Anar al contingut

Sultantepe

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sultantepe

Sultantepe és un jaciment arqueològic ubicat en Mesopotamia, a 16 km al sur de l'antiga Edesa mesopotámica en la Província de Sanliurfa, Turquia. Correspon a una ciutat amurallada que va florir durant el periodo assiri tardà en el VII a. C. És provable que corresponga a la ciutat de Huzirina.[1] Es trobava estretament relacionada en la veïna Harrán, de tal manera que quan esta va ser destruïda pels babilonios i escitas en el 610 a. C., la ciutat va córrer la mateixa sòrt.[2]

Història

Les excavacions varen revelar una ciutat asiria, en evidència de haver segut habitada en el VIII al VII a. C. i va ser reconstruïda despuix del ca. 648 a. C.[3] En este jaciment es varen trobar tablillas cuneïformes, que inclouen versions de l'Epopeya de Gilgamesh, el Enuma Elish, la història del pobre home de Nippur i tablillas d'entrenament en eixercicis de composicions lliteràries plenes d'errors ortogràfics. La biblioteca completa va ser trobada fòra d'una casa de família sacerdotal. Conté de 600 tabletas d'argila sense còure. Els contractes trobats en el lloc registren constantment noms arameos.[4] Els escrits terminen sobtadament simultàneament en la caiguda del propenc Harrán en 610 a. C., dos anys despuix de la caiguda de Nínive. Les tabletas de Huzirina són resguardades en la biblioteca asiria en el Museu Arqueològic d'Ankara. El jaciment va permanéixer desocupado durant els periodos neobabilónico i aqueménida, per a ser re-ocupat per en época helenística i romana.[5] El poble de Sultantepe Köyü es troba en la falda del montícul formant un arc que rodeja la vora nort i l'est.

Arqueologia

El jaciment és un montícul empinat de més de 50 metros d'altura, en una extensió de 100 x 50 metros en la part superior plana.[6]

Una breu campanya preliminar en Sultantepe en maig-juny de 1951 va ser seguida per una série de sondejos realisats en 1952 per Seton Lloyd de l'Institut Britànic o Arqueologia en Ankara en Nuri Gökçe, del Museu Arqueològic d'Ankara. El treball en el lloc va ser impedit per la capa de sèt metros d'enrunes helenístics i romans que cobrixen el restant del jaciment.[6]

Durant les investigacions es va descobrir que el substrat assiri estava danyat degut a que es varen cavar pous circulares per a almagasenar grans en temps clàssics.

Les primeres excavacions varen revelar tres bases de columnes fetes de basalt. En comparar-les en atres edificis en atres ciutats es creu que varen deure ser quatre les bases, aixina com quatre les columnes de fins a un metro de diàmetro i gran altitut, formant part d'un pòrtic monumental.[7]


En un primer moment, no se sabia si l'edifici principal era un palau real o un temple. La funcionalitat de l'edifici va quedar aclarida quan es va trobar una estela del deu Sense. Esta estava partida a la mitat i en el seu relleu estava tallada la lluna creixent en les seues banyes cap a dalt.[2]

En l'àrea F es varen trobar vàries tablillas, moltes sense còure, per lo que es pensa que va ser una escola escrigues i no una biblioteca.[6]

L'evidència arqueològica nos permet supondre que l'abandó de Sultantepe va ser violent. Després de l'abandó, els únics rastres d'ocupació en el montícul varen ser varis sepelis, un d'ells, escita. Açò nos permet supondre que va córrer pareguda sòrt que Harrán, invadida en el 610 a. C. per escitas i babilonios, dos anys despuix de la caiguda de Nínive.[6]

La ciutat es va mantindre abandonada fins a temps helenístics, quan hi ha evidència que varen construir cases privades modestes i es varen cavar pous circulares per a almagasenar grans, lo que va danyar el substrat assiri i en temps romans es va trobar evidència de que va haver un assentament militar en el montícul. Se sap que en temps romans en la falda del montícul s'erigia una ciutat en certs luxos (Hi ha restants d'un bany romà en la ciutat).[6]

Vore també

Notes

  1. ↑ Huzirina is indirectly attested in cuneiform tablets at the site, and in the annals of Tukulti-Ninurta II, but O. R. Gurney pointed out that Huzirina in the royal annals was situated not more than a day's march west of Nisibis, whereas Sultantepe is some 130 mills farther west (Gurney, in Anatolian Studies 2 p. 30f).
  2. ↑ 2,0 2,1 Illustrated in Seton Lloyd and Nurı Gokçe, "Sultantepe: Anglo-Turkish Joint Excavations, 1952" Anatolian Studies 3 (1953:27-47) p. 40 fig. 6.
  3. ↑ Based on eponymous datings by limmu officials after the "Cànon" that ends in 648 BCE. (Lloyd and Gokçe 1953:42).
  4. ↑ J. J. Finkelstein, "Assyrian Contracts from Sultantepe" Anatolian Studies 7 (1957:137-145) p. 138, notes that Tell Halaf records also consistently bear Aramaean names at this period.
  5. ↑ Seton Lloyd, Sultantepe. Part II. Post-Assyrian Pottery and Small Objects Found by the Anglo Turkish Joint Expedition in 1952, Anatolian Studies, vol. 4, pp. 101-110, 1954
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Seton Lloyd and Nuri Gokçe, Sultantepe: Anglo-Turkish Joint Excavations, 1952, Anatolian Studies, 3, 1953:27-47; Lloyd, in Anatolian Studies, 24 (1974):197-220 p. 203.
  7. ↑ The description of Sultantepe as it was in 1952 is Seton Lloyd's, in Anatolian Studies 24 (1974):197-220) p. 203.

Referències

  • O. R. Gurney, The Sultantepe Tablets, Anatolian Studies, vol. 3, pp. 15–25, 1953
  • O. R. Gurney, The Sultantepe Tablets (Continued): VII. The Myth of Nergal and Ereshkigal, Anatolian Studies, vol. 10, pp. 105–131, 1960
  • W. G. Lambert, The Sultantepe Tablets: VIII. Shalmaneser in Ararat (Continued), Anatolian Studies, vol. 11, pp. 143–158, 1961
  • Erica Reiner and M. Civil, Another Volume of Sultantepe Tablets, Journal of Near Eastern Studies, vol. 26, no. 3, pp. 177–211, 1967


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Sultantepe&oldid=1444146»