Retroinformática

Fira de computadores retro en Margriethal en Schiedam.

Per retroinformática s'entén totes les activitats relacionades en les velles computadoras i consoles, en els 20 anys anteriors al triumfo del compatible PC com a computadora d'us massiu.

Activitats

Podem desglossar la retroinformática en:

Preservació: tant de màquines, com de manuals, documents de servici tècnic, software, soports i inclús proteccions anticopia.
Desenroll Hard: creació d'ampliacions de les màquines existents, desenroll de noves màquines, evolució de dites plataformes.
Desenroll Soft: creació de nous sistemes operatius, ferramentes, jocs, port d'aplicacions entre plataformes.
Emulació: desenroll d'emuladors d'una plataforma sobre una atra, des d'ordenadors a teléfons mòvils, reproductors de DVD i TDT, càmares digitals..., be per hardware, be per soft (lo més freqüent)
Divulgació: publicació de llibres i obres multimèdia, manteniment de llocs Web dedicats a una o vàries plataformes.
Documentació: creació de FAQs, documents i llibres sobre les característiques d'una plataforma o equip, conversió a formats actuals de vells documents, corregint-los i ampliant-los
Exposició: mostra al públic d'equips (apagats o en funcionament) en museus, partys i exposicions temporals en centres comercials, cines i events.
Congressos: normalment reunions d'usuaris, moltes obertes al públic en general, en vendes, mercadillo, demostracions, tallers i conferències.
Coleccionisme: en diferents facetes : soft, cartuchos, hard, mainframes, equips d'una marca o nacionalitat, etc.
Comerç: des de venda de vell material o restants d'estoc als nous desenrolls i equips comercials.
Associacionisme: creació de clubs d'usuaris, societats sense ànim de lucre per a gestionar events o museus, lobbys per a que es tinga en conte este nou món en les lleis i activitats culturals.

Esta activitats no són mútuament excloents, ni són practicades per tots. Els cal reneguen d'alguna faceta (com l'emulació o els equips basats en FPGA) pero en general les activitats d'un complementen a les d'un atre.

Història

Des de que en els anys 1980 es va viure el gran boom del ordenador domèstic i les videoconsolas, quan centenars de plataformes diferents varen tractar de fer-se en una part del mercat, els usuaris de cada una d'eixes plataformes varen començar a agrupar-se per a poder conseguir un suministrament de programes per a les seues màquines. Encara que la majoria va ser migrando a equips cada volta més potents, quedava un percentage que encara seguia usant el seu vell equip, o ho recordava en nostàlgia. Els qui tenien coneiximents suficients de programació es varen plantejar el desafiu d'emular la vella màquina en la nova plataforma (alguna cosa que ya s'havia fet abans), com a desafiu, possible negoci o be com un mig de seguir disponent d'aquells jocs que no només li havia costat uns diners conseguir, sino que li havien proporcionat tan bons o millors moments que els que li donava el soft disponible per a la seua plataforma actual. D'eixe modo varen sorgir els emuladors en les màquines de 16 bits.

Els primers emuladors es varen difondre per les rets de BBS existents, com FidoNet. Dites rets estaven sustentades per voluntaris que posaven un ordenador dedicat i una llínea de teléfon al servici de la comunitat, per lo que varen apreciar el treball realisat i li varen reservar un espai preferent en els seus discs durs. Els usuaris de dites rets varen començar a recopilar el soft i documentació dels seus vells equips i els qui tenien el per llavors privilegi d'accés a Internet (normalment en l'ambient acadèmic) varen començar a pujar dit treball.

Esta activitat es realisava en un marc alegal. Per un costat, les diferents llegislacions convertien de dret a delicte el mateix acte són només canviar de carrer. Per un atre, les forquetes dels drets del soft era una nebulosa obscura, puix despuix de la fallida de jagantes de la distribució com Ocean, que no varen saber adaptar-se als canvis de plataformes, o les companyies que varen nàixer, varen crear un ordenador/consola i varen morir en el seu fracàs, ningú sabia a ciència certa qui tenia els drets llegals. Els programadors, a els qui varen revertir eixos drets en última instància, o be no es preocupaven d'això (per a molts havia segut una activitat temporal), o ho veen en simpatia, puix a fi de contes era publicitat gratuïta sobre la calitat del seu treball. Els creadors del hardware no solien perseguir-ho a menos que hi haguera ànim de lucre o danyara, encara que fora hipotèticament, les vendes de les seues plataformes actuals.

L'aparició del mòdem de 33.600 bauts generalisa l'accés a Internet, al mateix temps que els CD-ROM comencen a oferir un soport barat de distribució massiva, tant a destinataris com per cantitat de soft (pensem que el programa mig anava en els 32 a 64 Kb, lo que nos dona la possibilitat de ficar mils d'ells, tot el soft d'una vella plataforma, en un sol CD ROM). Els emuladors comencen a distribuir-se en els CD ROM de portada de les revistes de PC, Mac i Amiga. Per a evitar problemes llegals solen acompanyar-se de programes d'una casa de software encara existent que dona expressament el seu consentiment, beneficiant-se de publicitat per als seus llançaments actuals (per eixemple Dinamic en un número de PCMania)

Internet du per al soft no només la distribució massiva dels emuladors, sino la possibilitat de que la recopilacions realisades per grups d'usuaris i BBS puguen pujar-se a un lloc comú. Vàries universitats de països nòrdics i Estats Units comencen a cedir espai en els seus servidors FTP per a eixes recopilacions. Vàries d'elles devenen en el repositori per excelència, a on no només es pot trobar el 90% del soft publicat per a una plataforma, sino programes que només es varen distribuir en una zona geogràfica (per ej., els països de l'Est d'Europa) o les noves creacions d'usuaris. Açò no deu estranyar-nos, puix l'evolució de les plataformes havia destinat a l'oblit a gèneros en un atre temps molt populars, com les aventures conversacionals. Ya que en els programes existents el crear una era molt semblat a escriure un llibre, s'acaben desenrollant més del doble de totes les que es varen comercialisar en el seu moment. Per a uns atres es convertix en un desafiu el portar el arcade o programa d'estratègia al vell ordendador, i uns atres mai varen deixar de programar per a eixa plataforma, pero la seua distribució era molt llimitada.

L'integració en els emuladors de ferramentes de desenroll i depuració abans reservades als costosíssims kits de desenroll oficials favorix encara més la creació de nou soft.

Per un atre costat, les millores al vell hardware mai havien deixat de produir-se, pero per lo mateix la seua distribució era molt llimitada. Internet posa a disposició de tots els esquemes per a millorar-los. Per eixemple, n'hi ha prou en que algú publique un interfaç IDE per a una màquina en un microprocessador per a que en les plataformes en el mateix micro es comence a estudiar, adaptar i millorar dita interfaç. S'aplega a propondre/realisar evolucionar la vella plataforma a processadors compatibles de 32 bits (MSX, Sinclair ZX Spectrum, Sinclair QL, Commodore 64...), substituir la CPU per una versió accelerada, dotar-les de pila TCP/IP i soport de ret, ampliar-los la memòria, afegir soport IDE i SCSI, etc.

Uns atres opten pel camí ya explorat per Commodore Amiga i Apple de recrear eixos ordenadors en una placa d'ampliació ISA, NuBus, Rabosot II o PCI que usa els recursos de l'Ordenador Personal com a propis, i no emula, puix és una màquina completa que mostra el resultat dels seus processos en una finestra de l'escritori, la pantalla completa o una segona pantalla conectada a la targeta.

En última instància, l'aparició de les FPGA permeten que es puga programar el hardware per a que es crea que és la vella màquina (bugs inclosos) i que en una placa moderna es puga implementar tota la vella màquina sense vore's afectada per la mortantat causada per l'edat. És el cas de les C-One i T-Rex. Açò a la seua volta du un nou camp de negoci per a les empreses que varen desenrollar les velles màquines, puix seguint l'eixemple de les clónicas NES, poden incloure en un mando conectable al televisor una rèplica casi exacta de la vella màquina en varis dels seus jocs més afamados. Eixe és el camí seguit per la Sega Mega Drive, Atari 2600, Commodore 64, Intellivision, Nintendo iQue...

A la seua volta apareixen consoles de mà que directa o indirectament tenen a l'emulació com la seua font principal de soft (en contrast en el model tradicional de consola venuda en pèrdues que trau sucosos beneficis dels royalties dels jocs per a la plataforma), com les coreanes GP32 i GP2X

Els usuaris comencen a preocupar-se per l'alvertent llegal de l'assunt, despuix de la negativa absoluta d'Apple a que les ROMs dels seus vells Apple II puguen distribuir-se en els emuladors, aplegant a eixercir/amenaçar en accions llegals. Es comença a recaptar el permís escrit dels desenrolladors, destacant en este camp l'activitat dels usuaris de Spectrum. Casas com Amstrad donen el seu consentiment expresse de distribució sempre en fins no comercials (lo que obliga a alguns emuladors comercials a eliminar les ROMs dels seus paquets) de totes les seues plataformes 8 bits; els desenrolladors de l'Intellivision o el MSX posen ROMs i soft disponible en els seus llocs i desenrollen nou hardware gràcies a les FPGA. I, en general, es fa la vista grossa al respecte puix esta activitat, perseguida per alguns, els ha obert nous i sucosos camps de negoci, dels que són eixos usuaris els clients principals (i a diferència del món musical, no són tan mecs d'insultar als seus clients o perseguir-los judicialment mentres seguixquen guanyant diners en ells).

Per últim, Linux i el moviment del software lliure en general aporten un nou cabal de software a estes màquines. Es comencen a generalisar en SourceForge els proyectes de nix per a 8 i 16 bits (no oblidem que Unix i C varen nàixer en els PDP-11). La política de cases com ID Software de publicar el còdic font (retenint els drets) dels seus jocs una volta passada la seua distribució comercial, fa que videojocs com Doom comencen a portar-se a les plataformes més insospitades.

Mentrestant, ha sorgit un nou tipo de coleccionisme: el de vells ordenadors i consoles. Des d'enormes mainframes a consoles de mà, tot és coleccionat.

Vore també

Este artícul conté una traducció derivada de «Retroinformática» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.