Sistema d'Observació de la Terra
El Sistema d'Observació de la Terra (acrònim en anglés EOS) és un programa de la NASA que comprén una série de missions de satèlits artificials i d'instrumentals científics en òrbita terrestre, dissenyats per a observacions de llarc terme de la superfície terrestre, biósfera, atmòsfera, i oceàs de la Terra. El foc principal d'esta colecció de senyes se centra en la ciència climàtica.[1] Els components de satèlit del programa es varen llançar en 1997. El programa és la peça central de la NASA Earth Science Enterprise (ESE).
Història i desenroll
Abans del desenroll de l'actual Sistema d'Observació de la Terra, es varen assentar les bases per a este programa a principis dels anys 60 i 70. TIROS-1, el primer satèlit meteorològic d'òrbita baixa, tenia l'objectiu principal d'explorar l'observació infrarroja televisiva com a método de monitoreo i estudi de la superfície de la Terra.[2][3] Crític per al desenroll dels satèlits utilisats hui en dia, TIROS-1 va ser un programa pioner que va posar en marcha la capacitat de la NASA per a utilisar instruments experimentals i métodos de recopilació de senyes per a estudiar la meteorologia en tot lo món. De manera crucial, esta nova informació recopilada per TIROS-1 permetria als meteoròlecs i científics observar events climàtics a gran escala. Seguint a TIROS, es va desenrollar el programa experimental Applications Technology Satellite (ATS).[4] L'objectiu principal d'estos satèlits eren les prediccions meteorològiques i l'estudi de l'entorn espacial. Significativament, este programa es va centrar en el llançament de satèlits a l'òrbita geosincróna i evaluar l'eficàcia d'este patró d'òrbita en l'observació de la Terra. ATS-3, la missió de major duració, va tindre una vida útil de més de 20 anys. Va ser el primer satèlit en capturar imàgens en color des de l'espai i va actuar significativament com a mig de comunicació.
Gràcies a l'èxit dels satèlits TIROS-1 i ATS-3, la NASA, conjuntament en el Servici Geològic dels Estats Units (USGS), va alvançar en l'observació de la Terra per mig d'una série de satèlits Landsat llançats durant els decenis de 1970 i 1980. El satèlit Nimbus-5 llançat en 1972 va utilisar imàgens de microones passives, un método molt exitós per a observar els canvis en la coberta de gèl marí. L'observació va ser fomentada per missions successives com Nimbus-7, equipat en un escàner de color de la zona costera (CZCS) per a detallar els canvis de color en els oceans de la Terra i un espectrómetro de cartografia de l'ozon total (TOMS) per a medir l'irradiació solar i la radiació reflectida de l'atmòsfera de la Terra. Els primers satèlits d'estos programes han aplanat el camí per a gran part del programa EOS hui. Els satèlits TIROS varen ser extremadament importants en l'ensaig i desenroll no només dels instruments d'observació de la Terra, com els espectrómetros, sino també dels diversos sensors utilisats per a mantindre estos satèlits en òrbita durant periodos de temps sostenibles. Sensors com els sensors de horisons es varen provar en estos primers satèlits i s'han adaptat per a produir métodos més alvançats d'observació i configuracions de funcionament.
Llista de missions en les dates de llançaments
| Satèlit | Llançament | Agència | |
|---|---|---|---|
| Data | Lloc | ||
| SeaWiFS | 1 d'agost de 1997 | ||
| TRMM | 27 de novembre de 1997 | Tanegashima | NASA / JAXA |
| Landsat 7 | 15 d'abril de 1999 | Base Vandenberg | NASA |
| QuikSCAT | 19 de juny de 1999 | Base Vandenberg | NASA / JPL |
| Terra | 18 de decembre de 1999 | Base Vandenberg | múltiple |
| ACRIMSAT | 20 de decembre de 1999 | Base Vandenberg | NASA / JPL |
| NMP/EO-1 | 21 de novembre de 2000 | NASA / Goddard | |
| Jason 1 | 7 de decembre de 2001 | NASA / CNES | |
| Meteor 3M-1/Sage IIIPlantilla:Pad | 10 de decembre de 2001 | Baikonur | |
| GRACE | 17 de març de 2002 | ||
| Aqua | 4 de maig de 2002 | Base Vandenberg | múltiple |
| ADEOS II/Midori II | 12 de decembre de 2002 | ||
| ICESat | 12 de giner de 2003 | Base Vandenberg | NASA |
| SORCE | 25 de giner de 2003 | Cap Canyaveral | NASA |
| Aura | 16 de juliol de 2004 | Base Vandenberg | múltiple |
| CloudSat | 28 d'abril de 2006 | Base Vandenberg | NASA |
| CALIPSO | |||
| Hydros | juny de 2006 | ||
| NPOESS | octubre de 2006 | NASA / NOAA | |
| OCO | 23 de febrer de 2009 | Va fallar en alcançar l'òrbita | NASA / NOAA |
| Aquarius | s'envia en maig de 2010 | ||
| NMP/EO-3 | |||
Recollida de senyes i usos
Archiu:NASA's 2011 fleet of Earth remote sensing observatories.ogv Des de l'inici del programa, l'objectiu general ha seguit sent el mateix: "monitorear i comprendre els components clau del sistema climàtic i les seues interaccions a través d'observacions globals a llarc determini." A través de l'us de varis programes com LandSat i els programes A-Train, els científics estan adquirint una major comprensió de la Terra i els seus canvis.[5] Actualment, les senyes recopilades pels satèlits en la EOS són digitalisats i cotejats pel Sistema de Senyes i Informació del Sistema d'Observació de la Terra. Els científics després usen estes senyes per a predir events climàtics, i més recentment per a predir els efectes del canvi climàtic per a tractats com els acorts climàtics de París, en senyes recopilades principalment per EOS i després analisats.
Organismes intergovernamentals i associacions
En un sentit més ampli de l'observació de la Terra i de totes les missions que afecten a la EOS, hi ha hagut una varietat d'associacions intergovernamentals i associacions internacionals que han ajudat a finançar, Investigar i desenrollar la complexa gama de satèlits i naus espacials que fan que el Sistema d'Observació de la Terra tinga èxit en la seua funció. En total, les associacions intergovernamentals representen casi el 37% de totes les missions, mentres que el 27% de les missions també inclouen associacions internacionals en atres països i empreses internacionals.
En 2022, hi havia nou satèlits LandSat en LandSat 7, 8 i 9 orbitando la Terra. El programa LandSat ha involucrat a moltes organisacions des del seu inici, particularment el Servici Geològic dels Estats Units (USGS). Atres agències intergovernamentals que han segut part del programa d'Observació de la Terra inclouen l'Administració de Servicis de Ciències Ambientals (ESSA), el Departament de Defensa dels Estats Units (USDOD), el Departament d'Energia dels Estats Units (USDOE) i l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica dels Estats Units (NOAA). Estes agències intergovernamentals que cooperen permeten una major finançació per al programa junt en la colaboració dels recursos governamentals de vàries agències. A sovint, estes associacions comencen en un atre organisme governamental que desija un instrument específic com a part d'una càrrega útil inclosa en una missió.[6]
De la mateixa manera, les associacions internacionals en els països han segut resultat d'una càrrega útil específica (instrument) que acompanya a una missió existent que la NASA ha desenrollat o en colaboració de la NASA, i que requerix l'us d'instalacions d'una atra agència espacial com l'Agència Espacial Europea. Una associació com esta es va observar en 2000 quan es va llançar el satèlit ERS-1 des del Centre Espacial de Guyana, un port espacial en la Guayana Francesa, Amèrica del Sur. Entre els organismes internacionals que han prestat assistència o colaborat en la NASA figuren la CONAE (Agència Espacial Argentina), el CNES (Agència Espacial Francesa), el DLR (Centre Aeroespacial Alemà), la federació espacial estatal Roscosmos de la Federació de Rússia i el JAXA (Agència Espacial Japonesa; anteriorment NASDA).
Durant la vida del programa, també hi ha hagut vàries associacions corporatives i organisatives en empreses en sèu en Estats Units i internacionalment. En 2002, les missions SeaWIFS varen vore una colaboració en GEOeye, una companyia nortamericana d'imàgens per satèlit. De la mateixa manera, organisacions com el Consell Internacional per a la Ciència (CIUC), l'Organisació Internacional de Normalisació (OSSI), el Sistema Mundial de Senyes (SDB) i el Comité de Satèlits d'Observació de la Terra (CEOS) han participat en la planificació, recopilació i anàlisis de senyes de les missions. Com s'ha mencionat, la finançació, les adició instrumentals i l'assistència excessiva en la coordinació i l'anàlisis de senyes són tots beneficis d'estes associacions.[7]
Enllaços externs
EOS lloc de NASA
- Este artícul conté una traducció parcial derivada de «Earth Observing System» de Wikipedia en inglés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Referències
- ↑ «Missions: Earth Observing System (EOS)» (en en).
- ↑ «The Television Infrared Observation Satellite Program (TIROS)» (en en). https://science.nasa.gov/.
- ↑ «Missions: Historical Missions» (en en). https://eospso.nasa.gov/.
- ↑ «Applications Technology Satellite Program» (en en). https://science.nasa.gov/.
- ↑ «Current Missions» (en en). https://eospso.nasa.gov/.
- ↑ «National Aeronautics and Space Administration (NASA)» (en en). https://www.rff.org/. Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2022. Consultat el 24 de setembre de 2022.
- ↑ «Collaborations and Partnerships in NASA’s Earth Science Data Systems» (en en). Data science journal.