Anar al contingut

Riu Haliacmón

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:O PotamosAliakmonasApoPotroto.JPG
Riu Haliacmón

El riu Haliacmón o Aliakmón (en àtic Ἁλιάκμων Haliákmōn, en jónico Aliákmōn, grec modern Αλιάκμονας Aliákmonas, en idiomes eslaus del sur Бистрица Bistritsa, en turc İnce Karasu) és un riu de Grècia, en la regió de Macedònia (antiga Botiea), en un total de 297 quilómetros.[1] Haliacmón és el nom tradicional de les llengües modernes pero molts senyalen que el seu verdader nom prové de la versió de kazarévusa d'eixe temps, Aliakmón. Hui es diu en grec modern Aliákmonas. Naix al sur del llac Prespa, i pansa prop de Karperón, desembocant al final en el golf de Salónica, a uns 15 km al suroest del riu Axiós.

Un dels seus afluents és el Grevenitis. Fluïx des de les montanyes Pindo nort, al nort de Grècia junt a la frontera albanesa, abans de fluir cap al surest i després a noreste entre les perifèria gregues de Macedònia occidental i Central i després al llac Kastoria, i a un assut, i despuix al golf Termaico. Irriga gran part de la zona, per la qual cosa és molt important per a l'agricultura de la regió.

El riu forma la part occidental del delta del riu Axio (actual riu Vardar). El riu discorre per les unitats perifèriques de Kastoria, Grevená, Kozani, Emacia i Pieria.

El Haliacmón fluïx a través de Kastoriá, Neápolis, oest de Siatista i per l'interior de la prefectura de Grevená i per l'est de Grevena, al sur de Kozani i pansa per l'assut de Polyfytos que té 20 km de llarc i aproximadament de 4 a 5 km d'ample, i al surest d'Aiane, pels desfiladeros i al surest de Véria i nort de Aiginio i noreste de Metone.

El nom és un compost de ἅλς "mar" i ἄκμων "pedra", i significa "pedra de mar". Originalment era el nom d'un habitant de Tirinto que es va tirar al riu cridat fins a llavors Carmánor; a partir d'eixe fet el riu va passar a cridar-se com ell, Haliacmón.[2] Es considerava que el deu-ric era fill d'Oceà i Tetis.[3]

Història

[editar | editar còdic]

En l'antiguetat, Ptolomeo, cridava a la cadena montanyosa en la que el riu creix (Pindo septentrional) les Canalovii.

Segons Heródoto, en la seua época el Haliacmón estava aparentment unit al Bregues, o desaguaba en el llac de Pela i servien de frontera entre Botiea i Macedónide;[4] pero es va produir un canvi en el curs del Loudias, que al no ser tan llarc s'unix al Haliacmón, pero fluïx directament cap al mar Egeo. L'image d'avall mostra un desfiladero entre el Haliacmón i la conca hidrogràfica del Bregues, que és provablement l'antic curs del Haliacmón.

Segons Juliol César, el Haliacmon formava la llínea de demarcació entre Macedònia i Tesalia. En la part superior del seu curs gira en direcció surest a través de Elimea, la qual rega; i després continua cap al noreste, formant la frontera entre Pieria, Eordia, i Emacia.

Archiu:Haliacmon Wind Gap.png

Notes i referències

[editar | editar còdic]
  1. Les fonts aporten diferents senyes (a sovint 297 km i 322 km), sent l'ací elegida la proposta per la Embaixada grega en França i per geogr.eduportal.gr (abdós en francés).
  2. Pseudo Plutarco, De fluviis 18, 1.
  3. Hesíodo, Teogonía v. 341.
  4. Heródoto, Història, vii, 127.


Referències

[editar | editar còdic]