Anar al contingut

Simon Wiesenthal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Simon Wiesenthal

Simon Wiesenthal (Buczacz (ara Búchach, Ucrània), 31 de decembre de 1908-Viena, Àustria, 20 de setembre de 2005) va ser un investigador i cazanazis austrohúngaro, que despuix d'haver estat presoner en el camp de concentració de Mauthausen-Gusen durant la Segona Guerra Mundial va dedicar la major part de la seua vida a localisar i identificar criminals de guerra nazis que es trobaven fugitius, per a dur-los davant la justícia.[1][2]

Infància i experiència en la Segona Guerra Mundial

Wiesenthal va nàixer una família judeua en Buczacz, prop de Leópolis, en l'actual Ucrània. Es va titular com a arquitecte en l'Universitat Tècnica de Praga en 1932, puix havien rebujat la seua admissió en l'Universitat Politècnica de Lviv (Leópolis). En 1936 es va casar en Cyla Mueller. Wiesenthal vivia en Leópolis, per llavors pertanyent a Polònia i en l'actualitat partix d'Ucrània. Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial, moment en que esta ciutat va ser ocupada per l'Unió Soviètica, el padastre i el germanastre de Wiesenthal varen ser assessinats en circumstàncies res clares i Wiesenthal va ser forçat a tancar la seua firma i a treballar per a l'Estat. Quan Alemània va invadir l'Unió Soviètica en 1941, Wiesenthal i la seua família varen ser arrestats en Checoslovàquia.

L'esposa de Wiesenthal va poder ocultar el seu orige judeu als soldats alemans en falsos papers que li varen ser suministrats per la Resistència polaca a canvi de diagrames de les interseccions de la via férrea que va dibuixar el seu marit, pero este no va ser tan afortunat.

Va ser internat en cinc camps de concentració durant més de quatre anys. Durant la seua tancada va intentar suïcidar-se tallant-se les venes de les nines. Wiesenthal va conseguir els noms dels soldats alemans que va conéixer durant la seua reclusió i, una volta lliberat, es va dedicar exclusivament a buscar-los i acusar-los públicament de criminals de guerra nazis.

Wiesenthal escomença la seua carrera com cazanazis

Wiesenthal va ser lliberat en 1945 del camp de concentració de Mauthausen pels nortamericans. Quan el genocidi nazi va terminar en 1945, tot lo món es tornava a la seua casa per a oblidar. Pero ell, no; tenia una tasca que ningú més volia, quan els aliats s'interessaven sobretot per la Guerra Freda. Tan pronte com va millorar la seua salut, va oferir les seues notes sobre els criminals nazis al Eixèrcit dels Estats Units i va treballar arreplegant documentació per als processos judicials sobre els nazis realisats en els juïns de Núremberg.

En 1947, ell i trenta voluntaris més varen fundar el Centre de Documentació Judeua en Linz (Àustria), en el propòsit d'arreplegar informació per a futurs processos. No obstant, els Estats Units i l'Unió Soviètica varen perdre l'interés en promoure processos contra crims de guerra i el grup es va dispersar. Pese a tot, Wiesenthal va continuar reunint informació en el seu temps lliure mentres treballava en tot moment en ajudar als afectats per la Segona Guerra Mundial.

El treball de Wiesenthal

En 2010, Tom Segev va publicar un llibre assegurant que el Mossad —el Servici d'Inteligència d'Israel— recolzava a Wiesenthal i va ajudar a dur a més d'1.100 criminals nazis davant la justícia, "a pesar de l'apatia del món" segons el centre.[3][4] El famós "cazanazis" estava malalt des de feya varis anys i vivia com un reclús. Havia sobrevixcut a cinc camps de concentració al fi de la guerra, pero 89 dels seus parents havien mort.

El rabino Marvin Hier, decà i fundador del Centre Simon Wiesenthal en Los Àngeles (Califòrnia, Estats Units), una organisació no governamental de defensa dels drets humans, va descriure en un comunicat a Wiesenthal com "la consciència de l'Holocaust".


Wiesenthal va ser una figura fonamental en la captura i processament del principal factor de la "solució final" o Endlösung, Adolf Eichmann. En 1954, Wiesenthal va conseguir localisar i identificar en Buenos Aires al destacat nazi Adolf Eichmann i va informar d'això al Centre d'Investigació de l'Holocaust Yad Vashem en Israel, els qui al principi eren molt escèptics al respecte, pero finalment Eichmann va ser capturat pel Mossad en la coneguda "Operació Garibaldi".

Eichmann, l'home que planificaria la deportació i mort en massa de judeus en Europa, va ser seqüestrat en 1960 en la seua llar en les afores de la capital argentina, traslladat clandestinament a Israel, per últim sentenciat a mort en 1961 i eixecutat en 1962, despuix de la celebració d'un juí transmés per televisió. Gràcies a això Wiesenthal va reobrir eixe mateix any el seu Centre de Documentació Judeua en el respal de donacions de tot lo món. Va continuar, puix, treballant en atres casos. Entre els seus millors guanys està l'identificació i localisació de Karl Silberbauer, l'oficial de la Gestapo responsable de l'arrest d'Ana Frank, que va ser descobert en 1963 quan treballava com a inspector de policia en Viena, a qui se li va obrir una investigació administrativa i que va ser reintegrat al servici un any despuix perque no havia comés delicte en l'eixercici de les seues funcions.[5]

Durant este periodo Wiesenthal també va localisar nou dels setze nazis jujats en l'Alemània Occidental per l'assessinat de la població judeua de Leópolis, la ciutat natal de Wiesenthal. L'austríac Franz Stangl, comandant dels camps de concentració de Treblinka i Sobibor, va ser capturat en 1967 en el Brasil gràcies a la seua investigació, i l'alemà Josef Schwammberger, comandant del gueto de Przemysl, va ser detingut en 1987 en Argentina.

Hermine Braunsteiner, un ama de casa que vivia en Queens, Nova York, també va ser identificada per Wiesenthal com "l'egua de Majdanek", aixina cridada perque acostumava a patear a les recluses fins a matar-les. Finalment va ser extraditada a Alemània en 1973 i condenada a cadena perpètua en 1981.

Josef Mengele

Josef Mengele va ser un oficial mèdic assignat al camp de concentració de Auschwitz des de 1943 fins al final de la guerra. Ademés de realisar la major part de les seleccions dels interns a mida que aplegaven en tren des de tota Europa, va portar a terme experiments poc científics i normalment mortals en els reclusos.[6] Va abandonar el camp en giner de 1945 quan s'acostava l'Eixèrcit Rojo i va estar breument baix custòdia nortamericana en Weiden in der Oberpfalz, pero va ser lliberat.[7] Va treballar com a peó agrícola en l'Alemània rural fins a 1949, quan va decidir fugir del país. Va obtindre un passaport de la Creu Roja i es va marchar a Argentina,[8] establint un negoci en Buenos Aires en 1951.[9]. A partir de l'informació rebuda de Wiesenthal, les autoritats d'Alemània Occidental varen intentar extraditar a Mengele en 1960, pero no varen poder trobar-ho; de fet, s'havia traslladat a Paraguai en 1958.[10][11] Es va traslladar a Brasil en 1961 i va viure allí fins que es va ofegar nadant en 1979.[12]


Wiesenthal va afirmar tindre informació que situava a Mengele en varis llocs: en l'illa grega de Kythnos en 1960,[13] El Caire en 1961,[14] en Espanya en 1971,[15] i en Paraguai en 1978, este últim 18 anys despuix de la seua partida.[16] En 1982, va oferir una recompensa de 100.000 dólars per la captura de Mengele i va insistir fins a 1985 -sis anys despuix de la mort de Mengele- en que seguia viu.[17] La família de Mengele va admetre a les autoritats en 1985 que havia mort en 1979; es va exhumar el cadàver i es va confirmar la seua identitat.[18] Eixe mateix any, Wiesenthal havia segut un dels juges en un simulacre de juí contra Mengele, celebrat en Jerusalem.[19]

El Centre Simon Wiesenthal

En 1977 es va fundar en l'Universitat Jeshiva de Los Àngeles (EE. UU.) el Simon Wiesenthal Holocaust Center, que en l'actualitat té més de 400.000 membres i sèus en Toronto, Miami, Buenos Aires, Jerusalem i París. Més alvance, en 1979, l'Oficina Especial d'Investigació (OIS) en Estats Units va compartir en Wiesenthal informació sobre persones sospitoses d'haver participat en el genocidi.

En 1989 va causar commoció la declaració de la OIS, segons la qual el president austríac i exsecretari general de l'ONU, Kurt Waldheim, havia colaborat en els nazis durant la guerra. Wiesenthal va reaccionar d'acort als seus principis i va afirmar que el president austríac sempre va estar enterat de les activitats dels criminals nazis, pero que no se li podia provar la seua directa participació en els seus crims. El Centre Simon Wiesenthal denuncia l'antisemitisme, vigila els grups neonazis, treballa en els Museus de Tolerància de Los Àngeles i Jerusalem i s'encarrega de condenar als nazis.

L'Institut Vienés Wiesenthal per als Estudis sobre l'Holocaust

L'Institut Vienés Wiesenthal per als Estudis sobre l'Holocaust; Viena, Rabensteig 3

L'Institut Vienés Wiesenthal per als Estudis sobre l'Holocaust (en alemà, Wiener Wiesenthal Institut für Holocaust-Studien; en anglés, Vienna Wiesenthal Institute; VWI) és un centre d'investigació que es dedica a l'investigació, la documentació i la mediació de totes les preguntes relatives a l'antisemitisme, nacionalisme, racisme i holocaust incloent la seua història anterior i les seues conseqüències. L'institut ha segut fundat en l'any 2009 i es troba en servici operatiu complet des d'octubre de 2012. L'institut està patrocinat a parts iguals pel govern de la ciutat de Viena i pel Ministeri Federal de la República d'Àustria per a Ciència i Investigació.

Des de giner de 2017 es troba en el mateix centre de Viena, en Rabensteig 3. El nou edifici alberga l'archiu, la biblioteca, els investigadors i el personal de l'institut. En la planta baixa, es pot trobar un chicotet museu accessible al públic.[20]

Década de 1970 en avant

En els anys 1970 es va vore envolt en la política austríaca quan va assegurar que molts ministres del recent format govern socialiste de Bruno Kreisky havien segut nazis durant el temps en que Àustria va formar part del Tercer Reich. Kreisky, també judeu, va atacar a Wiesenthal i ho va calificar de Nestbeschmutzer (pardal que embruta el seu propi niu). A lo llarc dels anys Wiesenthal va rebre moltes amenaces de mort i, en 1982, va explotar una bomba posada en la part exterior de la seua casa en Viena. En 1985, firma una petició a favor de l'armament pels Estats Units dels Contres, grups paramilitars d'extrema dreta en Nicaragua.[21]


Despuix de cincuenta y ocho anys de treball, Wiesenthal va anunciar en abril de 2003 el seu retir, dient que havia trobat a tots els nazis que havia estat buscant i els havia sobrevixcut: "Si hi ha alguns pendents, ya són massa vells i dèbils per a afrontar ara un juí. El meu treball està fet." No obstant, segons va dir Wiesenthal, l'últim nazi que encara restava enjuïciar va ser Alois Brunner, mà dreta de Eichmann, de qui es diu es trobava amagat en Síria. Wiesenthal va conseguir, a lo llarc de la seua llarga vida, dur davant la justícia a més de 1100 reus de crims contra la humanitat en tot lo món. En cert modo, el recent fundat Tribunal Penal Internacional es constituïx en hereu de la seua llabor.

El 19 de febrer de 2004, Gran Bretanya va decidir nomenar cavaller honorífic a Wiesenthal en reconeiximent a "tota una vida de servici a la humanitat". L'orde de cavalleria aixina mateix va reconéixer el treball del Centre Simon Wiesenthal. Wiesenthal va obtindre igualment la Medalla d'Or del Congrés dels Estats Units, la Medalla per la Llibertat Holandesa, la Medalla per la Llibertat de Luxemburc, la Legió d'Honor francesa, aixina com les condecoracions dels grups de resistència d'Àustria i França.

El personage de Yakov Liebermann en la novela d'Ira Levin Els chiquets del Brasil està basat en Wiesenthal. En la gran pantalla està interpretat per l'actor Laurence Olivier. Wiesenthal fa una aparició com un personage menor en L'Expedient Odessa de Frederick Forsyth, otorgant informació a un periodiste alemà que intenta localisar a un criminal de guerra nazi. En 2020 té una breu aparició en la série de Prime Video: Hunters, otorgant informació sobre Wernher von Braun al protagoniste de la série.

L'esposa de Wiesenthal falliria el 10 de novembre de 2003 a l'edat de 95 anys. Wiesenthal va fallir en Viena mentres dormia el 20 de setembre de 2005 a l'alvançada edat de noventa y seis anys. Va ser enterrat en Israel tres dies més tart, el 23 de setembre.

El descobriment d'Amèrica i l'expulsió dels judeus d'Espanya

Simon Wiesenthal, en el seu llibre Operació Nou Món (La missió secreta de Cristóbal Colón) expon una hipòtesis diferent sobre el viage del descobriment d'Amèrica realisat per Cristóbal Colón, la data del qual i hora d'eixida coincidia en la marcada per a l'expulsió dels judeus d'Espanya en l'Edicte de Granada, el 2 d'agost de 1492.

En el seu llibre, Wiesenthal explica que els judeus veen en esperança el descobriment d'unes terres a on podrien estar algunes de les dèu Tribus del regne d'Israel deportades pels assiris a les seues províncies més lluntanes, ya que tenien notícies de relats de mariners i mercaders en els ports, els qui contaven que en l'extrem Orient vivien hebreus que no només eren lliures, sino que inclús pertanyien a les classes privilegiades o regien territoris. També expon l'hipòtesis de que Colón fòra d'orige judeu, sustentada en el seu comportament, coincidente en el de molts judeus converso que feyen lo possible per a ocultar el seu orige, en el fet que en Portugal treballara com cartógrafo -professió típica de judeus- i en el seu profunt coneiximent de l'Antic Testament, les seues anotacions al marge del Llibre dels Profetes, la seua predilecció pel profeta Isaías, entre atres coses.[22]

Obres

Simon Wiesenthal és autor dels llibres:

  • Operació Nou Món (La missió secreta de Cristóbal Colón)
  • Max i Helen. L'holocaust i una història d'amor
  • Els llímits del perdó
  • Els assessins entre nosatres
  • Justícia, no venjança

Reconeiximents

Referències

  1. ↑ Va morir Simon Wiesenthal, el "caçador de nazis"
  2. ↑ poder Wiesenthal: Haider no aplegarà en poder
  3. ↑ Famous Nazi-hunter was a Mossad agent, new book reveals
  4. ↑ El 'cazanazis' Wiesenthal era agent del Mosad, segons una biografia
  5. ↑ El policia nazi que va arrestar a Ana Frank en Ámsterdam va ser despuix espia per a la República Federal d'Alemània
  6. ↑ Levy, 2006, p. 241.
  7. ↑ Levy, 2006, pp. 255, 257.
  8. ↑ Levy, 2006, pp. 258, 263.
  9. ↑ Levy, 2006, p. 266.
  10. ↑ Walters, 2009, p. 316.
  11. ↑ Levy, 2006, p. 269.
  12. ↑ Levy, 2006, p. 295.
  13. ↑ Segev, 2010, p. 167.
  14. ↑ Walters, 2009, p. 317.
  15. ↑ Walters, 2009, p. 370.
  16. ↑ Levy, 2006, p. 296.
  17. ↑ Levy, 2006, pp. 297, 301.
  18. ↑ Segev, 2010, p. 339.
  19. ↑ Levy, 2006, p. 251.
  20. ↑ [1]
  21. ↑ «[2]». Consultat el 4 de setembre de 2017 (en fr).
  22. ↑ *Wiesenthal, Simón (1973). Operació Nou Món (la missió secreta de Cristóbal Colón), Barcelona: edicions Orbis, S.A..
  23. ↑ Order of the White Lion

Bibliografia

  • Levy, Alan (2006). Nazi Hunter: The Wiesenthal File, Revised 2002 edició, London: Constable & Robinson. ISBN 978-1-84119-607-7.
  • Segev, Tom (2010). Simon Wiesenthal: The Life and Legends, New York: Doubleday. ISBN 978-0-385-51946-5.

Enllaços externs

Precedit per !

Guanyador del Premi Erasmus

- Archiu General d'Índies
1992
 Peter Stein


Referències

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Simon_Wiesenthal&oldid=1124238»