Anar al contingut

Religió en Cartago

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La fundació de Cartago a finals de el IX va enfortir l'establiment permanent en el Mediterràneu occidental dels membres del Panteón Fenicio. Si ben els mercaders varen establir posats de mercaderia, molts d'ells varen retornar per a passar el seu senectud en Tir, a on havien deixat a les seues famílies. En eixe llavors existia una aristocràcia que havia deixat la seua ciutat per a mai tornar, tractant d'establir les seues llars i creències permanentment en les colónies.

Símbol de Tanit

La religió cartaginesa està basada en la religió fenicia, la que a la seua volta està inspirada en les forces de la naturalea. Molts dels deus que varen crear, eren coneguts solament baixe els seus noms locals.

Panteón

[editar | editar còdic]
Estela trobada en Tofet que mostra el símbol de la deesa Tanit
Estàtua en terracota de la deesa Tanit, adornada en un collar. Necròpolis de Puig dones Molins, Eivissa, entre el V i el III a. C.
  • Baal Hammon és el símbol masculí de la fertilitat i l'anàlec fenicio local de Baal.
  • Melkart és el rei de la ciutat. Ve del silenci i de Moloch (Molk). Està dedicat als sacrificis de chiquets per a la salvació de la ciutat.[1]
  • Eshmún és l'anàlec fenicio d'Asclepio. El seu temple està en Birsa, com a últim recurs per a la salvació.

Orígens fenicios

[editar | editar còdic]

El núcleu original de la religió de Cartago es troba en Fenicia. El panteón fenicio estava presidida pel pare dels deus, pero la principal divinitat era una deesa.

Este sistema de deus va influenciar també a moltes atres cultures. Hi ha molt semblat entre estes religions. En alguns casos els noms dels deus varen ser canviats en prendre'ls prestats. Inclús les llegendes varen ser similars. Egipcíacs, babilonios, assiris, perses i uns atres han deixat les seues influències en el sistema de fe fenicio en adoptar-ho a la seua pròpia religió.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Carthage tries to live down image as site of infanticide». Archivat des d'el original, el 10 d'abril de 2020. Consultat el 10 d'abril de 2020.


Referències

[editar | editar còdic]