Anar al contingut

Sultanat de Bengala

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El '___protected_title_0___' (també conegut com ___protected_title_1___ (en persa: بنگاله‎ ___protected_title_2___, Plantilla:Lang-bn) i '___protected_title_3___' (en persa: شاهی بنگاله‎ ___protected_title_4___, Plantilla:Lang-bn[1]) va ser un regne islàmic[2][3][4] establit en Bengala durant el XIV, resultat de la conquista musulmana del subcontinent indi. Va ser el primer regne bengalí unificat independent baix domini musulmà. La regió es va fer àmpliament coneguda com ___protected_title_5___ i ___protected_title_6___ baix este regne. Els dos térmens són precursors dels térmens moderns ___protected_title_7___ i ___protected_title_8___.

El regne es va formar en acabant de que els governadors de la regió varen declarar l'independència del sultanat de Delhi. Shamsuddin Ilyas Shah va unificar els estats de l'àrea en un sol govern encapçalat per un sultà imperial. El regne va ser governat per cinc dinasties. En l'apogeu del seu poder, governava àrees en el surest d'Àsia i el suroest d'Àsia. Va restablir les relacions diplomàtiques entre China i el subcontinent indi. Va permetre la creació de l'assentament portugués en Chittagong, el primer enclavament europeu en Bengala. El regne va mirar a l'oest en busca d'inspiració cultural, particularment de les cultures perses.[5] Els seus governants varen patrocinar la construcció de coleges en La Meca i Medina, que alberguen els llocs més sagrats de l'Islam. La lliteratura es va fomentar en persa i bengalí, en fortes influències sufíes. l'arquitectura bengalí va evolucionar significativament durant este periodo, en vàries influències externes. El regne tenia una minoria hindú influent, que incloïa aristócrates, oficials militars i burócratas. Va ajudar al rei budiste d'Arakan a recuperar el control del seu país front als birmans.

El regne va començar a desintegrar-se en el XVI, despuix de les conquistes de Sher Shah Suri. l'Imperi mogol va començar a absorbir a Bengala baix el seu primer emperador, Babur. El segon emperador mogol Humayun va ocupar la capital bengalí de Gaurh. En 1576, les forces armades de l'emperador Akbar el Gran varen derrotar a l'últim sultà, Daud Khan Karrani. La regió més vesprada es va convertir en la Subá de Bengala (o Bengala mogol).

Història

El conquistador Sher Shah Suri

El sultanat de Delhi va perdre el seu domini sobre Bengala en 1338 quan els governadors varen establir estats separatistes, entre ells Fakhruddin Mubarak Shah, en Sonargaon, Alauddin Ali Shah, en Lakhnauti, i Shamsuddin Ilyas Shah, en Satgaon. En 1352, Ilyas Shah va derrotar als governants de Sonargaon i Lakhnauti i va unificar la regió de Bengala en un regne independent. Va fundar la dinastia de Ilyas Shahi, d'orige turc, que va governar Bengala fins a 1490. Durant eixe temps, gran part de la terra agrícola va estar controlada pels zamindars hindús, lo que va causar tensions en els taluqdars musulmans. El govern dels Ilyas Shahi va ser desafiat per Raja Ganesha, un poderós terratinent hindú, que va conseguir breument colocar al seu fill, Jalaluddin Muhammad Shah, en el tro a principis de el XV, ans que es restaurara la dinastia en 1432. L'última década de 1480 va vore quatre sultans usurpadores del cos dels mercenaris. Les tensions entre les diferents comunitats musulmanes a sovint varen afectar el regne.[6]

Despuix d'un periodo d'inestabilitat, Alauddin Hussain Shah va conseguir el control de Bengala en 1494 quan era primer ministre. Com a sultà, Hussain Shah va governar fins a 1519. La dinastia que ell va fundar va regnar fins a 1538. Els musulmans i hindús varen servir conjuntament en l'administració real durant la dinastia Hussain Shahi. Esta és a sovint considerada com l'edat d'or del sultanat de Bengala, en el qual el territori bengalí incloïa àrees d'Arakan, Orissa, Tripura i Assam.[6] El sultanat va donar permís per a establir l'assentament portugués en Chittagong. Sher Shah Suri va conquistar Bengala en el XVI, durant el qual va renovar el Grand Trunk Road.[7] Despuix de conquistar Bengala, Sher Shah Suri va procedir cap a Agra.

L'absorció de Bengala en l'Imperi mogol va ser un procés gradual que va començar en la derrota de les forces bengalíes baix el mando del sultà Nasiruddin Nasrat Shah front a Babur en la batalla de Ghaghra (1529) i el final en la batalla de Raj Mahal (1576), contra la dinastia Karrani, d'orige pastún, quan l'últim sultà de Bengala, va ser derrotat.

Arquitectura

La mesquita de Adina va ser construïda per Sikandar Shah

El gran número de mesquites construïdes durant el sultanat de Bengala indica la rapidea en que la població local es va convertir a l'islam. El periodo entre 1450 i 1550 va ser un moment intens de construcció de mesquites. Eixes mesquites esguitaven el camp i anaven des de chicotets tamanys a mijans i s'usaven per al cult diari. La majoria de les mesquites tenien una planta rectangular o quadrada. L'edifici rectangular, sense un pati tancat, es va convertir en el tipo habitual per a les mesquites grans i mijanes. Les mesquites bengalíes es cobrien en vàries cúpules. Atres característiques de les mesquites bengalíes varen ser les torres en els cantons, els sostres curvos, els múltiples mihrabs, els arcs apuntats i, en alguns casos, una cúpula en la forma del sostre d'una barraca. En estes mesquites bengalíes destaca la notable absència de minarets. Es trobaven a sovint estanys al costat d'una mesquita. Les inscripcions àraps en les mesquites a sovint inclouen el nom del patró o constructor. El vers més comunament citat del Corán en les inscripcions era el Sura 72, Al-Jinn. Es pot saber cóm eren les cases en el sultanat de Bengala en el ___protected_title_0___ (Conte d'Alejandro) publicat pel sultà Nasiruddin Nasrat Shah.[8]

Els edificis estaven fets de rajola. La mesquita de rajola en decoració de terracota representava una gran edificació en el sultanat de Bengala. A sovint eren el regal d'un patró ric i el frut d'un esforç extraordinari, que no es troba en tots els veïns musulmans.[8]

Un edifici excepcional va ser la mesquita de Adina, la mesquita imperial de Bengala i la mesquita més gran jamai construïda en el subcontinent indi.[9] La monumental edificació va ser dissenyada en el hipostilo de principis de l'Islam en una planta similar a la mesquita dels Omeyas de Damasc. L'estil està associat en l'introducció de l'Islam en noves àrees.[8]


Notes

  1. ↑ «History». Banglapedia. Archivat des de l'original, el 29 de setembre de 2017. Consultat el 23 de setembre de 2017. «Shah-i-Bangalah, Shah-i-Bangaliyan and Sultan-i-Bangalah»
  2. ↑ Wink, André (2003). Indo-Islamic society: 14th - 15th centuries (en en), BRILL. ISBN 978-9004135611.
  3. ↑ Uhlig, Siegbert (2003). Encyclopaedia Aethiopica, pp. 151.
  4. ↑ Embree, Ainslie (1988). Encyclopedia of Asian history, Àsia Society, pp. 149.
  5. ↑ Richard M. Eaton (31 de juliol de 1996). The Rise of Islam and the Bengal Frontier, 1204-1760, University of Califòrnia Press, pp. 40–50. ISBN 978-0-520-20507-9.
  6. ↑ 6,0 6,1 David Lewis (31 d'octubre de 2011). Bangladesh: Politics, Economy and Civil Society, Cambridge University Press, pp. 44–45. ISBN 978-1-139-50257-3.
  7. ↑ Vadime Elisseeff (1998). The Silk Roads: Highways of Culture and Commerce, Berghahn Books, p. 161. ISBN 978-1-57181-221-6.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Oleg Gravar (1989). Muqarnas: An Annual on Islamic Art and Architecture, Brill Archive, pp. 58–72. ISBN 978-90-04-09050-7.
  9. ↑ Richard M. Eaton (31 de juliol de 1996). The Rise of Islam and the Bengal Frontier, 1204-1760, University of Califòrnia Press, pp. 40–50. ISBN 978-0-520-20507-9.

Referències