Anar al contingut

Stachys ocymastrum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Stachys ocymastrum

Stachys ocymastrum és una espècie de la família de les Lamiàcees.

S. ocymastrum - Inflorescència.
S. ocymastrum - Inflorescència: detall de l'àpiç.
S ocymastrum - Bonica estació en Albatera (Alacant).

Descripció

Herba anual, rarament bienal, de 12-70 cm d'alt de brots simples o ramificats, més o menys pelosos, en pèls llarcs sedosos, lluents, a voltes de base engrossada i també en pèls glandulíferos. Les fulles, d'1,5-6,5 per 1,4-5 cm, són ovadas, més o menys acorazonadas en la base, en dents a voltes planes i curvats cap a dalt, mucronadas; largamente pecioladas les d'avall, en pecíol d'1,7-5,5 cm. Inflorescència formada per 4-18 verticils en 2-6 flors cada u, més o menys separats, en general pròxims en la part apical. Bràctees de 0,8-1,9 per 0,4-1,1 cm, com els fulls, sésiles, les apicales sanceres, en un mucrón d'1-2 mm, en general molt pelosas en el marge; bractéoles minúscules, en els verticilos apicales. Flores en pedicel d'1-1,5 mm. Cáliz (7)8-12 mm, campanulado, peloso; tubo engrossat basalmente en la fructificació; dents 5-7 mm, generalment el superior alguna cosa major, largamente apuntats, casi espinosos, en àpiços color groc pajizo. Corola de 10-16 mm, oberta, pelosa per fòra, groga, en el llavi superior més clar, a voltes en llavis clarament discolores; llavi superior de 4-8 mm, bilobulado, en lòbuls de 2-3 mm, erecto; llavi inferior en un gran lòbul central de 5-8 per 2,5-5,5 mm, espatulado, a voltes emarginado, en 2 chicotets lòbuls laterals i en taques obscuras en l'interior. 4 estams exertos. Els fruts són núcules d'1,5-2 mm, subesféricas o subtrígonas, de casi planes a verrucosas, de color obscuro o gris clar jaspeado.[1]


Sement.

Hàbitat

Herbars alguna cosa nitrificados, bases de roquedo, en comunitats subnitrófilas, indiferent edàfica; creix entre 0 i 1000 m d'altitut.[1]

Distribució

És originària de Macaronesia i de la regió del Mediterràneu, trobant-se en França, Portugal, Espanya, Grècia, Itàlia, Argèlia, Marroc i Tunis.[2]

Taxonomia

Stachys ocymastrum va ser descrita per (L.) Briq. i publicat en Die Natürlichen Pflanzenfamilien Nachtr. 1 1897[3]

Etimologia

Stachys: nom genèric que deriva del Llatí Stachys, -yos, que procedix del Grec στάχνς, "mechó", en particular la de blat, per l'apariència de les inflorescències. Usat per Plini el Vell (24, lxxxvi, 136) per a una planta no identificada, potser del gènero Stachys. Curiosament, la descriu com a pareguda al porro (Allium ampeloprasum var. porrum), pero de fulls més llarcs i numeroses i de flors grogues ("Ea quoque, quae stachys vocatur, porri similitudinem habet, longioribus foliis pluribusque et odoris iucundi colorisque in luteum inclinati.").

ocymastrum: epítet llatí que aludix a la semblança d'esta planta en les del gènero Ocimum.

Varietats acceptades
Sinonímia
  • Galeopsis hirsuta L.
  • Galeopsis hispanica Mill.
  • Sideritis ocymastrum L. - basiónimo
  • Stachys hirta L. nom. illeg.
  • Stachys hirtula Pomel
  • Stachys inscripta Rchb.
  • Stachys lagascae Caball.
  • Stachys marrubiastrum]] (Gouan) Briq. in Engl. & Prantl

Castellà: albahaca llauradora, alfabraca, coa de rabosot, sege.[5]

Referències

Enllaços externs

Commons