Pal (religió)
Pal, palería, congo, pal monte, pal mayombe o regla conga és una religió afroamericana, politeista, sincrética i animista derivada de la religió kongo —originària de l'ètnia homònima—, del espiritisme que es va desenrollar en Cuba. Esta està formada per un grup de denominacions estretament relacionades, en orígens bantúes, desenrollades per persones esclavisades d'Àfrica Central —específicament de la conca del Congo— que varen ser dutes a Cuba en l'época colonial.
El Pal ensenya l'existència d'una deïtat creadora, Nsambi o Sambia, que intervé en els assunts humans. En el Pal és fonamental la nganga o penyora, un caldero de ferro en el que s'introduïxen ossos humans, pals i atres objectes. Es creu que està habitada per l'esperit d'un difunt, que es convertix en esclau del palero o palera. El practicant ordena a la nganga que complixca les seues órdens, típicament per a curar pero també per a causar dany. Els nganga creats principalment per a actes benévolos són batejats; els creats en gran mida per a actes malévolos es deixen sense batejar. La nganga es «alimenta» en la sanc d'animals mascles sacrificats. S'ampren diverses formes d'endevinació per a determinar mensages dels esperits.
El Pal es dividix en múltiples tradicions, com Mayombe, Briyumba i Kimbisa, cada una en les seues propis aproximacions a la religió. El pal es practica sobretot en l'orient de Cuba, encara que es troba en tota l'illa i s'ha estés a l'estranger, inclús a atres parts d'Amèrica, com Veneçuela, Colòmbia i Estats Units. Molts paleros i paleras també practiquen una atra religió afrocubana, la santería. Els practicants s'han enfrontat en vàries ocasions a les forces de l'orde per participar en el robo de tombes per a conseguir ossos humans per als seus nganga.
El Pal guarda certa relació en la santería, una atra religió afroamericana, la qual es va originar també de la mateixa manera, encara que derivada de la religió yoruba de la zona del golf de Guinea. Aixina mateix, esta religió també té relació en la societat abakuá. De fet, molts dels paleros també solen adherir-se a la santería, a la abakuá, el vudú o al catolicisme de manera simultànea.[1][2] No obstant, la pròpia Iglésia catòlica rebuja el sincretisme en estes creències i les senyala com a contràries a la seua doctrina.[3]
Història
.png)
L'història del pal monte es remonta a la regió de Camerún, abans de l'emigració dels bantúes cap al sur i radicar-se estes tribus en el centre d'Àfrica (Angola, Cabinda, el Congo). D'a on radicaven eixes influències religioses entrellaçades de la regió del riu Congo en Àfrica Central, procedien un gran número d'esclaus que varen anar primer duts a Cuba i després a L'Espanyola (Haití-Sant Dumenge).
Una gran part de les vores i invocacions llitúrgics del Pal Congo es reciten en llengua palera (una mescla de castellà i kikongo). Açò ha segut el resultat de la pèrdua substancial de l'idioma kikongo entre els devots cubans, i de les yimbula o yimbila (vores) originals en infinitat de temples. Atres influències varen ser introduïdes a través de la seua presència en diversos països d'Hispanoamèrica.
Des de mediats del XX el Pal Congo va començar a estendre's fòra de les comunitats cubanes, als Estats Units, Veneçuela, Colòmbia, República Dominicana i Puerto Rico. Despuix de la seua expansió en territori mexicà, el número de practicants en este país és actualment significatiu. No obstant, els taitas mexicans i veneçolans, com a resultat d'una interpretació heterodoxa del cult -o el desconeiximent de les bases de la religió i els seus ritos, segons crítiques de figures religioses en l'illa-, eixercixen la religió d'una manera poc apegada als orígens congolés. Encara que la gran majoria dels practicants són persones racialisades (persones negres) cubanes, hi ha un increment de devots no afrolatinos, aixina com angloamericans. No obstant, les cases de Pal en l'illa solen permanéixer fidels als seus orígens congolés. Gran part de les reunions de Pal o, en el seu defecte, festes de Pal, s'oferixen en les llars dels propis líders.
El número aproximat de seguidors de Pal Congo en el Carib no es coneix per l'inexistència de suficients investigacions, treballs de naturalea etnoestadística que permeten no solament problematizar la presència d'estos grups i el seu valor, sino també parametrar, quantificar esta població. El Atles Etnogràfic de Cuba, única base de senyes de naturalea antropològica que permet un acostament superficial a la cultura cubana, no arreplega cap referència al Pal Mayombe.
Sobre el grup ètnic dels devots, solen ser en la seua majoria negres, mulatos i un cert número d'adeptes de raça blanca, en la seua gran majoria es troben batejats en l'Iglésia catòlica.
Sistema de creències i rituals
És una màgia coneguda per mantindre la balança del ben (mbote) i el mal (mbi).
El sistema de creències del pal congo residix en dos pilars:
- La creència en els poders naturals, i
- la veneració dels esperits dels seus ancestros.
Un cert número d'esperits cridats mpungu habiten dins dels nkisi (medicina sagrada o forces naturals). Els mpungu són ben coneguts en el nom i el ritual, i són venerats com a deus. Ells són entitats poderoses, pero situades baix del deu Zambi l'Alt o Nzambi, considerat el deu suprem.[2] Aixina mateix, els paleros reconeixen l'existència de forces negatives conegudes com els ndokis.[2]
Per un atre costat, d'acort en Ana Stela d'Almeida Cunha, en la palería «la mort no és una ruptura sino una extensió de la vida», de manera que «el antagonisme entre vida i mort pert certa validea». Aixina, els fallits seguirien intervenint positiva o negativament en la vida quotidiana de les persones.[2]
Nganga o penyora
Els objectes naturals —especialment els pals— són considerats en poders infundidos per esperits. Estos objectes són coneguts com nganga o penyora i són l'objecte central de ritos màgics del pal i la seua pràctica religiosa. El cult i la pràctica del pal se centra sobre este altar o receptàcul. És un espai consagrat ple de terra sagrada, pals, restants humans i atres objectes. Cada nganga o penyora està dedicada a un esperit nkisi específic. Este espai religiós està també habitat per un mort o l'esperit d'un mort (en rares ocasions, l'antepassat directe de l'amo de l'objecte), que actua com a guia per a totes les activitats religioses que es relacionen en el nganga.
Per a realisar el nganga no sempre són necessaris tots els restants humans, sino que moltes voltes n'hi ha prou en una sola peça. Segons la palería, és el propi mort qui indica qué deu dur la nganga, incloent la peça òssea a ser presa.[1] A este mort se li denomina nfumbi.[2][4]
Aixina mateix, la tomba que es profanarà deu complir en certs requisits com no tindre menys de cinc anys de fallit, contar en una làpida identificada en noms, dates de naiximent i decés i conéixer-se l'estil de vida de la persona. Açò últim degut a que si, per eixemple, el mort es va suïcidar o va morir en situació de carrer, possiblement duria a l'iniciat cap a eixe camí, segons la palería. D'igual manera, es deu fer algun tipo de pagament per a obtindre la protecció per part del difunt, fent-se un pacte en est i establint la finalitat de la relació.[1]
Els rituals dels paleros comunament es realisen en una casa a on viu el taita-nganga o mama-nganga a la qual es denomina muna-nso, que significa simplement «la casa». Dins d'esta casa existix una habitació exclusiva per a activitats religioses la qual es coneix com nso-nganga, el significat de les quals és «la casa de la nganga» i que és específicament a la que se li considera com un temple. Encara que també, per extensió, es considera nso-nganga al lloc a on es reunix la confraria palera o la confraria mateixa.[5]
Formes d'ingressar a la palería
Independentment de la branca en la que es treballe, és un tata o pare-nganga qui té facultats per a realisar una consulta investigativa a fi de saber si el solicitant és acceptat a o no per la nganga i pel munanzo que visita. En cas de ser acceptat per la nganga es procedirà a realisar els preparatius per al «rayamiento» del postulat. Este «rayamiento» consistix en realisar corts o escarificació llaugeres en forma de creu en vàries parts del cos, fent sagnar a l'iniciat. D'esta manera, s'establix un «pacte de sanc» en el nfumbi que formarà el nganga.[1][2] Despuix d'açò, el neófito es torna «fillol» del seu iniciador i adquirix el grau de tata-nkisi (masculí) o yaya-nkisi (femení).[2]
Métodos d'endevinació
Els métodos d'endevinació usats en pal congo són varis. Un método tradicional, cridat vititi mensu, per a «vore» o «endevinar» és usant la banya d'un animal santificado tapat en un espill. Un atre método és a través dels chamalongos (closques de coco), els quals es tiren i expressarien la resposta del mort.[1]
Patimpembas
En la palería existix una série de símbols a ser dibuixats per a la realisació de certs rituals. Cada u conta en un significat específic. Estos reben distints noms com patimpembas, firmes, tractats, gandó, katikanpolo munantoto, atororó naguí o negú. Estos són usats pel sacerdot (taita-nganga o mama-nganga) per a comunicar-se en el món espiritual.[6]
Salutació i identificació pública
Els comunament cridats paleros solen saludar-se en la frase nsala malekum, en la seua respectiva resposta malekum nsala. Esta expressió és semblada a l'expressió àrap as-ixāmu ʿalaykum («pau sobre vostés»), en la seua resposta wa-ʿalaykumu s-ixām,[4] comunament usades tant per la població àrap com la musulmana. No obstant, dins de la palería esta expressió té vàries accepcions: una d'elles significaria «bendició per a tu, bendició per a mi»; i, segons Jesús Fonts i Armin Schwegler, el terme nsala s'aproximaria a l'atra paraula del kikongo sála, que es referix a «treballar màgicament», en referència a la «obra-treballe» que se li solicita als mpungos i ancestros.[4]
Sincretisme
El sincretisme religiós, en particular l'us de la creu cristiana (en l'image de Jesús crucificado) i imàgens de sants catòlics com a representacions de nkisi, poden ser vistes en algunes cases pal nomenades «pal cristià». La creu de Nkunia Nfinda Malongo (pal monte), res té que vore en la creu cristiana.
El Regne del Congo s'havia convertit oficialment al catolicisme mentres va ser una nació independent des dels anys 1400 i el moviment sincretista afrocatólico es va estendre durant l'era de l'esclavitut, alcançant major altura baix el liderage de Kimpa Vita —una profetisa congolenya, 1684-1706—, qui va promoure a Sant Antonio de Pàdua com «un segon deu». Aixina que és evident que molt del sincretisme donat en el pal cristià, en contraposició al pal judeu, es va produir ya en Àfrica i no en Cuba.
L'identitat de nkisi és nebulosa perque els autors, per un atre costat, considerats intrusos a la religió o procedents de cases de pal cristià, han intentat associar nkisi en els orishas de la santería, que és una religió diferent sincretisme de catolicisme i religió yoruba.
Aixina l'entitat Nsambi Munalembe —també conegut com Nsasi, Senyor dels Sèt Rajos, i atres noms distints— s'ha equiparat en santa Bàrbara (en el catolicisme) o Changó en la santería.
A causa del sincretisme en l'espiritisme d'Allan Kardec, en moltes cases pal s'oficia una missa espiritual, en raó d'identificar als esperits principals que ajudaren a desenrollar una vida. Estos guies a sovint parlen per possessió, i poden donar un consell directe.
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Ossos de mort, la màgia negra de la palería». L'Estímul. Consultat el 2022-01-06.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Mort, morts i “plany” palero».Ateliers d’anthropologie. Revue éditée parell li Laboratoire d’ethnologie et de sociologie comparative.(38)ISSN 1245-1436.doi:10.4000/ateliers.9413.Consultat el 2022-01-07.
- ↑ «La santería i la Paleria» (en és). Catholic. net. Consultat el 2022-01-07.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «“Arrear el mort”: sobre les nocions de treball en les religions afrocubanas practicades en Bogotà».Maguaré.25(2)
- 89–119.ISSN 2256-5752.Consultat el 2022-01-07.
- ↑ Alpizar, Ralph; Calleja, Guillermo (2012). Nsó-nganga: la confraria dels nganguleros, primera edició, Edicions Maiombe, pp. 46-47. ISBN 978-84-615-6498-9.
- ↑ Alpizar, Ralph (2020-05-18). Patimpembas: Símbols místics i esotèrics del Pal Congo Mayombe (en és), Edicions Maiombe. ISBN 978-84-615-4149-2.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Palo (religión)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.