Religions afrobrasileñas
| Religions afrobrasileñas
|
|
Principis bàsics Deu Conceptes relacionats Bibliografia Afrobrasileña Religions similars Babaçué | Batuque | Cabula
|
Les religions afrobrasileñas són totes aquelles que es varen originar en Àfrica pero varen ser desenrollades en Brasil pels seus seguidors esclavizados. Estan relacionades en la religió yoruba i unes atres religions tradicionals africanes Són similars a les religions afroamericanes com la santería (en Cuba) i el vudú (en Haití).
- Babaçuê: Pará
- Batuque: Rio Grande do Sul
- Cabula: Espírito Sant, Mines Gerais, Riu de Janeiro i Santa Catarina
- Candomblé: En tots els estats de Brasil
- Cult als Egúngún: Bahia, Riu de Janeiro, São Paulo
- Cult d'Ifá: Bahia, Riu de Janeiro, São Paulo
- Quimbanda: Riu de Janeiro, São Paulo
- Macumba: Riu de Janeiro
- Omoloko: Riu de Janeiro, Mines Gerais, São Paulo
- Tambor de Mina: Maranhão, Pará
- Umbanda: en tots els estats de Brasil
- Xangô do Nordest: Pernambuco
- Xambá: Alagoas, Pernambuco
Iniciació
En les religions afrobrasileñas s'utilisen varis térmens per a designar l'iniciació. Cada religió té els seus propis térmens d'iniciació:
- ketu,
- feitura,
- feitura de sant,
- raspar sant,
que s'utilisen en els terreiros de * candomblé,
En tals casos, el periodo d'iniciació és d'a lo manco sèt anys, i inclou el rito d'iniciació, indicant els distints procediments en un determini de reclusió, que per lo general de 21 dies (encara que pot variar depenent de la religió), l'aprenentage de les oracions, les cançons, la llengua sagrada, l'us dels fulls (fulls sagrats), el catulagem, el raspat, la pintura, l'imposició de adoxú. La presentació pública és individual i forma part de l'obligació de cada persona que comença en la religió dels orixás, en batuque s'utilisa el terme «fer el cap» i «feitura». En el cult d'Ifá i el cult als Egúngún s'utilisa el terme «iniciació», pero les obligacions són diferents de les atres religions.
En el candomblé jejé, l'iniciació al cult dels vodún és llarga i complexa, i pot implicar llargues caminades als santuaris i mercats i periodos de reclusió en un terreiro (‘convent’, cridat hunkpame en fon), que pot aplegar a un any, a on els neófitos són somesos a una dura rutina de dansas, oracions, aprenentage dels idiomes sagrats i els vots de secret i obediència.
Referències
- FFLCH. usp. br («As religiõés afro-brasileiras i seus seguidors», de Reginaldo Prandi, professor titular del Departament de Sociologia de la USP; publicat en Civitas, Revista de Ciências Sociais, vol. 3, n.º 1, págs. 15-34, Porto Alegre: PUC-RS, juny de 2003. ISSN 1519-6089).
- UFES. br (diversitat religiosa afrobrasileña: denominacions menys investigades; per Mundicarmo Ferretti i Sérgio Ferretti]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Religiones afrobrasileñas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.