En matemàtiques, una série de Dirichlet és tota série del tipo

Funció de Dirichlet en el pla complex.
∑n=1∞anns,

a on s i an per a n = 1, 2, 3, ... són número complex.

Les séries de Dirichlet juguen un número important de rols en la teoria analítica de números. La definició més popularisada de la funció zeta de Riemann és una série Dirichlet, tal com són les funcions L de Dirichlet. Es conjectura que les séries de classe tipo Selberg satisfan l'hipòtesis generalisada de Riemann. La série ha segut nomenada en honor a Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet.

Definició formal

Una série de Dirichlet[1][2] és tota série del tipo

∑n=1∞ane−λnz

a on (an)n és una successió de número complex, z és un número complex i (λn)n és una successió real, creixent i divergent. Alguns autors exigixen que la successió (λn)n siga ademés de térmens positius. Dita exigència es complix en la nostra definició llevat para una cantitat finita de térmens.

Quan λn=log⁡(n) s'obté la série ordinària de Dirichlet:

∑n=1∞anns,

Eixemples

La série de Dirichlet més famosa és

ζ(s)=∑n=1∞1ns,

que és la funció zeta de Riemann. Una atra série de Dirichlet és:

1ζ(s)=∑n=1∞μ(n)ns

a on μ(n) és la funció de Möbius. És possible obtindre esta i vàries de les séries indicades a continuació realisant una inversió de Möbius i una convolución de Dirichlet a séries conegudes. Per eixemple, donat un caràcter de Dirichlet χ(n) es té que

1L(χ,s)=∑n=1∞μ(n)χ(n)ns

a on L(χ,s) és una funció L de Dirichlet.

Atres identitats inclouen

ζ(s−1)ζ(s)=∑n=1∞φ(n)ns

a on φ(n) és la funció indicatriz de Euler

ζ(s)ζ(s−a)=∑n=1∞σa(n)ns
ζ(s)ζ(s−a)ζ(s−b)ζ(s−a−b)ζ(2s−a−b)=∑n=1∞σa(n)σb(n)ns

a on σa(n) és la funció divisor. Atres identitats que involucren a la funció divisor d=σ0 són

ζ3(s)ζ(2s)=∑n=1∞d(n2)ns
ζ4(s)ζ(2s)=∑n=1∞d(n)2ns

El logaritme de la funció zeta està donat per

log⁡ζ(s)=∑n=2∞Λ(n)log⁡(n)1ns

per a ℜ(s)>1. Ací, Λ(n) és la funció de von Mangoldt. La derivada logarítmica és per lo tant

ζ′(s)ζ(s)=−∑n=1∞Λ(n)ns

Estos últims dos són casos especials d'una relació més generalisada per a les derivades de la série de Dirichlet, indicades a continuació.

Donada la funció de Liouville λ(n), es té que

ζ(2s)ζ(s)=∑n=1∞λ(n)ns

Un atre eixemple, en canvi es relaciona en la sumixca de Ramanujan:

σ1−s(m)ζ(s)=∑n=1∞cn(m)ns

Vore també

Referències

  1. ↑ Serre, Jean-Pierre. A Course in Arithmetic, Springer Verlag. ISBN 0-387-90040-3.
  2. ↑ «PlanetMath».

Bibliografia


Referències