Rat penat (heràldica)
El rat penat és una figura heràldica freqüent en els blasones de l'antiga Corona d'Aragó. Apareix majoritàriament en la part superior, sobre la corona.
Orige
[editar | editar còdic]L'orige més verosímil d'este animal com a símbol radica en la «vibra» o dragó de la cimera del Rei d'Aragó Pedro el Ceremonioso. La «vibra» era un dragó que abans coronava els escuts d'algunes ciutats importants de la Corona d'Aragó, com Palma de Mallorca, Valéncia i Barcelona. En el pas del temps l'antic escurçó es va aplegar a identificar en un rat penat i va prendre també la forma. L'us del rat penat en substitució del dragó va escomençar cap a el XVII i es va impondre plenament durant el XIX.
Hi ha una llegenda basada en el Llibre dels feits que diu que el rat penat va ser popularisat pel rei Jaime I el Conquistador i que commemora a un rat penat que va evitar un descalabro de la Corona d'Aragó prop de Burriana i va permetre la conquista de Valéncia. Esta llegenda és semblada a una atra mallorquina, segons la qual el rei va protegir a un rat penat que es trobava dins de la primera mesquita consagrada com iglésia de la ciutat de Mallorca, l'actual iglésia de Sant Miguel.
Us heràldic
[editar | editar còdic]
En la Comunitat Valenciana, el rat penat és un dels emblemes de la ciutat de Valéncia, a on és oficial des de el XVII. Apareix en tots els impresos oficials i corona l'escut d'esta ciutat.[1]
En les Illes Balears el rat penat es troba damunt del escude de la ciutat de Palma de Mallorca, procedent del sagell otorgat per Jaime I als prohombres de Mallorca l'any 1269, concessió confirmada per Sancho I de Mallorca l'any 1312.[2] L'Ajuntament de Palma té un escut en chicotetes diferències, i ha adaptat l'escut en la seua image corporativa. Este escut du el rat penat del mateix color que la corona, dorada.
En Catalunya el rat penat també forma part dels elements heràldics dels antics emblemes de la ciutat de Barcelona. Este animal es pot vore en escuts antics de la ciutat damunt d'una corona. L'animal apareixia en el Diari del Govern de Catalunya i de Barcelona (1810), a on es va mantindre durant part de el XX, sense el caixco. També l'antiga insígnia del cos de bombers de Barcelona lluïa este element heràldic.
En Aragó, l'escut de la ciutat de Terol també lluïa un rat penat damunt de la corona,[3] que commemorava la participació dels habitants d'esta ciutat en la conquista de Valéncia, pero va desaparéixer del blasón en el XIX sense raons clares.[4]
En el heràldica municipal de la Franja d'Aragó el rat penat apareix en l'escut de la ciutat de Fraga baix la corona. Hi ha alguns atres municipis que també fan us del símbol del rat penat, com Catarroja i Novallas.
Fòra d'estos territoris el rat penat, o "ratpenat", també figura com a símbol heràldic, encara que que molt més rarament. Cal mencionar l'escut d'Albacete, el de Munera, el de Montchauvet, en França, el de Fiefbergen, en Alemània i, fòra ya del continent europeu, el de Pácora i el de Santa Fe de Antioquia, concedit a la ciutat en 1545 per Carlos I d'Espanya i la seua mare Juana I de Castella al mariscal Jorge Robledo.[5]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Luis Tramoyeres Blasco, Lo Rat Penat en l'escut d'armes de Valéncia
- ↑ Antoni I. Alomar i Canyelles, L'Estendard, la festa nacional més antiga d'Europa (s. XIII-XXI) Palma 1998
- ↑ Emblemata-Revista aragonesa d'emblemàtica nº. 11, 2005
- ↑ L'antic escut de Terol
- ↑ «Municipi de Santa Fé de Antioquia». Municipis de Antioquia. Ret d'Extensió Acadèmica de l'Universitat Nacional. Archivat des d'el original, el 22 de maig de 2013. Consultat el 15 de juny de 2017.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Murciélago (heráldica)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.