Juscelino Kubitschek

Juscelino Kubitschek

Juscelino Kubitschek d'Oliveira (Diamantina, Mines Gerais, 12 de setembre de 1902-Resende, Ric de Janeiro, 22 d'agost de 1976) va ser un mege i polític brasiler. Va ser el Plantilla:Abreviatura volada president de Brasil entre 1956 i 1961. Es va eixercitar en els càrrecs d'alcalde de Belo Horizonte (1940-1945), governador de Mines Gerais (1951-1955) i en numeroses ocasions va eixercir càrrecs llegislatius. Durant la seua presidència es va incrementar l'industrialisació del país, que va derivar en un aument desmesurat de l'inflació. Es varen mamprendre numeroses obres públiques, tals com l'expansió de la ret vial per a unir els estats brasilers. El proyecte més reconegut de la seua gestió va ser la construcció de la nova capital, Brasília, l'objectiu del qual era poblar l'interior del país, pero també va ser mereixedor de diverses crítiques. El seu mandat també és destacat per la llegalitat i pau política que va alcançar durant la seua gestió, quan Brasil venia d'un difícil marc polític. Sobre política exterior va buscar un acostament en els Estats Units. Va ser el primer diputat i únic president d'ètnia gitana en Brasil.

El govern de Kubitschek és freqüentment comparat en la gestió del seu parell argentí Arturo Frondizi (president d'Argentina entre 1958-1962), per la tendència desarrollista d'abdós polítics, ademés també perque tenien algunes polítiques en comuna: abdós varen atraure en èxit als capitals externs i varen radicar fàbriques en els seus països, buscaven el desenroll per mig de l'industrialisació i no se centraven en el lliberalisme ni en l'estatisme sino que l'estat cuidara els contes públics, pero tampoc creïen en la infalibilidad del mercat. No obstant, si be durant abdós periodos de govern es va practicar una planificació per part de l'estat, el mateix mai tindria que assumir rols com manejar importants empreses o operar fàbriques. cal destacar que este tipo de polítiques va ser usat en varis països suramericans.

És considerat un dels dirigents més admirats del panorama polític de Brasil, apareixent, junt en Getúlio Vargas dins de diverses enquestes com un dels presidents més preferits pels brasilers. Un dels seus oponents José Sarney, va recordar a Kubitschek com "lo millor que Brasil ha tingut, per les seues habilitats polítiques, pels seus guanys i el seu respecte a les institucions democràtiques". En 2001 Kubitschek va ser nomenat el Brasileiro do século XX (en portugués: el brasiler d'el XX) en una elecció que va ser publicada per la revista Isto É.

Va morir en un accident de trànsit el 22 d'agost de 1976 en Resende.

Biografia

Juscelino Kubitschek d'Oliveira va nàixer en Diamantina, ciutat ubicada en l'estat de Mines Gerais, en el sí d'una família molt pobra. El seu pare João César d'Oliveira (1872-1905), era un comerciant viager, va morir quan Kubitschek tenia a penes dos anys, encara que no va aplegar a conéixer al seu pare, sempre va existir una similitut en la personalitat d'abdós. Va ser criat per la seua mare Júlia Kubitschek, mestra d'orige chec, el seu sòu era l'únic ingrés econòmic que hi havia en la llar. Ellinage ho va heretar del seu yayo matern chec, Jan Kubiček, naixcut en la localitat de Trebon en el sur de Bohèmia, una de les regions que componen la República Checa. Va treballar des dels huit anys en l'entrega de mercaderies a llars, va tindre el seu primer parell de sabates recent als dotze anys. Juscelino va tindre dos germanes, Eufrosina que solament va viure dos mesos i Maria dona Conceição (1901-1966). Per mig d'una petició que va realisar la seua mare davant els Pares Paúles, va poder ingressar en 1914 al seminari diocesà dels Pares Paúles (a càrrec de sacerdots vicentinos). Juscelino va parlar en els sacerdots i va deixar en clar que no tenia cap vocació eclesiàstica, poc abans de terminar els seus estudis en el seminari als 15 anys d'edat.

Casa en la que Juscelino Kubitschek va passar la seua infància.

A Kubitschek li agradava el fútbol i tenia simpatia pel club Amèrica Mineiro, a on es va eixercitar com a jugador amateur, i sempre que podia, seguia els jocs de l'equip. També va ser amant de les serenatas. En decembre de 1921 Kubitschek va completar tots els exàmens necessaris per a conseguir el diplomar de l'escola secundària, i a l'any següent va ingressar a l'Universitat Federal de Mines Gerais, Belo Horizonte, llicenciant-se en medicina en l'any 1927, en la mateixa classe de Pedro Nava i Pedro Ix-els, tres anys abans de Guimarãés Rosa i quatre abans d'Oswaldo Costa. Kubitschek en molt pocs recursos va tindre que cobrir les seues despeses per a la seua facultat, els primers viages varen ser solucionats gràcies a diners prestats d'amics i a la venda d'una joya familiar. Per a sostindre's econòmicament durant tot el curs va conseguir en 1921 un treball d'ajudant de telégraf. En dèneu anys d'edat la seua rutina era estresante, estudiava demà i vesprada en l'universitat, treballava al matí fins a les 8:00 en el telégraf i solament aplegava a dormir poques hores. Pero això no va bastar, i va tindre que endeutar-se per a terminar els seus estudis. No obstant va rebre prou diners despuix de graduar-se. Despuix de graduar-se va seguir instruint-se en l'àrea d'urologia, estudiant en Europa, específicament en París (va ser alumne del doctor Maurice Chevassu), també es va educar en Viena i Berlín. A la seua tornada a Brasil, en octubre de 1930, va obrir el seu propi consultori. En 1934 va ser triat com a Cap de Gabinet dellavors interventor federal de Mines Gerais, Benedito Valadares, que es va reunir en ell en la campanya de Mantiqueira, quan les tropes revolucionàries varen lluitar en São Paulo.

Juscelino Kubitschek (primer a l'esquerra) mege d'el ORD Batalló de les Forces Armades en Zona do Túnel dona Mantiqueira, en el sur de Mines Gerais, durant la Revolució Constitucional. La foto data de 1932.

Juscelino Kubitschek en la seua esposa Sarah Gomes de Lemos.

Es va casar en Sarah Gomes de Lemos en decembre de 1931, la seua mare l'havia conegut en el ball de graduació, era filla de Luísa Negrão i Jaime Gomes de Souza Lemos, exsenador mineiro. En eixe mateix any es va unir al cos mèdic de l'Hospital Militar de les Forces Armades de l'Estat de Mines Gerais. En 1932 va ser invitat pel secretari d'Interior, Gustavo Capanema, a ingressar al cos mèdic de les Forces Armades de Mines Gerais, durant els conflictes armats en el govern de Getúlio Vargas. Eixe any va rebre un bisturí d'or, com a distinció pels servicis prestats durant els enfrontaments. En la Policia Militar ell era un cirugià especialiste en urologia, tenint prestigi en l'Hospital Cochin en París, com un urólogo líder en el món. Durant la revolució constitucional del 9 de juliol de 1932, com a mèdic, va servir en les tropes que varen lluitar contra la mineria a les tropes de São Paulo. Kubitschek servix en el famós "túnel de la Mantiqueira" com a cirugià de la policia militar, a raïl del seu professor en l'universitat, Octaviano d'Almeida que havia construït un hospital en vagons de tren. Allí va operar la ferida de bala en el cràneu d'un soldat que va sobreviure sense seqüeles.

Carrera política

Juscelino Kubitschek parlant en Benedito Valadares i el president Getúlio Vargas, durant l'inauguració de l'avinguda de Contorn, en Belo Horizonte, la foto data de 1940.

El contacte permanent entre Kubitschek i el públic, va produir un gran creiximent en la popularitat del dirigent. Per això, en les eleccions d'octubre de 1934, el Partit Progressiste (PP) ho va presentar com a candidat a Diputat, guanyant en una àmplia majoria de vots, ingressant aixina per primera volta a la Cámara de Brasil. Va prendre possessió del càrrec en l'any 1935, pero solament va eixercir per dos anys, ya que l'Estat Novo (aplicat el 10 de novembre de 1937) va dissoldre els mandats llegislatius. Kubitschek va decidir tornar a la seua clínica i no ser partícip d'aquell complicat marc polític.

Alcalde de Belo Horizonte

En 1940 Benedito Valadares ho va cridar a la seua oficina per a preguntar-li si desijava ser alcalde (prefeito) de Belo Horizonte, este va acceptar per a ser oposició a Getúlio Vargas; no obstant, no va desijar deixar d'eixercir la medicina. Allí va ser a on va proyectar l'idea de crear ellac artificial Pampulha, per al suministrament d'aigua a la ciutat, i també un complex arquitectònic, en varis edificis proyectats per l'arquitecte Oscar Niemeyer.

Durant la seua gestió es va construir el Museu de Belo Horizonte i l'Institut de Belles arts, també es va iniciar la creació del Teatre Municipal, fomentant-se aixina la cultura i duent als jóvens a adinsar-se en les arts. Es varen mamprendre numeroses obres públiques, algunes destinades al embellecimiento de Belo Horizonte, mentres que unes atres estaven destinades a construir noves carreteres, o reparar les existents. Sobre les obres vials, es pavimentó l'avinguda Afonso Pena (artèria principal de la ciutat) i s'allargue l'avinguda Amazones, també es varen construir terraplens i ponts. Per al sanejament de la ciutat es varen instalar les encanyat per a l'aigua potable i mando a construir l'Hospital Municipal, es va instalar el teléfon i es va dur electricitat per via subterrànea. Per a la classe baixa, mando a construir vivendes, ademés de desenrollar organisacions d'assistència laboral per als treballadors, en meges gratuïts i aliments de baix cost. Durant eixe càrrec va rebre el renom de prefeito furacão (és: alcalde huracà) pels seus grans i ràpits canvis.

Diputat federal

Durant les eleccions del 2 de decembre de 1945, va resultar elegit diputat federal pel Partit Social Democràtic (PSD). Eurico Gaspar Dutra va ser triat com a nou president, mentres que Getúlio Vargas va ser nomenat senador. En aquelles eleccions també varen resultar elegits per al càrrec de diputat Tancredo Neves, José María Alkimin, Gustavo Capanema i Benedito Valadares.

Governador de Mines Gerais

Despuix de la seua llabor llegislativa, en les eleccions del 3 d'octubre de 1950, va ser elegit governador de Mines Gerais pel PSD, vencent a Gabriel Passos del UDN. Mentres que Getúlio Vargas va resultar elegit president per mig del vot directe. El binomi JK de "energia de transport" i els guanys obtinguts en Belo Horizonte varen ser la publicitat amprada per a la seua campanya. Elema cap a referència a que en Belo Horizonte s'havia conseguit triplicar la producció d'energia i s'havien construït molts quilómetros de carreteres. El 31 de giner de 1951 va escomençar en la tasca governamental de l'estat. Abans d'haver guanyat les eleccions, Kubitschek va investigar cuals eren les necessitats bàsiques de l'estat brasiler. Va trobar que existia un centre industrial en una regió anomenada Juiz de Fora, el qual no tenia paviments ni energia per a abastir l'indústria. Per a això va ser necessari incrementar l'energia, en eixe moment de 205 000 a 600 000 de kW i construir 3 087 km de carreteres i 251 ponts, tasques que varen ser realisades. Es va crear la CEMIG (Centrals Elèctriques de Mines Gerais).

L'aument de l'energia va produir el creiximent de l'indústria. La metalúrgica alemana Mannesmann es va instalar en l'Estat. També es va produir un alvanç en l'educació, quan va aplegar Kubitschek, 680 000 alumnes assistien a l'escola primària, al final del seu mandat com a governador, la sifra es va anar a 1 100 000 d'estudiants. Unes 140 escoles varen ser construïdes, de les quals dos eren de medicina. Es va mamprendre la construcció de la Biblioteca Municipal de Belo Horizonte.

Vore també

• Història del Brasil
• Luiz Inácio la da Silva