.[11] La CPI va terminar en semblar desfavorable a l'emissora, pero en octubre de 1967 el consultor general de la República Adroaldo Mesquita dona Costa va emetre un dictamen considerant que no hi havia una societat entre les dos empreses. En açò, la situació de TV Globo va ser oficialment llegalisada.[11] No obstant, Marinho va decidir tancar el contracte en Clave-Life, resarcint al grup a través de préstams presos en bancs nacionals i posant fi a l'acort en juliol de 1971.[11]


Fundació i desenroll (1965-1975)

Erro al crear miniatura:
Roberto Marinho, fundador de Rede Globo.

La TV Globo va ser oficialment fundada el 26 d'abril de 1965 a les 10:45, en eixe moment solament disponia del canal en Riu de Janeiro, aixina que el llançament sol va poder vore's en l'estat de la Guanabara. Despuix d'una breu introducció del presentador Rubens Amaral, el canal escomença en la cançó "Moon River" de Henry Mancini al començ del programa infantil Uni Duni Tê. També estaven en la programació dels primers dies la série infantil Capità Huracà i el noticiero Tele Globo, actual Jornal Nacional. En maig d'eixe mateix any, es va vore per primera volta la retransmissió en viu de la Santa Missa, que més vesprada es va convertir en el seu programa més llarc i antic

Els primers huit mesos de TV Globo els índexs d'audiències varen ser prou més baixes de lo esperat; era la quinta opció dels televidents en Riu de Janeiro per darrere de Rede Record, TV Rio, Rede Excelsior i Rede Tupi, açò va dur a la contractació de Walter Clark, a l'edat de 29 anys, per al càrrec de director general per a que reestructurara tota la programació. Clark va ser un dels grans responsables de l'èxit del canal.[10]

En enero de 1966, Río de Janeiro sufrió una de sus peores inundaciones; más de cien personas murieron y unos veinte mil quedaron sin hogar. La cobertura de la tragedia hecha en vivo por TV Globo fue un hito en la historia de la emisora, que hizo su primera campaña comunitaria, centralizando la recaudación de donaciones en dos de sus estudios. En ese momento, la transmisión de las imágenes era todavía en blanco y negro.[12] En eixe any, Globo va aplegar a l'estat de São Paulo[13] en l'adquisició del canal 5 que, des de 1952, funcionava com la [[TV Pauliste] ], propietat de les Organisacions Víctor Costa.

En 1967, Globo va començar a construir la seua ret nacional en l'afiliació de TV Gaúcha, en sèu en Porte Alegre (ara RBS TV). TV Gaúcha es convertiria en la filial de Globo en Florianópolis a finals de la década de 1970, quan va rebre el seu nom actual. És una de les filials més antigues de Globo, activa des de 1962, tres anys abans del llançament de Globo,[14] a la que varen seguir la TV Triângulo d'Uberlândia (hui Rede Integração) i la TV Anhanguera de Goiânia (hui Rede Anhanguera) en 1967[15] i 1968. La ya desapareguda TV Guajará, en sèu en Belém, va ser llançada en 1969, i va ser seguida per TV Verdes Mars a l'any següent 1968.[16] El 5 de febrer de 1968, es va inaugurar la tercera emissora, en Belo Horizonte, i les retransmisoras de Juiz de Fora i de Conselheiro Lafaiete, ademés d'un enllaç de microones que conectava Riu de Janeiro a São Paulo.

En eixa época, el govern federal, liderat pel mariscal Costa i Silva, va donar prioritat al desenroll d'un modern sistema de telecomunicacions, creant el Ministeri de Comunicacions i concedint a la població una llínea de crèdit per a la compra de televisors.Erro en la cita: El parámetro "na" en la etiqueta <ref> no es válido. ¿Quisiste decir "name"? Un atre impuls va ser un decret elaborat pel ministre Delfí Net que va eximir a les empreses de ràdio i televisió d'imposts d'importació sobre equips, açò va permetre a l'empresa renovar i al mateix temps utilisar la cotisació oficial del dólar per a reduir les seues despeses d'importació.[17] Ademés, en el advenimiento del Videocinta, la producció de programes locals s'ha tornat escassa, sent la major part de la programació produïda en Riu de Janeiro i São Paulo, #lo que va impulsar a les grans emissores d'eixes ciutats a formar rets nacionals. En eixe escenari es dona l'inici de la TV Globo com una ret d'emissores afiliades l'1 de setembre de 1969, quan va entrar en l'aire Jornal Nacional, primer noticiero nacional,[10] actualmente transmitido y líder de audiencia en el horario. El primer programa fue presentado por Hilton Gomes y Cid Moreira. En aquel mismo año, Globo realizó su primera transmisión vía satélite, al exhibir, de Roma, la entrevista de Gomes con el Papa Pablo VI.[18] A l'any següent, durant la Copa Mundial de la FIFA de 1970, en Mèxic, l'emissora va rebre senyals experimentals a color d'Embratel. Dos anys despuix, durant l'exhibició de la Festa del Raïm de Caxias do Sul, va ocórrer la primera transmissió oficial a color de la televisió brasilera. En tres emissores en 1969 (Riu de Janeiro, São Paulo i Belo Horizonte), en 1973 ya eren onze.[17]

El 28 d'abril de 1974, el Jornal Nacional va passar a ser transmés a color, tres dies despuix d'haver iniciat les seues #cobertura internacionals per la Revolució de les Clavellineres. En el mateix any, es transmet el primer especial de fin d'any del cantant Roberto Carlos, hui una tradició en el canal. En 1975, TV Globo va passar a exhibir bona part de la seua programació simultàneament per a tot el país, consolidant-se com a ret de televisió.[18] A partir de ese momento, comenzó a construir lo que quedaría conocido como el "Estándar Globo de Calidad". El horario pasó a estar compuesto con dos telenovelas de temática ligera entre dos noticieros cortos y sintéticos (Praça TV y Jornal Nacional), una telenovela de producción regular y con una trama más fuerte, que sería llamada a partir de entonces de "novela de las ocho" y a partir de las 22h una línea de series, miniseries, películas y/o Globo Reporter. Esta fórmula mejoró los resultados de Globo, y la estructura de la parrilla de programación ha estado fija al seguir siendo utilizada por la Globo hasta el día de hoy.[19][20][21]

En eixe periodo, Rede Globo va enfrontar dificultats a la seua expansió.[9] El règim militar va negar al grup de Roberto Marinho demanats per a concessions de canals en les ciutats de João Pessoa (PB) i Curitiba (PR).[9] L'emissora apunta açò com una evidència de que feya un periodisme independent que a voltes es chocava en els interessos del govern i de que no va obtindre favors del règim.[9] Sin embargo, un pasaje del libro Dossiê Geisel, una compilación de papeles del archivo personal del expresidente Ernesto Geisel, trae otra versión para el rechazo del gobierno militar a conceder otros dos canales para el Grupo Globo.[22] El règim hauria escomençat a preocupar-se per la monopolización del sector de telecomunicacions pel grup de Roberto Marinho i va intentar evitar que l'empresa creixquera encara més.[22] Les emissores pròpies de la Rede Globo havien segut comprades de particulars: en São Paulo i en Recife de les Organisacions Víctor Costa i en Belo Horizonte de João Batista do Amaral.[9] Fins a hui les demés emissores que componen la ret són afiliades, o siga, són associades, pero no són de propietat del Grup Globo.


Expansió (1976-1980)

El procés de programació de la cadena en 1976 va desenrollar l'Estàndart de Calitat de Globo, liderat per Walter Clark i José Bonifacio de Olivera Sobrinho en 1960, quan es va llançar la Rede Excelsior (el procés va ser heretat per la Rede Globo despuix del tancament de Excelsior en 1970). La quota d'audiència de la cadena es va incrementar a finals dels anys setanta, fins a aplegar a ocupar el primer lloc en les llistes d'audiència de la televisió brasilera. Esta va ser la raó per la qual Silvio Sants, un dels presentadors originals de programes de varietats de la cadena des de 1965, es va retirar de Globo i va traslladar el seu programa d'11 anys (Programa Silvio Sants) a la Rede Tupi, mentres creava la seua pròpia ret, TVS (ara SBT), en el procés l'any següent, i inclús va dur el seu propi programa allí.

La ret va aumentar les seues emissores pròpies i afiliades durant els anys 1970, al mateix temps que va millorar les seues audiències en aprofitar-se de la crisis de Rede Tupi i el tancament de Rede Excelsior. En 1973 va estrenar també alguns dels espais més exitosos de la seua història, com l'informatiu Globo Repórter i el show de varietats Fantàstic, que es va convertir en líder d'audiència dels dumenges.

En 1975 també seria la primera volta que es mostraria el seu "actual" logotip: creat per Hans Donner, per a eixe llavors era una esfera de color blau en un quadro en forma de TV en una atra bola blava en el seu interior. Donner també va crear el primer paquet de presentació de la ret en el nou logotip corporatiu per primera volta en l'ajuda de Dolphin Productions, en sèu en Nova York, convertint a Globo en la primera ret nacional en utilisar el sistema Scanimate d'animació per computadora i en la segona estació de televisió de Brasil en adoptar-ho despuix de TVS en Riu de Janeiro, el primer canal de televisió en utilisar el sistema en 1976. Eixe any també va marcar l'estrena de Lloc do Picapau Amarelo (Rancho del Pardal Carpintero Groc), una de les famoses séries infantils de la cadena. La seua primera versió va estar en funcionament fins a 1986, la seua segona versió es va emetre de 2001 a 2007 (abdós d'acció) i a partir d'abril de 2007, també té una versió animada, pero la versió 2000 del logo de Globo que varen utilisar va resultar ser l'última.

En 1976, l'emissora va exportar les seues primeres telenovela. En 1977, tota la programació de l'emissora va passar a ser a color, abans restringida a telenovela i noticieros. En eixe mateix any, Walter Clark va ser substituït per Boni en el càrrec de director general.[18] En 1979, Globo comenzó a desarrollar la tecnología d'efectos especiales digitales.[18] Con la desaparición de Rede Tupi en 1980 y el débil desarrollo de sus competidoras, Globo acaparó la mayoría del mercado publicitario y se consolidó como líder de audiencia.[23]

En 1981 es va estrenar el programa de comèdia Viva o Gros en Jô Soares al cap, una de les moltes comèdies principals de la cadena de la década. Ademés de la cobertura de la Copa Mundial de la FIFA 1982, la cadena va estrenar el programa infantil Balão Màgic (Globo Màgic), que es va estrenar entre 1982 i 1986. Va ser ancorada pel grup musical infantil Turma do Balão Màgic, la música del qual va cridar l'atenció dels espectadors. En 1982 es va rellançar el Jornal dona Globo en agost, despuix de dos edicions successives. Els presentadors varen ser Renato Machado, Belisa Ribeiro i Luciana Viles Boes, en Carlos Monforte com a comentarista del programa.

En 1982, l'emissora va implantar la transmissió via satèlit. En els anys 1980, Rede Globo es consolida en el liderage de l'audiència en telenovela i miniseries com Vereda Tropical, O Tempo i o Vento, O Pagador de Promessas i O Salvador dona Pátria. En 1990, no obstant, enfronta, per primera i única volta, des de la desaparició de Rede Tupi, competència en la teledramaturgia en l'èxit de la telenovela Pantanal de Rede Manchete.[24]

En 1983 s'estrena Vídeo Show, transmés en èxit fins a 2019. El programa electrònic diari de la cadena (anteriorment un programa semanal de 1983-94), dona una mirada interna dels programes de la cadena i inclou bloopers, entrevistes i inclús una mirada als moments històrics de Globo. Un atre èxit va ser el drama Guerra Dos Sexes en els espais de la nit. Eixe any també es varen estrenar els noticieros locals de Praça TV (els noms del programa eren diferents segons l'estat o la localitat a la que es transmetia; RJTV, SPTV, MGTV, ESTV, DFTV, BATV, PRTV), que es transmetien dos voltes al dia (dia i nit) i la versió nacional del noticiero matutino de la cadena de televisió de São Paulo, Bom Dia Brasil, en Carlos Monforte com el seu primer presentador, que para eixe llavors tenia la seua sèu en els estudis de Globo en Brasília fins a 1996. Per a llavors tenia dos edicions, que solament es varen emetre en la seua totalitat en les estacions Recife, Brasília i Belo Horizonte de Globo degut São Paulo (1977-) i Riu de Janeiro (1983-84 i 1989-) tenien les seues pròpies edicions locals (Bom Dia Praça) del noticiero.

En 1986 va ser l'any clau en el que l'espectàcul propi de Xuxa Meneghel, Xou dona Xuxa, va debutar en Globo. Xuxa, que va deixar el programa Clube dona Criança en Rede Manchete, de format similar, es va unir a la ret i, com a resultat, el seu programa va reemplaçar a Balão Màgic. Dit programa tindria la seua versió llatinoamericana realisada per Telefe (posteriorment Canal 13) d'Argentina, cridat El show de Xuxa, i per a Espanya com Xuxa Park de Telecinco.[25][26] El logotip va ser renovat vàries voltes en els anys següents. En 1987 es va millorar encara més la programació en totes les àrees. En 1988, Val Tudo, un dels millors drames de la televisió brasilera, es va estrenar en el canal.

El 26 de març de 1989, el propi programa de varietats dominicals de la cadena, Domingão do Faustão, va ser llançat quan la cadena va començar a fer-se càrrec dels programes de televisió dels dumenges per la vesprada, llavors dirigits pel Programa Silvio Sants. Encara s'emet els dumenges per la vesprada i de nit abans de Fantàstic.


1990-2000

En els anys 1990, Globo va realisar les primeres experiències interactives de la televisió en Fantàstic i en el Você Decidix, i obté nous récorts d'audiència en les telenovela Dònes d'Arena, El Viage i La Pròxima Víctima.[18]

Globo cumplió 30 años el 26 de abril de 1995. Lo más destacado del año fue la apertura de los nuevos estudios Estúdios Globo y el lanzamiento de un nuevo programa orientado a la juventud: Malhação. Las animaciones del intervalo Plim Plim (tipo de identificativo del canal) fueron actualizados por varios caricaturistas para el aniversario. Globo sufrió un año de pérdidas de audiencia, pero en 1996 la cuota de audiencia comenzó a aumentar hasta convertirse en la cadena número uno del país, con la ayuda de nuevos programas (entre ellos la telenovela El rey del ganado y la sitcom Sai de Baixo) y su cobertura de los Juegos Olímpicos de Atlanta 1996, junto con los cambios en las salas de redacción. Globo fue la primera cadena brasileña en tener su propio canal de noticias, Globo News, que comenzó ese mismo año. Con sede tanto en São Paulo como en Río de Janeiro, esta última la sede principal, emitió repeticiones de los programas de noticias de Globo, y tenía sus propios programas de noticias y comentarios. Los índices de audiencia de la cadena se vieron amenazados por la programación mejor valorada de SBT y Record, pero en 1998 la cadena recuperó su primer puesto con su cobertura en directo de la Copa Mundial de Fútbol de 1998, aunque las imágenes violentas se convirtieron en un problema cuando su telenovela Torre de Babel de las nueve de la noche fue retirada del aire.[27] Des de llavors, Globo s'ha expandit fins a convertir-se en la ret de televisió més gran de Brasil, en més de 2000 millons de dólars en ingressos en 1992.[28]

El 6 d'agost de 2003, el propietari i president de Globo, Roberto Marinho, va fallir als 98 anys en un hospital de Riu de Janeiro.[29][30] Els seus tres fills varen assumir el liderage de la ret despuix de la seua mort i Globo va proporcionar cobertura nacional del duel que va seguir fins al seu sepeli.

En 2004 va ser el començ del llarc decliu del respal de l'audiència brasilera a les telenovela, pero l'any va ser un dels més forts per al drama televisiu del canal, ya que les telenovela El color del pecat i Senyora del destí varen obtindre altes calificacions una despuix d'una atra,[31] pero en 2005 escomençaria a liderar els índexs d'audiència paralelament en la seua competidora Rede Record, fins a po r els següents 6 anys.[32] En 2005, la calificació d'una telenovela Globo va alcançar el 38&nbsp;%, pero en 2010, una atra telenovela va obtindre solament el 25,4&nbsp;%. Les telenovela de Record varen créixer en popularitat, ya que de 6.5&nbsp;% en 2005, les calificacions es varen duplicar en créixens a 14&nbsp;% en 2010.

En 2007, Globo va començar les seues transmissions de televisió digital i en alta definició, i es varen emetre varis programes exitosos, incloent l'exitós drama Paraís tropical. La ret també es va convertir en la sèu oficial de les transmissions dels Jocs Panamericanos de 2007 celebrats en Riu de Janeiro. Globo va revisar el seu logotip en 2008 (canviant l'espai del quadro que fa referència a la relació d'aspecte de pantalla de 4:3 a 16:9) i va escomençar a utilisar-ho en les seues estacions en tot el país.

Des de principis dels anys 2000, a pesar d'èxits com Dònes apassionades, Senyora del destí, Ànima bessona i El color del pecat, Globo registra constants caigudes en la seua audiència. L'aument de la renda va provocar canvis en els hàbits de consum dels brasilers pel que fa a la televisió. Les persones ixen més de casa i migran, encara que de forma lleu, a la televisió per subscripció.[33] Ademés, Internet ha atret part del públic abans captiu de les cadenes de televisió oberta. El promig d'audiència de Rede Globo va caure del 56&nbsp;% en 2004 al 42&nbsp;% en 2013 en la Regió Metropolitana de São Paulo, principal mercat per als anunciants.[33] No obstant, la participació de les canals en publicitat va créixer en 2012 i va alcançar el 65&nbsp;% del total d'un total de 19&nbsp;500 millons de reals. S'estima que, Rede Globo i les seues filials es varen quedar en el 80&nbsp;% del valor, degut, en part, a l'èxit de les telenovela Encantadores i Avinguda Brasil.[33] Ademés, la sifra publicitària del govern federal invertida en el canal va pujar de 370 millons de reals en 2000 a 495 millons en 2012.[33]


2010-2020

Sèu de Rede Globo en Riu de Janeiro.

En 2010 va complir el seu 45 aniversari, dit any els espectadors en l'àrea de Riu de Janeiro entre giner i novembre varen vore les #cobertura de Globo de les inundacions de Riu de Janeiro i els atacs de les bandes de narcotraficants en abril, ademés de l'històric arrest en novembre de dos sospitosos en el cas Tim Lopes de 2002. A pesar de la creixent ona de respal als programes Record, part dels grans triumfos d'enguany d'aniversari va ser la versió de Tu Tu Tu, que va ser un dels millors drames de l'any (també el primer programa en alta definició que es va produir i va proporcionar en este format, en la franja horària de les 7 p. m.). En 2011, el primer noticiero de Globo en HDTV, Bem Estar, va debutar en febrer. En abril, es va estrenar l'episodi de Cordel Encantat, que va batre récorts, convertint-se en un dels seus drames de les 18:00 en major audiència fins a la data i un èxit entre l'audiència nacional. Xuxa va celebrar les seues bodes d'argent en la cadena en un episodi especial de TV Xuxa eixe 2 de juliol,[34] el mateix dia que Glee va aplegar a les pantalles brasileres.

Un canvi a l'administració de Rede Globo es va fer el 15 de setembre de 2020. Eixe dia, per la reestructuració de Grup Globo (titulada Uma Só Globo, o Una Sola Globo) Rede Globo es va fusionar en el servici de cable Globosat per a formar Canais Globo. Aixina i tot, el terme Rede Globo seguix sent usat per a referir-se a l'icònica cadena de TV a on tot va escomençar.

Mentres la cadena celebrava el seu 50 aniversari a principis de 2015, sacsada per l'inesperada incorporació de Xuxa Meneghel a Record, les celebracions varen començar el 2 de giner en una retrospectiva especial de miniseries anteriors. No obstant, els drames de primetime en la franja de les 21:00, varen estar en desventaja, especialment durant el segon trimestre de l'any, per la mala posició de Babilônia front a atres cadenes en la seua franja horària, en els índexs d'audiència més baixos dels últims anys per a un drama de les 21:00. No obstant, es recuperaria en l'estrena de A Regra do Jogo el 31 d'agost. Va guanyar en el Festival Internacional de Cine i Televisió de Nova York en abril, i en el llançament eixa primavera de Globoplay, el lloc web de vídeo a la carta de la cadena.

En 2016, Globo es va convertir en l'emissora oficial dels Jocs Olímpics d'Estiu de 2016 , els primers Jocs Olímpics celebrats en Amèrica del Sur.

El 8 de giner de 2019, Globo va anunciar que Vídeo Show seria cancelat despuix de més de 35 anys, per la disminució dels índexs d'audiència.[35]


2020-#present

El 25 de giner, Fausto Silva va anunciar que es retiraria del seu programa de varietats Domingão do Faustão a finals d'any.[36] [37][38] El seu horari va ser ocupat per una nova versió de Domingão presentada per Luciano Huck, mentres que Marcos Mion es va fer càrrec del programa anterior de Huck, Caldeirão.[39]  

Per la pandèmia de COVID-19, a principis de març de 2021, Globo va decidir retirar de les gravacions d'telenovela als actors majors de huitanta anys. Menys de dos semanes despuix, també es va retirar als actors majors de 69 anys.[40][41] El 23 de març, l'emissora va suspendre les gravacions d'telenovela i séries fins al 19 d'abril, per l'agravament de la pandèmia de COVID-19.[42]

L'1 d'abril, Globo va vendre el seu sagell discogràfic Som Livre a Sony Music per un valor no revelat.[38]  El día 15, la cadena comenzó a poner a disposición sus bandas sonoras de telenovelas y series, además de pódcast y canciones utilizadas en los realities musicales en la aplicación Deezer , creando también un paquete exclusivo en Globoplay para suscriptores con un año gratis en la cuenta prémium.[43]

El 28 d'abril, el Grup Globo va substituir a Roberto Irineu Marinho en la presidència del Consell d'Administració, que havia ocupat des d'agost de 2003, despuix del decés del seu pare i fundador del conglomerat. En l'aprovació unànim del Consell, el seu germà João Roberto Marinho va assumir la presidència, i Roberto Irineu es va convertir en vicepresident del grup, junt en el germà menor dels tres, José Roberto Marinho.[44]

El 27 de maig, es varen adquirir els drets de tots els partits de les eliminatòries per al Mundial 2022. Fins a llavors, el canal solament tenia els drets dels partits jugats per les seleccions brasilera i argentina com a principals. L'adquisició dels partits es va interpretar com un contraatac, ya que l'emissora va perdre les #licitació per als drets de transmissió de l'UEFA Champions League (temporades 2021/22 a 2023/24) i la Copa Amèrica 2021 davant SBT.[45][46][47]

L'audiència general de Globo en juny va ser la pijor per a eixe més en tota l'història de la cadena. En 11,3 punts, va anar el tercer més consecutiu en descensos d'audiència.[48]

El 28 de setembre es va anunciar el final de  Malhação , despuix de 27 temporades. L'última temporada inèdita en emetre's va ser (Tota Forma d'Amar), que va tindre un final anticipat per les mides per a contindre la pandèmia de COVID-19. Des de llavors, solament s'han emés repeticions com (Vixca a Diferença) i (Sonhos), #lo que va provocar la cancelació de les produccions de les temporades (Transformação) i (Eu Quero é Ser Feliç). L'estació planeja una nova programació per a reemplaçar la programació d'telenovela adolescents.[49]

El 25 d'octubre, Globo i la Conmebol varen aplegar a un acort i varen optar per terminar l'arbitrage en Suïssa , per la rescissió del contracte en agost de 2020 per als drets de transmissió de la Copa Libertadores entre 2019 i 2022. L'emissora podrà tornar a participar en les negociacions respecte als drets de transmissió de l'event entre els anys 2023 i 2026.[50]


Referències

  1. ↑ Pedro Willmersdorf (9 de mayo de 2012). «Globo sobe em ranking e torna-se segunda maior emissora do mundo!» (en pt-br). Jornal do Brasil. Archivat des de l'original, el 18 de mayo de 2012. Consultat el 16 de noviembre de 2018.
  2. ↑ «Rede Globo se torna a 2ª maior emissora do mundo», Ofuxico, 11 de mayo de 2012. Consultat el 16 de noviembre de 2018 (en pt-br).
  3. ↑ Elisangela Roxo; Keila Jimenez (24 de junio de 2012). «Globo e TV do México miram coprodução» (en pt-br). folha.uol.com.br. Archivat des de l'original, el 4 de julio de 2018. Consultat el 16 de noviembre de 2018.
  4. ↑ Ricco, Flavio. «O esporte da Globo já mudou para sua nova sede no Rio de Janeiro», BOL Notícias, 31 de agosto de 2018. Consultat el 16 de noviembre de 2018 (en pt-br).
  5. ↑ «Donos da Mídia» (en pt-br). Archivat des de l'original, el 15 de mayo de 2010. Consultat el 16 de noviembre de 2018.
  6. ↑ «Cobertura» (en pt-br). negocios8.redeglobo.com.br. Archivat des de l'original, el 17 de noviembre de 2020. Consultat el 16 de noviembre de 2018.
  7. ↑ «Globo Play: a programação da Globo ao vivo ao alcance de um 'play'; saiba», redeglobo.globo.com. Consultat el 16 de noviembre de 2018 (en pt-br).
  8. ↑ Neto, R. de G. (1997). Caso práctico: TV Globo, el gigante mediático brasileño. International Executive, 39(2), 255–269.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 «Concessões de Canais» (en pt-br). memoriaglobo.globo.com. Archivat des de l'original, el 19 de octubre de 2013. Consultat el 16 de noviembre de 2018.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Sants, Paulo. «O Inici dona rede Globo». robertomarinho.br.tripod.com. Archivat des de l'original, el 17 de novembre de 2020. Consultat el 16 de novi embre de 2018.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 «Caso Time-Life» (en pt-br). memoriaglobo.globo.com. Archivat des de l'original, el 20 de octubre de 2013. Consultat el 16 de noviembre de 2018.
  12. ↑ «ENCHENTES NO RIO – 1966» (en pt-br). memoriaglobo.globo.com. Archivat des de l'original, el 16 de octubre de 2012. Consultat el 17 de noviembre de 2018.
  13. ↑ «História da Rede Globo.» (en pt-br). Archivat des de l'original, el 6 de junio de 2013. Consultat el 17 de noviembre de 2018.
  14. ↑ «História da RBS TV», redeglobo.globo.com. Consultat el 17 de noviembre de 2018 (en pt-br).
  15. ↑ «Linha do tempo», redeglobo.globo.com. Consultat el 17 de noviembre de 2018 (en pt-br).
  16. ↑ «Imagens relembram história da TV Verdes Mares» (en pt-br). redeglobo.globo.com. Archivat des de l'original, el 14 de julio de 2014. Consultat el 17 de noviembre de 2018.
  17. ↑ 17,0 17,1 Gaspari, Elio (2014). A Ditadura Escancarada 2 ed, Rio de Janeiro: Editora Intrínseca, p. 526. ISBN 978-85-8057-408-1.
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 18,4 «Rede Globo» (en pt-br). robertomarinho.com.br. Archivat des de l'original, el 5 de diciembre de 2013. Consultat el 17 de noviembre de 2018.
  19. ↑ Cardoso, João Batista Freitas (2008). A semiótica do cenário televisivo (en pt), Annablume Editora. ISBN 9788574198576. Consultat el 17 de noviembre de 2018.
  20. ↑ Borelli, Silvia Helena Simões; Priolli, Gabriel (2000). A deusa ferida: por que a Rede Globo não é mais a campeã absoluta de audiência (en pt), Summus Editorial. ISBN 9788532307538. Consultat el 17 de noviembre de 2018.
  21. ↑ Bolaño, César (2004). Mercado brasileiro de televisão (en pt), EDUC. ISBN 9788528302738. Consultat el 17 de noviembre de 2018.
  22. ↑ 22,0 22,1 Nogueira, Paulo. «Por que a Globo faz o que faz», Diário do Centro do Mundo, 1 de diciembre de 2013. Consultat el 17 de noviembre de 2018 (en pt-br).
  23. ↑ Druetta, Santiago (2011). La TV que no se ve: Relaciones, a menudo imperceptibles, que fueron definiendo nuestra televisión (en es), Eduvim. ISBN 9789871727445. Consultat el 17 de noviembre de 2018.
  24. ↑ Nilson Xavier (15 de giner de 2015). . VIVA. Archivat des de l'original, el 21 de març de 2015. Consultat el 17 de novembre de 2018.
  25. ↑ Sanguino, Juan. «És l'hora, és l'hora. És l'hora de parlar de Xuxa», Vanity Fair(Espanya), 27 de març de 2018. Consultat el 17 de novembre de 2018 (en es).
  26. ↑ «XOU DA XUXA - Sucesso no exterior» (en pt-br). memoriaglobo.globo.com. Archivat des de l'original, el 19 de noviembre de 2018. Consultat el 17 de noviembre de 2018.
  27. ↑ «Torre do Babel» (en pt-br). Teledramaturgia. Archivat des de l'original, el 22 de febrero de 2011. Consultat el 17 de noviembre de 2018.
  28. ↑ Sousa, Helena. «[http://www.bocc.ubi.p t/pag/sousa-helena-globo-sic.pdf The re-export of the US commercial television model]»(PDF), Minho University, July 1998, pp. 1–15. Consultat el 17 de novembre de 2007.
  29. ↑ Arias, Juan. «Roberto Marinho, creador del imperio de comunicación Globo», El País, 8 de agosto de 2003. Consultat el 17 de noviembre de 2018 (en es).
  30. ↑ Smith, Tony. «Roberto Marinho, 98, Brazilian Media Mogul», The New York Times, 8 de agosto de 2003. Consultat el 17 de noviembre de 2018 (en en).
  31. ↑ «As melhores e as piores audiências das novelas das 19h - Home - iG», Gente, 16 de junio de 2012. Consultat el 17 de noviembre de 2018 (en pt).
  32. ↑ «Guerra entre Globo e Record completa seis anos» (en pt). odiario.com (19 de junio de 2011). Archivat des de l'original, el 2 de diciembre de 2014. Consultat el 17 de noviembre de 2018.
  33. ↑ 33,0 33,1 33,2 33,3 Barrocal, André (13 de noviembre de 2013). "A batalha da TV". CartaCapital. p. 28-33.
  34. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  35. ↑ «Mauricio Stycer - Globo anuncia o fim do “Vídeo Show”; último programa será nesta sexta-feira» (en pt-br). mauriciostycer.blogosfera.uol.com.br. Consultat el 2025-04-23.
  36. ↑ «TV Globo brinca nas redes sociais com meme sobre namoro fictício de Selena Gomez e Faustão em anúncio de saída do apresentador» (en pt-br). G1 (2021-01-25). Consultat el 2025-04-23.
  37. ↑ «Faustão deixa TV Globo em dezembro e agradece a emissora». oglobo.globo.com. Consultat el 2025-04-23.
  38. ↑ 38,0 38,1 «Som Livre é vendida pela Globo para a Sony Music» (en pt-br). G1 (2021-04-01). Consultat el 2025-04-23.
  39. ↑ «Estreou em 1999 : A trajetória de Marcos Mion, agora de volta à Globo» (en pt-br). www.uol.com.br. Consultat el 2025-04-23.
  40. ↑ «Globo veta atores com mais de 80 em novelas, diz colunista» (en pt-br). ISTOÉ Independente (2021-03-02). Consultat el 2025-04-23.
  41. ↑ «Fefito - Globo aumenta restrições e veta atores com mais de 69 anos em novelas» (en pt-br). www.uol.com.br. Consultat el 2025-04-23.
  42. ↑ «[https://g1.globo.co m/jornal-nacional/notícia/2021/03/24/globo-decidix-paralisar-gravacoes-de-séries-i-noveles-nugue-19-de-abril.ghtml Globo decidix paralisar gravaçõés de séries i noveles vaig nugar 19 d'abril]» (en pt-br). G1 (2021-03-25). Consultat el 2025-04-23.
  43. ↑ Canaltech (2021-04-15). «Assinantes do Globoplay terão acesso a um ano grátis de Deezer Premium» (en pt-br). Canaltech. Consultat el 2025-04-23.
  44. ↑ ANDRADE, VINÍCIUS (2021-04-28). «Globo muda alta cúpula, e Roberto Irineu Marinho é substituído após 18 anos» (en pt-br). Notícias da TV. Consultat el 2025-04-23.
  45. ↑ «Globo adquire direitos de transmissão dones Eliminatórias Sul-Americanes» (en pt-br). www.uol.com.br.
  46. ↑ «Globo adquire direitos de transmissão de todos jogos das eliminatórias sul-americanas» (en pt-br). ge (2021-05-27). Consultat el 2025-04-23.
  47. ↑ «Mauricio Stycer - Após perder 5 eventos, Globo recupera eliminatórias sul-americanas da Copa» (en pt-br). www.uol.com.br. Consultat el 2025-04-23.
  48. ↑ «Ricardo Feltrin - Ibope na TV aberta: Globo registra pior mês de junho de sua história» (en pt-br). www.uol.com.br. Consultat el 2025-04-23.
  49. ↑ «Globo cancela 'Malhação' e vai reformular grade - Patrícia Kogut, O Globo» (en pt-br). Patrícia Kogut (2021-09-28). Consultat el 2025-04-23.
  50. ↑ «[https://ge.globo.com/negocis-do-esporte/notícia/globo-i-conmebol-chegam-a -entendimento-i-encerram-arbitragem-na-suica.ghtml Globo i Conmebol chegam a entendimento i encerram arbitragem na Suíça]» (en pt-br). ge (2021-10-25). Consultat el 2025-04-23.