Hydros
En la cosmogonia órfica, hydros o Hydros (en grec clàssic ὕδρος [hýdros]; en grec modern: ὕδρος [hýdros]; en llatí: hydrus, «aigua») era un concepte filosòfic comprés com «les aigües primordials». Ya existia en l'albor dels temps com un principi similar al dels deus primordials. Tenia un caràcter més abstracte i filosòfic i menys mitològic.[1]
(I) «La Teogonía órfica transmesa per Jerónimo i Helánico [...] diu aixina: des del principi va haver aigua i la matèria de la que es va quallar la terra, sent estos els principis que supon els primers [...] El principi únic anterior als dos ho passa en silenci, puix el fet mateix de no dir res d'ell mostra el seu caràcter inefable». (II) Orfeo també afirma un orige primer a partir de l'aigua. Va ser en efecte l'aigua el principi de totes les coses i de l'aigua es va formar el fango (limné)».[2]
Este «principi únic anterior als dos» és identificat per la Thesis d'Alcmán.[3] Es creu que les fonts indirectes que nos han transmés el relat, Damascio i Atenágoras, haurien traduït els noms mítics, de manera que «aigua» i «fanc» serien en el poema Oceà i Gea[4] o be Oceà i Tetis,[5] pero estes atribucions són conjeturales. És més, Atenágoras deixa clar que no es tracta de deus o sers primordials sino d'un sol concepte, aigua qualificada, carregada de lo que es sedimentará més vesprada en forma de terra. Sembla que el text té chafades de la filosofia presocrática, tal i com Tals va afirmar que el arjé era l'aigua;[6] o l'explicació d'Anaxímenes sobre que la matèria primordial es pot modificar en térmens de rarefacció i condensació;[7] la rovina primigènia també recorda a les doctrines d'Anaximandro.[8][1] De l'aigua i la terra, sers asexuados i elementals, i que no formen una parella, es forma un primer ser en la forma d'un dragó (drakon, «serp»), cridat Cronos o el Temps (Χρόνος) i l'apariència del qual recorda a Fanes:[1]
«El tercer principi despuix d'estos dos es va originar d'ells, dic de l'aigua i de la terra, i va anar un dragó dotat per naturalea de caps afegits, una de bou i una atra de lleó, i en mig d'elles el rostre d'un deu. Sobre els seus muscles tenia ales i es dia Temps desconocedor de la vellea i Heracles».[9]
Fòra de la cosmogonia grega nos trobem dos paralels dels que va rebre influències la doctrina órfica, com el Nun del mitologia egipcíaca, l'Apsu de mitologia sumerio o la Danu de la mitologia hindú.
Vore també
- Aigua (element)
- Llista de Figures de la mitologia grega
- Oceà còsmic
- Aer (deu primordial)
- Oceà (mitologia)
- Ponto
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Alberto Bernabé: Hieros Logos, Poesia órfica sobre els deus, l'ànima i el més allà, págs. 91-93. Edicions Akal, 2003. ISBN: 84-460-1377-0.
- ↑ Fr. órfico 75 (54 + 57 Kern), citat en Damascio, Dificultats i solucions dels principis primers 123 bis (III 160, 17 Westerink). També (II) en Atenágoras, Súplica en favor dels cristians, 18, 3 (128, Pouderon).
- ↑ Roxana Beatriz Martínez Net (1997), Estudi sobre les cosmogonia prefilosóficas gregues, p.115
- ↑ Segons Jaeger (1952) 253 n. 57. En Nono: Dionisíacas 41, 155 i ss se li crida a Oceà coetáneo d'Eón.
- ↑ Segons West (1983) 184 ss.
- ↑ Tals de Mileto, 11 A 12 D.-K.
- ↑ Anaxímenes, 13 A 5 D.-K.
- ↑ Anaximandro, 12 A 30 D.-K.
- ↑ Teogonía órfica 76 (54 Otto Kern), citat en Damascio, Dificultats i solucions dels principis primers, 123 bis (III 161, 3 Westerink)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hydros» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.