Styphnolobium japonicum
La sófora[1][2] (també cridada sofor, sófora del Japó, arbre de les pagodes i falsa acacia del Japó) (Styphnolobium japonicum (sense. Sophora japonica), és un arbre leguminoso, oriunt de l'est d'Àsia (principalment China, després introduïda en Japó). És un arbre caducifolio ornamental, comú en Europa i Amèrica, en unes característiques flors blanques que apareixen a fins de l'estiu, quan molts atres arbres ya han perdut la flor.
És, en Robinia pseudoacacia i Gleditsia triacanthos, una de les tres «falses acacias» plantades en moltes ciutats del món per a adornar carrers i parcs.
.JPG){kind=link}
.jpg)
Gènero Sophora vs. Styphnolobium
Abdós gèneros estan en la subfamília Faboideae de la família de leguminosas Fabaceae; formalment hi ha sinonímia entre abdós gèneros, pero les espècies de Styphnolobium diferixen de les de Sophora en haver perdut la seua habilitat de fer simbiosis en les bactèries fijadoras de nitrogen Rhizobia en els seus raïls. Diferixen del gènero relacionat Calia (frijolito) en ser caducifolios i en les seues inflorescèncias que són axilars, no terminals, en arracadas péndoles.
Descripció
Té fuste erecto, en semblança a la Robinia, introduïda en Europa cap al XVIII, creix llentament de 5 a 10 m d'altura, porte elegant, tronc en corfa arrugada segons llínees tortuosas, branques d'eixemplars més jóvens, són vert-lluent. Les fulles són compostes imparipinadas de 4 a 10 folíols de cada costat del raquis i un folíol apical terminal, a sovint alguna cosa més gran que els laterals, en pelusa, oval-lanceoladas, agudes, verda-obscures superiorment i glauco en el envés, màrgens sancers i nervaduras que es prolonguen fins a l'àpiç. Les inflorescèncias racemosas formen grans panojas terminals de fins a 25 cm en flors estivals de delicat perfum, colors blanc-cremosas; estes últimes tenen el càliç pentadentado, i la corola en carena rodejat de 2 pétals alguna cosa separats, 10 estams lliures i l'ovari superior. El frut és una llegum indehiscente, péndula, de 3-6 cm de llarc, carnosa-mucilaginosa, color vert-vítreo quan inmadura, i que es torna rojós i arrugada a maduració, en aspecte de rosari (monoliforme) per les numeroses constricció que separen les llavors (en número d'1 a 6), que són ovoides alguna cosa arriñonadas, centimétricas, planes i de color pardo molt obscur, pràcticament negre, i en fil lateral afonat. Dit frut encara no està madur i es queda en l'arbre quan este últim ya ha perdut el seu fullage a principis de l'hivern; maduren i cauen alguna cosa més tart.
Comprén numeroses varietats hortícoles, com per eixemple la Styphnolobium japonicum cv. Pendula.[3]
Referències
- ↑ Nom vulgar preferit en castellà, en Arbres: guia de camp; Johnson, Owen i More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1. Versió en espanyol de la Collins Tree Guide.
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Sophora japonica en Flora Ibèrica, vol. 7(4), cap. LXXXVIII, p.36, RJB/CSIC, Madrit, 1999 - p. p.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Styphnolobium japonicum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.