Sigma Orionis
| Constelació | Orión |
| Ascensió recta α | 05h 38m 44,8s |
| Declinació δ | -02º 36’ 00’’ |
| Distància | 1150 anys llum (aprox) |
| Magnitut visual | +4,2 / +5,1 / +8,79 / +6,62 / +6,65 |
| Magnitut absoluta | -3,96 (conjunta) |
| Lluminositat | 35.000 / 30.000 /? /? /? sols |
| Temperatura | 32.000 / 29.600 /? /? /? K |
| Massa | 18 / 13,5 /? / 7 / 7 sols |
| Tipo espectral | O9.5V / B0.5V / A2V / B2V / B2V |
| Velocitat radial | +29,1 km/s |
Sigma Orionis (σ Ori / 48 Orionis)[1] és un sistema estelar séxtuple[2] en la constelació d'Orión. El seu magnitut aparent conjunta és +3,66. Representa el pináculo d'un cúmul —cridat Cúmul de Sigma Orionis—[3] situat a uns 1150 anys llum del sistema solar, que a la seua volta forma part de l'Associació estelar Orión OB1.[4]
La component dominant del sistema és una estrela triple, Sigma Orionis Aa, Ab i B. Sigma Orionis Aa i Ab són dos estreles de gran massa girant una al voltant de l'atra en un periodo orbital de només 143 dies.[2] Sigma Orionis AaAb i Sigma Orionis B, de magnituts +4,2 i +5,1, estan separades 0,25 segons d'arc. Abdós són estreles blaves de la seqüència principal; la més lluenta és de tipo espectral O9.5 i 32 000 K de temperatura, mentres que la seua companyera és de tipo B0.5 i 29 600 K.
És una de les binàries visuals de major massa, en 18 masses solars l'estrela més calenta i 13,5 masses solars la seua companyera. Separada de Sigma Orionis AaAb per unes 100 UA, el periodo orbital de Sigma Orionis B és de 157 anys.[2]
Les següents estreles sobre lluentor són Sigma Orionis D i Sigma Orionis I. Les dos són estreles de tipo B2V en una massa de 7 masses solars. La lluentor d'abdós és molt semblant —magnituts +6,62 i +6,65—, pero Sigma Orionis I es distinguix per ser una estrela rica en heli. En la seua superfície, l'heli sembla estar concentrat en taques concretes que impliquen una combinació del eix de rotació i de l'eix del camp magnètic estelar.[4]
La sexta estrela, Sigma Orionis C, és una estrela blanca de la seqüència principal de tipo A2V. D'acort a la seua separació proyectada —3900 UA— és la més pròxima al parell AB. Sigma Orionis D i Sigma Orionis I es troben, respectivament, a 4600 UA i 15 000 UA de la binaria AB.[4]
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sigma Orionis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.