Grand Trunk Road
La Grand Trunk Road (en espanyol, «camine/carretera/ruta del Gran Tronc» o «de la Gran Trompa») és una de les carreteres principals de l'Àsia meridional més antiga i llarga. Des de fa més de dos milenis, ha vinculat les regions orientals i occidentals del subcontinent indi, que van des de Sonargaon (Bangladés), fins a Kabul (Afganistan), travessant Howrah (Bengala Occidental en Índia) i l'Índia septentrional per Peshawar (en l'actual Pakistan). També era coneguda com Uttarapatha («El camí al Nort»), Shah Rah-i-Azam («Gran carretera») o Sadak-i-Azam o Badshahi Sadak.
La ruta comprén el camí Grand Trunk que va existir durant l'imperi Maurya,[1] estenent-se des de la desembocadura del riu Ganges fins a la frontera nort-occidental de l'Imperi.[2] La moderna carretera va ser reconstruïda per Sher Shah Suri, que va renovar i va ampliar la ruta antiga en el XVI.[3]
El 15 de març de 2015 el conjunt «Llocs a lo llarc de Uttarapath, Badshahi Sadak, Sadak-i-Azam, Grand Trunk Road» va ser inscrit en la Llista Indicativa de l'Índia —pas previ a ser declarat Patrimoni de l'Humanitat—, en la categoria de ben cultural (n.º ref 6056), en una enumeració de 93 bens individuals.[4]
Història
En l'antiguetat, el terme Uttarapatha (dels térmens sànscrits uttara, pel nort, i patha per carretera/ruta) es refiria a la alta carretera septentrional, la principal ruta comercial que seguia a lo llarc del riu Ganges, creuava la planura Indo-Gangética, corria a través del Punjab fins a Taxila (Gandhara) i més allà fins a Zariaspa o Balkh (Bactria) en Àsia Central. El final oriental de la Uttarapatha era Tamraliptika (possiblement l'actual Tamluk), ubicada en la desembocadura del Ganges en l'oest de Bengala. Esta ruta es va tornar cada volta més important per l'aument dels contactes en els ports marítims de la costa oriental de l'Índia durant el govern Maurya. Més tart, Uttarapatha pas a designa la regió de gran extensió que travessava la alta carretera septentrional.cita requerida
Investigacions recentscita requerida indiquen que durant el temps de l'imperi Maurya, en el III, el comerç per terra entre l'Índia i vàries parts d'Àsia occidental i el món helènic passava per les ciutats del noroest, principalment Takshashila (Taxila en actual Pakistan, vore el requadro en el mapa). Takshashila estava ben conectada per carretera en atres parts de l'imperi Maurya. Els Mauryas havien construïda una carretera des de Takshashila a Pataliputra (actual Patna en Índia). Chandragupta Maurya va tindre un eixèrcit de funcionaris que supervisaven el manteniment d'esta carretera, segons lo dit pel diplomàtic grec Megasthenes que va passar quinze anys en la cort Maurya. Construïda en huit etapes, este camí es diu que hauria conectat les ciutats de Purushpur, Takshashila, Hastinapur, Kanyakubja, Prayag, Pataliputra i Tamralipta.[2]
En el XVI, l'emperador pastún Sher Shah Suri, que governava gran part del nort de l'Índia, va mamprendre la construcció d'una nova va ser carretera principal que travessava la planura del Ganges. La seua intenció era unir les províncies remotes del seu vast imperi per raons administratives i militars. El Sadak-i-Azam ('gran camí') com se li coneixia llavors, és universalment reconegut per haver segut el precursor de la carretera Grand Trunk.
La carretera va ser construïda inicialment per Sher Shah per a conectar Agra, la seua capital, en Sasaram, la seua ciutat natal. Quan Sher Shah va morir despuix d'un breu regnat, i la seua dinastia va terminar poc despuix, la carretera va permanéixer com el seu excepcional llegat. Els Mughals, que varen succeir als Suris, varen estendre la carretera cap a l'oest fins a Kabul, en Afganistan, creuant el pas de Khyber. Esta carretera va ser millorat més tart pels governants britànics de l'Índia colonial. Renombrada com "Grand Trunk Road" (a voltes referida com la "Llarga Marcha"), va ser estesa fins a alcançar des de Calcuta a Peshawar i aixina comprendre una major part de l'Índia.
A través dels sigles, la carretera, que era una de les més importants rutes comercials de la regió, va facilitar tant els viages com la comunicació postal. Inclús durant l'época de Sher Shah Suri, la carretera estava esguitada de caravansarais (posades de carretera) a intervals regulars, i es varen plantar arbres a abdós costats de la ruta per a donar ombra. Hi ha alguns pous d'aigua en bon estat a lo llarc del camí de Taxila, que varen ser construïts per als viagers durant eixe periodo. El camí estava ben planejat, en fites a lo llarc de tot el trayecte. Alguns d'estes fites es poden vore a lo llarc de l'actual carretera Delhi-Ambala. Per un atre costat, el camí també va facilitar el ràpit moviment de les tropes i dels invasores estrangers. Va accelerar les incursions de saqueig en les regions de l'interior de l'Índia, de invasores afgans i perses i també va facilitar el moviment de les tropes britàniques de Bengala en la planura del nort d'Índia.
Ruta
Hui en dia, la GTR seguix sent un continu que cobrix una distància de més de 2.500 quilómetros. Des del seu orige en Sonargaon, en el districte de Narayanganj en el centre de Bangladés i despuix aplega a l'Índia; passa per Howrah, Bardhaman, Panagarh (a on passa el Santuari de Vida Selvada Ramnabagan), Durgapur, Asansol, Dhanbad, Aurangabad, Dehri-on-sone, Sasaram, Mohania, Mughalsarai, Benarés, Prayagraj, Kanpur, Kalianpur, Kannauj, Etah, Aligarh, Ghaziabad, Delhi, Panipat, Karnal, Ambala, Ludhiana, Jalandhar i Amritsar
En l'Índia, la major part de la carretera —el tram comprés entre Howrah a Kanpur és NH-2 i Kanpur a Delhi— es coneix com la National Highway 91 (NH 91) i el tram entre Delhi i Wagah, en la frontera en Pakistan, es coneix com NH 1. Des de la frontera en Pakistan, la carretera Grand Trunk (part de la N-5) continua cap al nort per mig de Lahore, Gujranwala, Gujrat, Jhelum, Rawalpindi, Districte Attock, Nowshera, Peshawar i Landi Kotal. Despuix entra en Afganistan a través del pas de Khyber i continua cap a l'oest per mig de Jalalabad, Surobi i termina en Kabul, una gran part de la branca afgana de la GTR és hui partix de la carretera Jalalabad-Kabul.
Modern desenroll
La GTR continua sent una de les principals artèries viàries de l'Índia i Pakistan. Pakistan ha desenrollat encara més la seua extensa ret d'autopistes i grans accessos controlats i autovies. La secció índia forma part de l'ambiciós proyecte del Quadrilàter d'Or. Durant més de quatre sigles, la GTR s'ha mantingut, en paraules de l'autor Rudyard Kipling: «un riu de vida com no hi ha en cap atre lloc del món».[5]
Galeria d'imàgens
-
La GTR en frente de UET, Lahore
-
Carretera Jalalabad-Kabul, l'últim i més perillós tram de la GTR
-
La GTR creuant el riu Jhelum en Pakistan.
-
La GTR en Haryana
-
La GTR dins dels llímits de la ciutat de Mughalsarai, Uttar Pradesh.
-
Durgapur Expressway, no partix de la NH 2- NH2 o GTR va pel costat del Ganges- des de Burdwan via Memari, Mogra, Bandel, Srirampur, Belur fins a Howrah.
-
La GTR en l'Howrah Maidan, West Bengal.
-
La GTR en Bihar
Vore també
- National Highway Authority (en la Wikipedia en anglés)
- National Highways of Pakistan (en la Wikipedia en anglés)
- Motorways of Pakistan (en la Wikipedia en anglés)
- Indian highways (en la Wikipedia en anglés)
- National Highways Development Project (en la Wikipedia en anglés)
Notes
- ↑ Vore en: Uttarapatha (en la Wikipedia en anglés).
- ↑ 2,0 2,1 K. M. Sarkar (1927). The Grand Trunk Road in the Punjab: 1849-1886, Atlantic Publishers & Distri, pp. 2–. GGKEY:GQWKH1K79D6. Consultat el 12 de juny de 2012.
- ↑ http://www.indianexpress.com/news/cracks-on-a-historical-highway/954273/0
- ↑ Vore en l'entrada «Sites along the Uttarapath, Badshahi Sadak, Sadak-i-Azam, Grand Trunk Road» del lloc oficial de l'Unesco en: [1]. Consultat el 12 d'agost de 2016.
- ↑ "(...) such a river of life as nowhere else exists in the world". Una descripció de Kipling de la carretera, que es troba tant en les seues cartes com en la novela Kim (disponible en llínea en: [2]. Kipling escriu: "Look! Brahmins and chumars, bankers and tinkers, barbers and bunnias, pilgrims -and potters - all the world going and coming. It is to m'as a river from which I am withdrawn like a log after a flood. And truly the Grand Trunk Road is a wonderful spectacle. It runs straight, bearing without crowding Índia's traffic for fifteen hundred mills - such a river of life as nowhere else exists in the world."
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Grand Trunk Road» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- L'artícul de la Wikipedia en anglés té una única referència:
- * Usha Masson Luther (1990). Historical routes of north west Indian Subcontinent, Lahore to Delhi, 1550s-1850s A.D., Sagar Publications.
- i també una petició de referències de juliol de 2011:
Bibliografia
- Farooque, Abdul Khair Muhammad (1977), Roads and Communications in Mughal Índia. Delhi: Idarah-i Adabiyat-i Delli.
- Weller, Anthony (1997), Days and Nights on the Grand Trunk Road: Calcutta to Khyber. Marlowe & Company.
- Kipling, Rudyard (1901), Kim. Considered one of Kipling's finest works, it is set mostly along the Grand Trunk Road. Free i-texts llaure available, for instance here
- Archivat el 14 de octubre de 2004 archivat en Wayback Machine..
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Grand Trunk Road.
- (en anglés) National Highway Authority of Índia
- (en anglés)National Highway Authority of Pakistan
- Archivat el 21 de decembre de 2010 archivat en Wayback Machine.
- (en anglés) From the Banglapedia
- (en anglés) NPR: Along the Grand Trunk Road