Ludlul bel nemeqi
Ludlul bel nemeqi (Lloaré al Senyor del Saber, cridat també El Job babilònic o Poema del just sufriente) és un poema mesopotámico escrit en acadio que es preocupa pel problema de l'injust sofriment d'un home cridat Shubshi-meshre-Shakkan, acàs el propi autor del poema, puix en tal nom es va conéixer a un governador que va viure en temps del rei casita Nazi-Maruttash (1307 - 1282 a. C.)
L'autor està atormentat, pero desconeix el motiu. Ha segut fidel a tots els seus deures per a en els deus i especula que potser lo que és bo per a l'home és mal per als deus o viceversa. Es planteja, puix, una volta més en l'història de la lliteratura el problema del mal. Finalment, es llibera dels seus sofriments. Es creu que va ser composta durant el regnat del citat rei casita de Babilonia, Nazi-Maruttash (c. 1307 – 1282 a. C.), que es menciona en la llínea 105 de la tablilla IV.[1]
El poema va ser escrit en quatre tablillas formades per més de 400 llínees i 480 versos; en 2004, solament havia aplegat fins a nosatres un terç del text d'este important poema, a jujar pel gran número de fragments que s'han reunit en disperses excavacions. William Moren estima que es tracta d'un himne d'acció de gràcies al deu Marduk per la recuperació d'una greu malaltia.[2]
El poema descriu en primera persona cóm va canviar un dia la sòrt de Shubshi-meshre-Shakkan, un home ric i d'alt ranc social. Quan va ser acossat per presagios ominosos va provocar l'ira del rei i sèt cortesanos tramaron tot tipo de dany contra ell. Açò va resultar que perguera la seua propietat (han dividit totes les meues possessions entre gentuza estrangera), els seus amics (la meua ciutat em desaprova com un enemic; de fet, la meua terra és salvage i hostil), la seua força física (la meua carn està fláccida i la meua sanc ha minvat), i la salut; relata ademés que em revolcaba en els meus excrements com una ovella.[3] I, mentres entrava i eixia de la consciència en el seu llit de mort, la seua família ya anava conduint el seu funeral, fins que Urnindinlugga, un kalû o sacerdot de encantamientos, va ser enviat pel deu Marduk per a presagiar la seua salvació. L'obra conclou en una oració a Marduk.[4]
La primera edició del poema, hui obsoleta, va ser publicada per W. G. Lambert l'any 1960; es va reeditar en 1996.[5] Amar Annus i Alan Lenzi varen imprimir en 2010 una nova edició del poema per al Proyecte del Corpus de Texts Neoasirios. Este volum es va publicar com a Archiu Estatal de Text Cuneïforme Assiri 7 (SAACT 7). La nova edició és més completa perque fins ara (2025) és l'última i inclou tablillas publicades per Wiseman, George i Al-Rawi, Horowitz i Lambert, i vàries atres tablillas inèdites del Museu Britànic. Aixina mateix, una traducció a l'espanyol per Federico Lara Pentinat va ser impresa en 2003 i publicada en llínea pel propi filòlec en Nova Revista en 2004.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Alan Lenzi, Amar Annus (2011). "A Six-Column Babylonian Tablet of Ludlul Bēl Nēmeqi and the Reconstruction of Tablet IV". JNES. 70 (2): 190–191.
- ↑ William L. Moren, "Notes on the Hymn to Marduk in Ludlul Bel Nemeqi" en Journal of the American Oriental Society, Vol. 103, núm. 1, dedicat a Studies in Literature from the Ancient Near East, pels membres de la American Oriental Society, en homenage a Samuel Noah Kramer (giner - març, 1983), pp. 255-260.
- ↑ Robert D. Biggs (1975). "Ludlul bēl nēmeqi, "I Will Praise the Lord of Wisdom"". En James B. Pritchard (ed.). The Ancient Near East, Volume II. Princeton University Press. pp. 148–154.
- ↑ Takayoshi Oshima (2007). "The Babylonian God Marduk". En Gwendolyn Leick (ed.). The Babylonian World. Routledge, pp. 352–355.
- ↑ W. G. Lambert, Babylonian Wisdom Literature (Winona Lake: Eisenbrauns, 1996), pp. 21-62 i 282-302.
- ↑ Nova Revista de Política, Cultura i Art.Consultat el 8 de decembre de 2025.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ludlul bel nemeqi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.