Septimino

Erro al crear miniatura:

Septimino

En música, el septimino o septet és una agrupació musical composta per sèt instruments o una composició feta per als mateixos, generalment constant de tres instruments de corda, dos instruments de vent i dos de percussió. També es dona en música vocal, denominant-se aixina al conjunt de sèt veus. Per a identificar el títul original d'algunes obres per a septiminos, s'usen expressions estrangeres com septett en alemà, septuor en francés i septet en anglés.

Música culta

Beethoven en l'época de la composició del Septimino en el meu bemol major, que va fer famós al gènero.

Un dels septet més famosos de la música culta és el Septimino en el meu bemol major, Op. 20, de Ludwig van Beethoven, compost entre 1799 i el 1800 per a clarinet, fagot, trompa, violí, viola, violonchelo i contrabajo. La popularitat d'este septimino va fer de la seua combinació d'instruments un model per als compositors posteriors, com Konradin Kreutzer (Op. 62 del 1822), Franz Berwald, Adolphe Blanc (Op. 40 del 1864 ca.) i, en chicotetes modificacions en l'instrumentació, Franz Lachner (1824) i Max Bruch (1849). Quan Franz Schubert agrega un segon violí en 1824, va crear lo que despuix es va convertir en octet canònic, que va influir molt en atres compositors posteriors a ell.

En el despertar d'esta tradició, Camille Saint-Saëns va escriure en 1881 el Septimino en el meu bemol major, Op. 65, per a trompeta, piano, quartet de cordes i contrabajo. El compositor modern Bohuslav Martinů va escriure tres septiminos: el primer, un grup de sis danses cridat Els Rondes per a oboe, clarinet, fagot, trompeta, dos violins i piano (1930); el segon, la Serenata n. 3 per a oboe, clarinet, quatre violins i violonchelo (1932); el tercer, una Fantasie per a theremín, oboe, pianofo i quartet de cordes (1944). Darius Milhaud va escriure un Sextet de cordes en 1964 per a sextet de cordes i contrabajo. Paul Hindemith va compondre un Sextet de vents en 1948 per a flauta, oboe, clarinet, clarinet baix, fagot, corno i trompeta. Hanns Eisler va escriure dos septiminos, abdós per a flauta, clarinet, fagot i quartet de cordes: el Septimino n. 1 Op. 92a ("Variations on American Children's Songs", Variacions sobre cançons nortamericanes per a chiquets de 1941) i el Septimino n. 2 ("Circus", El Circ de 1947, inspirat en la película homònima de Chaplin de 1928). Dos composicions de la série Chôros del brasilero Heitor Vila-Llops són instrumentades per sèt instruments: la n. 3 de 1925, "Pica-páo" (Pardal carpintero), per a clarinet, fagot, saxofón, tres cornos i trombones (o en alternativa per a cor masculí o abdós), i la n. 7 de 1924, en portugués "Septimino", per a flauta, oboe, clarinet, saxofón, fagot, violí i violonchelo (en tam-tam ad lib.).

Hi ha moltes obres de el XX per a sèt instruments per a les quals és inapropiat l'us del terme "septet" o septimino": algunes perque no representen música, i unes atres per títuls que volien una atra cosa. Alguns eixemples són l'Introducció i allegro de Maurice Ravel (1905), la Música per a sèt instruments de cordes vaig donar Rudi Stephan (1911), el Concertino de Leoš Janáček (1925), la Suite, Op. 29 d'Arnold Schönberg (1925–26), la Música per a sèt instruments d'Isang Yun (1959), Reflexionem d'Aribert Reimann (1966), el cànon per a sèt instruments iguals In motu proprio de Dieter Schnebel (1975) i Carta Magna d'Allumenada Pérez Fruts (2018), simfonia concertante per a sèt solistes i orquesta simfònica, que rendix homenage al Septimino de Beethoven.

Septet de música culta

En la mateixa instrumentació de Beethoven o similar:

• Ludwig van Beethoven: Septet en el meu bemol major, op. 20 per a clarinet, fagot i corno, violí, viola, violonchelo i contrabajo.

• Konradin Kreutzer: Septet en el meu bemol major, op. 62 per a clarinet, fagot i corno, violí, viola, violonchelo i contrabajo.
• Franz Berwald: Septet en si bemol major (1828) per a clarinet, corno, fagot, violí, viola, violonchelo i contrabajo.
• Max Bruch: Septet, op. posth. per a clarinet, fagot i corno, dos violins, violonchelo i contrabajo.

En només cuerdo:

• Rudi Stephan: Música per a sèt instruments de cordes
• Richard Strauss: Metamorphosen, versió original reconstruïda per a dos violins, dos violes, dos violonchelos i contrabajo

En només vents:

• Paul Hindemith: Septet per a vents (1948) per a flauta, oboe, clarinet, clarinet baix, fagot, corno i trompeta.

En cordes, vents i teclat o arpa:

• Camille Saint-Saëns: Septet per a trompeta, piano, dos violins, viola, violonchelo i contrabajo
• Maurice Ravel: Introducció i allegro per a arpa, flauta, clarinet i quartet de cordes
• Charles Koechlin: Sonata a sèt op. 221 per a oboe, flauta, arpa i quartet de cordes
• Hanns Eisler: Suite n. 1 per a septet, op. 92a i Septet n. 2, "Circus" per a flauta, oboe, arpa (o clau) i quartet de cordes
• Igor' Fëdorovič Stravinskij: Septet (1953) per a clarinet, corno, fagot, violí, viola, violonchelo i piano
• John Cage: Seven (1988) per a flauta, clarinet, percussió, violí, viola, violonchelo i piano

Atres composiciónes per a sèt ejecutantes:

• Wolfgang Amadeus Mozart: Divertimento n. 11, KV 251, "Nannerl-Septett" per a oboe, dos violins, viola, baix i dos cornos
• Morton Feldman: False Relationships and the Estendre Ending per a violí, violonchelo, trombón, tres pianos i carillón
• Morton Feldman: The Straits of Magellan per a flauta, corno, trompeta, guitarra elèctrica, arpa, piano i contrabajo
• Morton Feldman: For Frank O'Hara (1973) per a flauta, clarinet, dos percusionista, piano, violí i violonchelo
• John Cage Seven² (1990) per a flauta baix, clarinet baix, trombón baix, dos percusionista, violonchelo i contrabajo

Música popular

En el jazz un septet és qualsevol conjunt de sèt instruments, que solen compondre's de bateria, contrabajo, baix elèctric, i grups d'un o més instruments elegits entre guitarra, piano, trompeta, saxofón, clarinet i trombón.