Sami skolt

El sami skolt o el sami de Skolt (sääʹmǩiõll [ɕa̟ːmc͡çjɘhlː] "llengua sami", o nuõrttsääʹmǩiõll [nwɘrhtːɕa̟ːmc͡çjɘhlː] "llengua sami oriental", si necessita una distinció per a ser presa entre esta i les atres llengües sami) és una llengua saami parlada per més de 300 habitants de l'ètnia skolt de les regions d'Inari i Petsamo en Finlàndia i Rússia.

Classificació

El sami skolt forma part de la branca oriental de les llengües sami, que són un grup de llengües de la família urálica. Atres membres de la família són: sami d'Inari, sami de Kemi (morta), sami akkala (morta), sami kildin i sami de Ter.

Història

El sami skolt mai va ser parlat per més d'uns mils de persones. En Finlàndia el sami skolt es parlava en quatre pobles abans de la Segona Guerra Mundial. Quan la regió de Petsamo va ser cedida a l'Unió Soviètica en compliment de les clàusules de la Treua de Moscou, els habitants varen ser evacuats i la majoria d'ells es va establir en el municipi d'Inari despuix de la guerra. No obstant, encara queda una comunitat d'aproximadament 20-30 habitants que parla sami de Skolt en Petsamo, Rússia. L'evacuació va desunir les comunitats tradicionals dels pobles i va debilitar la posició de la llengua.

El sami skolt va ser durant molt temps només parlat. El seu llenguage lliterari no es va escomençar a desenrollar sistemàticament fins als anys 1970. Açò Es considera que es deu a que els parlants del sami skolt que varen ser evacuats a Finlàndia, parlaven dialectes diferents. El sami skolt s'escrivia en ortografia variades durant décades, pero cap d'elles s'havia arraïlat.

El primer abecedari en saami de skolt va ser publicat en l'any 1975 i despuix han segut publicats materials educatius, diccionaris i llibres de text. Ademés, YLE, la companyia pública finlandesa de radi i televisió, produïx programes en sami skolt des dels anys 1970.

L'actualitat

Hui en dia aproximadament 320 persones parlen sami de Skolt. La majoria dels que parlen sami skolt en Finlàndia també parlen finés, i els de Rússia rus. La gent ya és prou vella. En l'any 2006 es va estimar que la persona més jove que parlava sami skolt com a llengua materna ya tenia més de 30 anys. Els menors normalment no poden conversar en sami de Skolt encara que ho entenguen.

Segons la llei sobre llengües sami en Finlàndia, el sami skolt és una de les llengües sami oficials en les regions sami de Finlàndia que es pot utilisar en els idiomes oficials tant escrit com parlat. Un pot declarar el sami skolt com la seua llengua materna també. Un problema en els periòdics que tracten d'escriure coses en sami skolt és que els caràcters que usen són poc aplicables a escriure la llengua. No es pot entendre i, ademés, difon una image falsa de la grafia del sami skolt.

La Ràdio sami de Yle, la companyia pública finlandesa de radi i televisió, emet programes en sami skolt i la Ràdio de Sami, que es pot escoltar en tota la regió sami, emet un programa d'actualitat de casi una hora cada semana i té un redactor fix que parla sami skolt.

En 1996 es va fundar el parlament sami de Finlàndia per a velar la posició dels lapones i de les seues llengües.

De les obres lliteràries traduïdes en sami skolt la majoria són llibres per a chiquets, pero també ha segut traduïda per eixemple El Principito d'Antoine de Saint-Exupéry. També hi ha alguns llibres d'orige sami.

En 2005, Tiina Sanila va publicar el primer àlbum roc en sami skolt. En 2007 es va publicar un llibre i un CD en leudds, poemes cantats en sami skolt.

Ensenyança de la llengua

S'ensenya el sami skolt com a llengua materna o com a matèria optativa en l'escola d'educació primària de Menesjärvi i l'escola de Sevettijärvi i com a matèria optativa en l'institut de bachillerat d'Ivalo. Des de l'any 2005 és possible fer un examen de sami de Skolt com a segon idioma estranger en el bachillerat.

El sistema d'escritura

El sami skolt usa l'alfabet llatí pero en vàries lletres adicionals.

А а	Â â	B b	C c	Č č	Ʒ ʒ	Ǯ ǯ	D d
Đ đ	I i	F f	G g	Ǧ ǧ	Ǥ ǥ	H h	I i
J j	K k	Ǩ ǩ	L l	M m	N n	Ŋ ŋ	O o
Õ õ	P p	R r	S s	Š š	T t	O o	V v
Z z	Ž ž	Å å	Ä ä	ʹ

Les lletres Q/q, W/w, X/x, I/i, Ö/ö s'usen en paraules estrangeres o préstams llingüístics.

Les lletres adicionals són Ʒ/ʒ [d͡z] i Ŋ/ŋ [ŋ]. J/j és [ʝ], C/c [t͡s]. Els diágrafos lj, nj corresponen a les palatals [ʎ], [ɲ].

El carón marca les consonant postalveolares Š/š [ʃ], Ž/ž [ʒ], Č/č [t͡ʃ] Ǧ/ǧ [ɟ͡ʝ], Ǩ/ǩ [c͡ç] i Ǯ/ǯ [dʒ], mentres que Đ/đ, Ǥ/ǥ marquen les fricatives [ð], [ɣ].

Les vocals I/i, O/o representen tant [i], [o] com aproximantes [j], [w]. I/i correspon a dos vocals distintes [i] i [ɛ]. Ä/ä és [a], Õ/õ [ɘ], Å/å [ɔ].

La prima ʹ afegida despuix de vocal representa la palatalisació suprasegmental.

Fonologia

Consonants

		Labial	Dental / Alveolar		Postalveolar	Palatal	Velar
			plana	sibilant	sibilant
Nassal		m	n			ɲ	ŋ
Oclusiva / africada	sorda	p	t	t͡s	t͡ʃ	c͡ç	k
	sonora	b	d	d͡z	d͡ʒ	ɟ͡ʝ	ɡ
Fricativa	sorda	f		s	ʃ		x
	sonora	v	ð	z	ʒ	ʝ	ɣ
Vibrant			r
Aproximante	central	w				j
	lateral		l			ʎ

Hi ha distinció entre consonant curtes i geminadas.

Vocals

	Anterior	Central	Posterior
Tancada	i		o
Semicerrada	i	ɘ	o
Semiabierta	ɛ	ɐ	ɔ
Oberta		ɑ

Distinguix entre vocals llargues i curtes.

Bibliografia

• Feist, Tim: archive. org/web/20120324235150/https://www. escholar. manchester. ac. uk/api/datastream? publicationPid=uk-ac-man-scw:123128&datastreamId=FULL-TEXT. PDF A grammar of Skolt Saami. Manchester, 2010.
• Korhonen, Mikko. Mosnikoff, Jouni. Sammallahti, Pekka. Koltansaamen opa. Castreanumin toimitteita, Helsinki 1973.
• Mosnikoff, Jouni and Pekka Sammallahti. Oʹcc sääm-lääʹdd sääʹnnǩeârjaž = Pieni koltansaame-suomi sanakirja. Jorgaleaddji 1988.
• Mosnikoff, Jouni and Pekka Sammallahti. Suomi-koltansaame sanakirja = Lääʹdd-sääʹm sääʹnnǩiʹrjj. Ohcejohka : Girjegiisá 1991.
• Moshnikoff, Satu. Muu vuõssmõs sääʹmǩiʹrjj 1987.
• finlex. fi/fi/laki/kaannokset/2003/en20031086. pdf Sámi Language Act.

Referències

{{{1}}}