Sabik
| Constelació | Ofiuco |
| Ascensió recta α | 17h 10min 22,7s |
| Declinació δ | -15º 43’ 29,7’’ |
| Distància | 84 anys llum |
| Magnitut visual | +2,43 (+3,0 / +3,5) |
| Magnitut absoluta | +0,37 (conjunta) |
| Lluminositat | 35 / 21 sols |
| Temperatura | 8900 / 8600 K (aprox) |
| Massa | 2,3 / 2,0 sols (aprox) |
| Ràdio | 2,5 / 2,0 sols |
| Tipo espectral | A2.5Va / A3V |
| Velocitat radial | -0,9 km/s |
| Atres noms | HD 155125 / HR 6378 HIP 84012 / SAO 160332 |
Sabik és el nom de l'estrela η Ophiuchi (η Oph / 35 Ophiuchi),[1] que a pesar de tindre la denominació de Bayer «Eta», és la segona més lluenta de la constelació d'Ofiuco, el portador de la serp, despuix de Ras Alhague (α Ophiuchi). Situada al sur de la constelació, la seua magnitut aparent és +2,43.
El pol nort d'Urà apunta a Sabik.
Nom
L'orige del nom Sabik no és clar: se sap que prové del àrap i sembla aludir a algú «que precedix», «que ve davant».[2] Aixina mateix, en China esta estrela rebia el nom de Sung, uns dels antics estats feudals de dit país.[3]
Per una atra part, s'ha propost que η Ophiuchi, junt a θ Ophiuchi i ξ Ophiuchi, formava l'acadia Tsir o Sir, «la serp».[3]
Característiques
Distant 84 anys llum de distància del sistema solar, Sabik és una estrela binaria en els seus dos components similars, abdós estreles blanques de la seqüència principal. Sabik A, en una temperatura de 8900 K, és 35 voltes més lluminosa que el Sol, mentres que Sabik B, uns 300 K més freda que la seua companyera, lluïx com 21 sols. Les dos són més grans que el Sol, sent el radi de Sabik A 2,5 voltes més gran que el ràdio solar i el de Sabik B 2,0 voltes major.[2] La velocitat de rotació proyectada del sistema és de 23 km/s i existix certa evidència de que una o les dos estreles poden tindre nivells elevats d'alguns metals, fenomen habitual entre estreles de tipo A de rotació llenta. La massa conjunta d'abdós estreles és de 4,8 masses solars.[2]
Lo inusual del sistema és la gran excentricitat de l'òrbita (ε = 0,94), que fa que la separació entre les components oscile entre 2 UA i 65 UA, sent la seua periodo orbital de 88 anys. Els destorbament gravitatorias en un sistema d'este tipo fan del tot impossible l'existència d'un sistema planetari.[2]
Referències
- ↑ Eta Ophiuchi (SIMBAD)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Sabik (Stars, Jim Kaler)
- ↑ 3,0 3,1 Allen. «Ophiuchus», Courier Dover Publications (ed.). Star Names — Their Lore and Meaning (en anglés), pp. 563. ISBN 0-486-21079-0.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sabik» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.