Regions de l'Antiga Grècia
Les regions de l'antiga Grècia eren les àrees identificades pels antics grecs com a subdivisions geogràfiques del món helènic. Estes regions varen ser descrites en les obres dels antics historiadors i geógrafos, i també en les llegendes i els mits dels mateixos grecs antics.
Conceptualment, no hi ha cap tema clar que estructure eixes regions. Algunes, sobretot en el Peloponeso, es poden vore principalment com a unitats geofísicas distintives, ben definides per llímits físics clars com a cordilleres o rius. Eixes regions varen conservar la seua identitat, inclús quan l'identitat dels pobles que varen viure en elles va canviar durant l'Edat Obscura grega (o, a lo manco, els grecs pensaven que havia canviat). Contràriament, la divisió de la Grècia Central entre Beòcia, Fócida, Dórida i les tres parts de Lócrida, no poden entendre's com una divisió llògica pels llímits físics, i en canvi sembla seguir antigues divisions tribals. No obstant, eixes regions també varen sobreviure a l'agitació de l'Edat Obscura grega, mostrant que havien adquirit a lo manco connotacions polítiques. Fòra del Peloponeso i de la Grècia Central, les divisions geogràfiques i identitats varen canviar a lo llarc del temps lo que sugerix una relació més estreta en l'identitat tribal. En el temps, no obstant, totes les regions també varen adquirir significats geo-polítics, i els òrguens polítics que varen unir les ciutats d'una regió (com la Lliga Arcàdia) es varen fer comunes en el periodo clàssic. Estes divisions tradicionals constituïxen encara hui la base del modern sistema d'unitats perifèriques de Grècia. No obstant, hi ha diferències importants, no estant moltes de les antigues regions més chicotetes representades en el sistema actual. Per a entendre completament el història antiga de Grècia, per tant, es requerix una descripció més detallada de les regions antigues.
Grècia Central
[editar | editar còdic]
Eniania
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Eniania.
Eniania (Error de Lua en Módulo:Unicode_data en la llínea 468: attempt to index field 'scripts' (a boolean value).) era un chicotet districte al sur d'Antiga Tesalia (per lo que a voltes es considera part d'ella).[1] Les regions de Eniania i Etea estaven estretament vinculades entre sí a lo llarc de la vall del riu Esperqueo, ocupant Eniania les terres baixes més al nort, i Etea les terres més altes del sur del riu. Els llímits d'estes dos regions es formen per l'arc de terres altes que partixen cap a l'oest des del mont Eta fins al mont Tinfresto, després seguix cap al nort fins a les capçaleres del Esperqueo i despuix cap a l'est fins a l'extrem occidental del mont Otris. La frontera de terres baixes en la vall del Esperqueo en Málide corria aproximadament de nort a sur des de Eta fins a l'extrem oest del Otris.
Durant els periodos arcaic i clàssic, els enianes (en grec, Αἰνιᾶνες) varen ser membres de la Lliga Anfictiónico de Delfos, i varen compartir dos vots en el consell Anfictiónico en els eteos.
Ática
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Ática.
El nom del Ática es diu que derivaria d'Atis, filla de Cránao, que es dia que havia segut el segon rei d'Atenes. Ática està llimitada a l'est pel mar Egeo, a l'oest per Megáride i el golf Sarónico i en el nort per Beòcia, de la que la separa una cadena de montanyes.
En els periodos arcaic i clàssic, els àtics varen ser membres de la Lliga Anfictiónica de Delfos, i compartien els dos vots jónicos en el consell Anfictiónico en els eubeos.
Beòcia
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Beòcia (regió històrica).
La Beòcia antiga llimitava al nort en la Lócrida, al noreste en el canal de Eubea, a l'oest en la Fócida, al sur en el golf de Corinto, la Megáride i Ática. La part suroriental de la Beòcia era montanyosa, i les atres zones eren més be planes. En el centre de la zona plana estava el llac Copaide, desecado a principis dels anys 1900, les inundacions dels quals varen ser molt favorables per a la productivitat agrícola, encara que feyen de la zona un territori pantanoso afectat per la malaria. A diferència d'atres regions de l'antiga Grècia, l'economia de la Beòcia va ser casi exclusivament agrícola. Les principals montanyes que rodegen la Beòcia són els monts Parnaso, Helicón i Citerón; i, entre els rius, destaca el riu Cefiso, que alimentava el llac Copaide.
Les principals ciutats eren Tebas, Orcómeno, Haliarto, Copes, Aspledón, Coronea, Platea, Leuctra i Tanagra.
La regió històrica de Beòcia, junt en moltes de les ciutats que varen existir allí en el periodo clàssic, està descrita en el «catàlec de les naus» en l'Ilíada.[2] En els periodos arcaic i clàssic, els beocios varen ser membres de la Lliga Anfictiónica de Delfos i varen tindre dos vots en el consell Anfictiónico.
Beòcia es va aliar en Esparta per a debilitar les forces atenienses, perdent.
Dórida
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Dórida.
La Dórida (Error de Lua en Módulo:Unicode_data en la llínea 468: attempt to index field 'scripts' (a boolean value).; en latín: Dores, Dorienses) és una chicoteta regió montanyosa que llimitava en Etolia, la Tesalia de la Lócrida Ozolia i la Fócida. Es troba entre els monts Eta i Parnaso i formava part de la vall del riu Pindo (Πίνδος), un torrent tributari del Cefiso. La vall s'estén feya la Fócida, pero es troba a major altura que l'hondonada del Cefiso, al mateix nivell dels pobles de Drimea, Titronio i Anficlea, que pertanyen a les últimes poblacions de la Fócida.
En els periodos arcaic i clàssic, els dorios varen ser membres de la Lliga Anfictiónica de Delfos, i varen compartir els dos vots dorios en el consell Anfictiónico en els dorios laconios.
Eubea
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Eubea.
En els periodos arcaic i clàssic, els eubeos eren membres de la Lliga Anfictiónica de Delfos, i varen compartir els dos vots jonios en el consell Anfictiónico en els atenienses.
Lócrida
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Lócrida.
La Lócrida o Lócride va ser una regió que es trobava en la zona costera continental, estenent-se des de les Termópilas a Larimna, al nort del golf de Corinto. Estava distribuïda en dos territoris:
- Lócrida oriental, contigua a Beòcia i dividida, a la seua volta, entre Lócrida Opuntia i Lócrida Epicnemidia, una a cada part de Dafnunte.[3]
- Lócrida Ozolia, en la costa nort del golf de Corinto, entre Lepant i Crisa, anant cap a l'interior al voltant de la vall d'Anfisa.
El territori de la Lócrida primigènia es va dividir en dos regions: Dórida i Fócida. Potser es va deure a una invasió primerenca d'algun poble veí
La regió de Lócrida, sobretot la part de l'est ("que moren front a la sagrada Eubea"), es descriu en l'Ilíada.[4]
En els periodos arcaic i clàssic, els locrios varen ser membres de la Lliga Anfictiónica de Delfos, i tenien dos vots en el consell Anfictiónico.
Málide
[editar | editar còdic]En els periodos arcaic i clàssic, els malieos varen ser membres de la Lliga Anfictiónica de Delfos, i varen tindre dos vots en el consell Anfictiónico.
Megáride
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Megáride.
Etea
[editar | editar còdic]Etea (Error de Lua en Módulo:Unicode_data en la llínea 468: attempt to index field 'scripts' (a boolean value).) va ser un chicotet districte del altiplano situat al sur de Tesalia (de la que a voltes es considerava part).[5] Estava estretament vinculada en el districte d'Eniania, compartint ubicació en la vall del Esperqueo (vore dalt).
Els eteos varen ser membres de la Lliga Anfictiónica de Delfos, i varen compartir dos vots en el consell Anfictiónico en els aenianos.
Fócida
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Fócida.
La regió de Fócida, junt en algunes de les ciutats que varen existir allí en el periodo clàssic, va ser descrita en l'Ilíada.[6]
En els periodos arcaic i clàssic, els focidios varen ser membres de la Lliga Anfictiónica de Delfos, i varen tindre dos vots en el consell Anfictiónico, fins que varen ser despullats d'ells despuix de la tercera guerra sagrada.
Grècia occidental
[editar | editar còdic]
Acarnània
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Acarnània.
Acarnània (en griego: Ακαρνανία, Akarnanía) és una regió de la Grècia Occidental que s'estén a lo llarc de la ribera del mar Jónico, a l'oest del històrica regió d'Etolia, en el riu Aqueloo com a frontera natural, i al nort del golf de Ambracia, l'entrada del golf de Corinto. El costat nort d'Acarnània del golf de Corinto es considera part de la regió d'Epiro.[7]
La fundació d'Acarnània en la mitologia grega s'atribuïx tradicionalment a Acarnán, fill d'Alcmeón.
Actualment forma la part occidental de l'unitat perifèrica d'Etolia-Acarnània. La capital i principal ciutat en temps antics era Estrat.
Etolia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Etolia.
El riu Aqueloo separa Etolia de la regió d'Acarnània, a l'oest; en el nort tenia llímits en Epiro i Tesalia; a l'est, en els locrios ozolios; i en el sur, l'entrada del golf de Corinto definix els llímits de Etolia. En l'época clàssica Etolia comprenia dos parts: Antiga Etolia, en l'oest, des del Aqueloo fins al riu Eveno i Calidón; i Nova Etolia o Etolia Adquirida, en l'est, des del Eveno i Calidón fins als Lócrida Ozolia. La regió té un ribera costera fructífera, pero un interior improductiu i montanyós. En les montanyes vivien moltes bésties salvages, i varen adquirir fama en la mitologia grega com l'expedició de la caça del javalí de Calidón.
Aperantia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Aperantia.
L'antiga Aperantia[8] (Ἀπεραντία) va ser una chicoteta regió de Etolia, al sur de Dolopia.
Dolopia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Dolopia.
Dolopia[9] (en griego: Δολοπία) és una regió montanyosa[10] de Grècia, situada al nort d'Etolia.
Els dólopes varen ser membres de la Lliga Anfictiónica de Delfos, i varen compartir dos vots en el consell Anfictiónico en els perrebos.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Marcus Tullius Cicero
- ↑ Homero, Iliad II, 494–510
- ↑ Estrabón IX,4,1.
- ↑ Homero, Ilíada II, 527–535
- ↑ Dictionary of Greek and Roman Geography (1854)
- ↑ Homero, Ilíada II, 517–526
- ↑ Adages III iv 1 to IV ii 100, de Desiderius Erasmus, 2005, ISBN 0802036430, pag. 538, «Acarnània on the northern side of the Corinthian gulf was part of Epirus».
- ↑ Aperantia
- ↑ A Latin Dictionary
- ↑ An inventory of archaic and classical poleis
- Este artícul conté una traducció derivada de «Regiones de la Antigua Grecia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.