Anar al contingut

Ocimum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ocimum

Ocimum és un gènero de labiadas que conté a unes 35 espècies de plantes herbàcies aromàtiques anuals i perennes, ademés d'alguns arbusts, en les regions tropicals i templades del Vell Món.

Descripció

Són herbes, anuals o perennes. Les fulles sancers o dentadas; pecioladas. Inflorescència de verticilastros en poques flors, arreglats en un mechó terminal o inflorescència racemiforme o paniculada, bràctees foliàcees, flors majorment pediceladas; càliç bilabiado, campanulado, llavi superior més o menys sancer, lliure per 1–2 mm (en Nicaragua), en ales àmpliament marginades i decurrentes a lo llarc dels 3/4 a tota la llongitut del tubo del càliç (en Nicaragua) i en l'edat freqüentment recurvadas, nervis reticulats, llavi inferior 4-dentado, dents desiguals, freqüentment aristados i l'inferior generalment curvant-se cap a dalt; corola bilabiada, blanca, groguenca, rosada, purpúrea o blava, tubular o infundibuliforme, el llavi superior 4-lobado, el llavi inferior sancer, pla o cóncau; estams 4; estil en llops iguals o desiguals.[1]

Taxonomia

El gènero va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 597. 1753.[1]

Etimologia

Ocimum: nom genèric que deriva del grec antic okimo usat per Teofrasto i Dioscórides per a referir-se a l'herba aromàtica.[2]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Ocimum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 18 d'agost de 2014.
  2. ↑ En Noms Botànics

Bibliografia

  1. Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. 2012. Rubiaceae a Verbenaceae. 4(2): i–xvi, 1–533. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera (eds.) Fl. Mesoamer.. Missouri Botanical Garden Press, St. Louis.
  2. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Riu de Janeiro.
  3. Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
  4. Molina Rosito, A. 1975. Enumeració de les plantes de Hondures. Ceiba 19(1): 1–118.
  5. Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
  6. Standley, P. C. & L. O. Williams. 1973. Labiatae. In Standley, P.C. & Williams, L.O. (eds), Flora of Guatemala - Part IX, Number 3. Fieldiana, Bot. 24(9/3): 237–317.
  7. Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii,.