Llac Prespa

Archiu:Lake Prespa Albania.jpg

Llac Prespa

Els llac Prespa són dos llac d'aigua dolça, Prespa i Madhe i Prespa i Vogël , en Europa suroriental, compartits entre Albània (38,8 km²), Grècia (84,8 km²) i Macedònia del Nort (190 km²). S'ubiquen a una altitut de 853 metros. El llac gran està compartit entre els tres països, rebent els noms de Преспанско Езеро, Prespansko Ezero (macedonio); Μεγάλη Πρέσπα, Limni Megáli Préspa (grec) i Liqeni i Prespes (albanés). El llac més menut solament està compartit entre Grècia (43,5 km²; grec: Μικρή Πρέσπα, Limni Mikrá Prespa) i Albània (3,9 km²; Prespa i Vogël). Són els llac tectónicos més alts dels Balcans, en una altitut de 853 m s. n. m.

En el X, el sar Samuel de Bulgària va construir la fortalea i l'iglésia de sant Aquilio en una illa anomenada Agios Achillios en el llac Prespa menut, en el costat grec de la frontera. La major illa en el llac Prespa Gran, en el costat de Macedònia del Nort, es diu Golem Grad ("Gran Ciutat"), i l'illa de la Serp (Zmiski Ostrov). L'atra illa Mal Grad ("Menuda Ciutat" en Albània) és el lloc a on es troba un monasteri de el XIV, hui arruïnat, dedicat a sant Pedro. Hui, abdós illes estan deshabitades.

Degut a que el llac Prespa gran està al voltant de 150 metros per damunt del llac Ohrid, que queda a sol 10 quilómetros a l'oest, les seues aigües fluïxen per canals subterràneus en el karst i emergixen en l'extrem sur del llac Ohrid, al nivell del monasteri de Sant Naom.

La ciutat més gran de la regió és Resen en Macedònia del Nort.

Durant molts anys, la part grega de la regió dels llac Prespa estava despoblada, sent un àrea d'interés militar que requeria un permís especial per a que els estrangers la visitaren. Va vore feres lluites durant la guerra civil grega i gran part de la població local, per lo tant, va emigrar per a escapar de la pobrea endèmica i les lluites polítiques. La regió va seguir estant poc desenrollada fins als anys setanta, quan va escomençar a ser promoguda com un destí turístic. En abundant fauna i flora poc freqüent, la zona va ser declarada parc transnacional en 2000. La zona conté quatre parcs nacionals ubicats en Albània, Grècia i la Macedònia del Nort.

El parc nacional de Prespa en Albània (en albanés, Parku Kombëtar i Prespës) té una superfície de 27 750 hectàreas i comprén les fronteres de tres països: Albània, Grècia i Macedònia del Nort. Protegix els llac Prespa i Madhe i Prespa i Vogël i la seua font d'aigua. És un territori en una rica tradició cultural. Hi ha iglésies eremíticas bizantines en la caverna de Tren, llac Prespa i Vogël, el castell de Trajani, l'iglésia de Santa María i l'illa de Mal Grad. Els dos llac s'han convertit ara en el parc Prespa Balcànic.

En 2014, l'UNESCO va afegir a la Ret Mundial de Reserves de la Biosfera a la reserva transfronterizo de Ohrid-Prespa, en una superfície de 446.244 ha, entre els països d'Albània i Macedònia del Nort.

Galeria d'imàgens

• Cabanya de peixcador en Oteševo, Macedònia del Nort.
  Cabanya de peixcador en Oteševo, Macedònia del Nort.
• Plaja "Ribarsko Selo" en Oteševo, Macedònia del Nort.
  Plaja "Ribarsko Selo" en Oteševo, Macedònia del Nort.
• Plaja en Konjsko, Macedònia del Nort.
  Plaja en Konjsko, Macedònia del Nort.
• Prespa vist des de Oteševo - ruta Stenje en Macedònia del Nort.
  Prespa vist des de Oteševo - ruta Stenje en Macedònia del Nort.

• El llac vist des de Oteševo - ruta Stenje.
  El llac vist des de Oteševo - ruta Stenje.
• Hotel "Evropa" en Oteševo, ara abandonat.
  Hotel "Evropa" en Oteševo, ara abandonat.
• La costa sur (Stenje - Konjsko).
  La costa sur (Stenje - Konjsko).
• Cabanya de peixcador en "Ribarsko Selo".
  Cabanya de peixcador en "Ribarsko Selo".

Referències

• «Prespa, Lake». Encyclopædia Britannica, 2005.
• «Prespa, Lake». The Columbia Encyclopedia, 2004.
• ^{[enllaç trencat]} (en anglés)

Enllaços externs

• Parc transfronterizo de Prespa
• Mapa del llac [1] archivat en Wayback Machine.
• Imàgens satelitales del llac
• El parc nacional en wikimapia