Rumex obtusifolius
Rumex obtusifolius L., és una espècie de la família de les poligonàcees.
Distribució i hàbitat
És una planta salvage nativa d'Europa, des de la regió àrtica de Noruega cap al sur, llevat en la regió mediterrànea. Es considera una espècie invasora fora de la seua àrea de distribució natural tenint poblacions estables en Sudamérica, Austràlia i Japó.
Descripció
Rumex obtusifolius posseïx brots erectos de coloració parda i que en floració alcança fins a 1,5 metros d'altura. Posseïx fulles de morfologia ovado-oblonga en la zona superior i mija del brot que es perden despuix de la fructificació. En la base de la planta es forma una roseta en fulls cordadas, subcordadas a redonejades. El peciol és de major tamany o igual que el propi full i generalment canaliculado en la zona pròxima al llim dels fulls basals. Les flors s'agrupen en #inflorescència no ramificadas, estovades i formades per verticilos comunament equidistants. Estan formades per 6 peces sepaloideas que evolucionen a una fructificació de tipo aquenio en tres valvas en fins a dos dents de morfologia cordada a cada costat.
Propietats i toxicitat
Diverses parts de la planta han segut utilisades en medicina tradicional per la seua acció depurativa, astringente i laxante i per al tractament de diversos problemes de pell tals com llagues, ampolles, cremadas, càncer, tumors i irritament produït per ortigues. La planta conté diversos derivats del antraceno, flavonoides, procianidinas i àcit oxálico. La presència de derivats del hidroxiantraceno i de oxalatos fa que tota la planta, igual que el restant de les del seu gènero, siga considerada tòxica per l'Autoritat Europea de Seguritat Alimentària i no es recomane el seu consum.[1]
Taxonomia
Rumex obtusifolius va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 335. 1753.[2]
Rumex: nom genèric que deriva del llatí rŭmex, rumǐcis, ya arreplegat en Plinio el Vell per a designar el gènero en la seua época (quod... appellant, nostri vero rumicem, alii lapathum canterinum - que nosatres (els llatins) cridem rumex, i atres lapathum canterinum) (XX, 85).
obtusifolius: epítet llatío que significa "en fulls romas".[3]
- Rumex crispatulus Michx.
- Rumex rugelii Meisn.[4]
- Acetosa obtusifolia (L.) M.Gómez
- Lapathum obtusifolium (L.) Moench
- Lapathum sylvestre Lam.
- Rumex agrestis (Fr.) Schur
- Rumex laevigatus Willd. ex Spreng.</ref>[5]
- Castellà: agrella (2), acederón, acederón de ruc, acerón, alcerón, ancerón, argulacho (2), bernaola, chupeta, engordix-porcs, engordapuercos (3), espino, espino albar, espino alberu, espino blanc, espino blanquero, espino majuelo, espino majueto, galera (2), galvana, herba de sapo, fulls de macho, lampazo, llengua de gos, llengua de vaca (3), lenguaperro, lápato, majuelo, majueta, majuetu, mandabelardine, mardiasca (2), mastrancho (2), mayuetu, perucho, perujal, ramagón (2), ramaza (2), romanzas, romanzón, romaza (6), romaza de full gran (3), romaza de fulls més amples, romaza medicinal, romaza selvat, romaza vulgar (3), ruibarp, tabaqueres.[6]
- vinagrilla de Cuba[7]
Referències
- ↑ European Food Safety Authority (EFSA)(2012).«Compendium of botanicals reported to contain naturally occuring substances of possible concern for human health when used in food and food supplements».EFSA Journal.10(5)doi:10.2903/j.efsa.2012.2663.
- ↑ «Rumex obtusifolius». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 12 de juny de 2014.
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Sinònims en Tropicos
- ↑ Sinònims p.p. enThe Plant List
- ↑ Noms comuns en Anthos, Real Jardí Botànic
- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rumex obtusifolius» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.