Anar al contingut

Sarcoscypha dudleyi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sarcoscypha dudleyi (Sarcoscypha dudleyi)

Sarcoscypha dudleyi, és una espècie de fonc de la família Sarcoscyphaceae, de l'orde Pezizales. A sovint s'ha confòs en Sarcoscypha coccinea, pero es pot distinguir d'esta i atres espècies relacionades del gènero Sarcoscypha per diferències en les seues característiques microscòpiques, com la presència i el número de gotes d'oli en les espores. Una forma imperfecta del fonc, que carix d'una etapa de reproducció sexual en el seu cicle de vida, es classifica com l'espècie Molliardiomyces dudleyi.[1]

Ademés de la seua distribució principal en el centre i est dels Estats Units, el fonc també s'ha registrat una volta en Bulgària.

Taxonomia

L'espècie va ser recolectada per primera volta pel botànic William Russell Dudley en octubre de 1888, en el comtat de Tompkins, Nova York.[2] El micólogo nortamericà Charles Horton Peck, que la va descriure en el Informe Anual de 1894 del Botànic de l'Estat de Nova York, la va batejar com Peziza Dudleyi en honor al seu descobridor. Peck va observar una semblança física en P. aurantia (ara coneguda com Aleuria aurantia) i P. inaequalis, i va afirmar que es podia distinguir d'eixes espècies per la seua himenio groc i les seues espores més grans.[3] Varis micòlecs han considerat que l'espècie és sinònim de S. coccinea.[4][5][6] No obstant, com va senyalar més tarde Harrington (1990), «no es pot subestimar l'importància del material fresc per al diagnòstic de les espècies, especialment per a observar la gutulación de les ascosporas. Encara que havia examinat material (#espècimen secs d'herbario) de l'oest d'Amèrica del Nort, no estava preparat per a reconéixer eixe grup com una espècie distinta de les dos grans espècies de l'est d'Amèrica del Nort fins que vaig vore material fresc (viu)».[2] Com ocorre en molts foncs, les diferències microscòpiques entre espècies similars solament poden determinar-se en precisió examinant material fresca. Harrington va analisar espècimen de herbario i material fresc de espècimen nortamericans de «S. coccinea» i va descobrir que tant S. dudleyi com a S. austríaca solien identificar-se erròneament. Estos resultats coincidien en un anàlisis similar de espècimen europeus realisat en 1984 per Hans-Otto Baral.[7]


Les relacions filogenético del gènero Sarcoscypha varen ser analisades per Francis Harrington a finals de la década de 1990.[8][9] L'anàlisis cladístico va combinar la comparació de seqüències de l'espayador transcrito intern del ARN no funcional en quinze caràcters morfològics tradicionals, com les característiques de les espores, la forma del cos fructífer i el grau de rullat del pèl. Segons este anàlisis, S. dudleyi forma part d'un clado de tàxons relacionats evolutivamente que inclou les espècies S. occidentalis, S. emarginata, S. hosoyae, S. korfiana i S. mesocyatha.[8] Totes estes espècies contenen grans gotes d'oli en les seues espores, en contrast en l'atre clado principal de Sarcoscypha (que conté l'espècie tipo S. coccinea), caracterisat per tindre gotes més chicotetes i numeroses.[9]

Sarcoscypha dudleyi es coneix comunament com a «copa carmesí» o «copa escarlata»,[10] nom que compartix en S. coccinea.[11]

Descripció

El cos fructífer medix entre 2 i 6 cm (3⁄4-2+1⁄4 polzades) d'ample i té forma de copa poc profunda a profunda. La superfície exterior del cos fructífer està coberta de «pèls» blanquecinos i enmarañados, mentres que la superfície fèrtil interior de la copa (l'himenio) és de color escarlata a roig anaranjado. La vora de la copa (o marge) està curvat cap a dins en els cossos frutales jóvens. El talle, si ho hi ha, és curt.[10]

Els oixos medixen entre 400 i 500 per 12 i 14 μm, són cilíndrics i operculats. Les ascosporas són elíptiques a cilíndriques en extrems redonejats, uniseriadas, hialinas i medixen entre 26 i 40 per 10 i 12 μm. Contenen dos grans gotes d'oli en cada extrem; les gotes d'oli són caràcters taxonòmics útils que poden utilisar-se per a ajudar a distinguir S. dudleyi d'atres espècies de Sarcoscypha. Les espores estan cobertes per una baïna mucilaginosa, lo que normalment provoca que les huit espores de l'oix siguen expulsades juntes.[2] Les paráfisis (cèlules terminals filamentosas estèrils de les hifes en el himenio) són primes, llaugerament engrandides en la part superior i contenen numerosos grànuls rojos.[10] Els grànuls contenen pigments carotenoides com la plectaniaxantina o el betacaroteno, i donen color al cos fructífer.[12]

Forma anamórfica

Els foncs anamórficos o imperfectes són aquells que semblen carir d'una fase sexual en el seu cicle de vida i que, per lo general, es reproduïxen per mig del procés de mitosis en estructures nomenades conidios. En alguns casos, la fase sexual —o fase teleomórfica— s'identifica posteriorment i s'establix una relació teleomórfico-anamórfico entre les espècies. El Còdic Internacional de Nomenclatura Botànica permet el reconeiximent de dos (o més) noms per a un mateix organisme, un basat en el teleomorfo i l'atre (o uns atres) restringit al anamorfismo. L'estat anamórfico de S. dudleyi és Molliardiomyces dudleyi.[2][13]

Hàbitat i distribució

Sarcoscypha dudleyi és una espècie saprófita[14] que obté nutrients per mig de la descomposició de polisacàrits complexos insolubles presents en materials llenyosos, com la celulosa i la lignina. Els cossos fructífers creixen de forma aïllada o en grups molt chicotets i s'adherixen a branques enterrades o parcialment enterrades en els boscs. S'ha observat que el tila americana és el tipo de fusta preferit per esta espècie. Els cossos fructífers solen aparéixer a principis de primavera, pero en ocasions també poden aparéixer a finals d'autumne.[10] Encara que la seua distribució sembla estar restringida en gran mida a l'est dels Estats Units,[10] en 1994 es va registrar la seua presència en Bulgària, lo que va supondre la primera recolecció en Europa.[15]

Referències

  1. ↑ «Species Fungorum - Species synonymy». www.speciesfungorum.org. Consultat el 2025-08-07.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Mycotaxon 38: 417, 1990». www.cybertruffle.org.uk. Archivat des de l'original, el 2024-11-30. Consultat el 2025-08-07.
  3. ↑ Botanist, New York (State) State (1888). Report (en en). Consultat el 2025-08-08.
  4. ↑ Seaver FJ.(1928).«The North American Cup-Fungi (Operculates).».New York: Self published.: 191–92.
  5. ↑ Kanouse BC.(1948).«"The genus Plectania and its segregates in North America".».Mycologia.doi:10.2307/3755155.
  6. ↑ «"Type studies in the genus Peziza. VI. Species described by C. H. Peck"». www.cybertruffle.org.uk. Consultat el 2025-08-08.
  7. ↑ Baral HO.(1984).«"Taxonomische und ökologische Studien über Sarcoscypha coccinea agg., Zinnoberrote Kelchbecherlinge"».Zeitschrift für Mykologie.: 117–45.
  8. ↑ 8,0 8,1 Harrington FA.(1998).«"Relationships among Sarcoscypha species: evidence from molecular and morphological characters"».Mycologia.doi:10.2307/3761299.
  9. ↑ 9,0 9,1 Harrington FA; Potter D.(1997).«"Phylogenetic relationships within Sarcoscypha based upon nucleotide sequences of the internal transcribed spacer of nuclear ribosomal DNA".».Mycologia.: 258–67.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 Huffman, Donald M.; Tiffany, Lois H.; Knaphaus, George; Healy, Rosanne A. (2008-04). Mushrooms and Other Fungi of the Midcontinental United States (en en), University of Iowa Press. ISBN 978-1-58729-725-0. Consultat el 2025-08-08.
  11. ↑ Internet Archive (1986). Mushrooms demystified, Tingues Speed Press. ISBN 978-0-89815-169-5. Consultat el 2025-08-08.
  12. ↑ Arpin N.(1968).«"Els caroténoïdes dones Discomycètes: essai chimiotaxinomique" [Carotenoids of the Discomycetes: chemotaxonomic analysis].».Bulletin Mensuel de la Société Linnéenne de Lió.: 1–169.
  13. ↑ «Molliardiomyces dudleyi F.A.Harr.» (en en). www.gbif.org. Consultat el 2025-08-08.
  14. ↑ «Sarcoscypha dudleyi (MushroomExpert.Com)». www.mushroomexpert.com. Consultat el 2025-08-08.
  15. ↑ Dimitrova EG.(1994).«"A contribution to the study of the Discomycetes fungi in Bulgària. II"».Fitologija..ISSN 0324-0975.


Referències