Cimera del Rei d'Aragó

La Cimera del Rei d'Aragó, Cimera Real, Cimera del dragó és un emblema heràldic que ornamenta la Senyal Real d'Aragó en algunes de les seues representacions. Es figura com una vibra o dragó sumat a un conjunt cridat cimera, que és dispost en la part superior de la representació del blasón i que té en el seu orige la significació d'emblema personal (empresa o divisa) del rei Pedro el Ceremonioso.

Segons Guillermo Fatás Cap, es tracta d'un emblema parlante que representa un malnom o lema en l'equivalència entre «dragó» i «d'Aragó»,^[1] que aludia a la dignitat real en les terres i pobles del rei d'Aragó, habitualment cridats entre els sigles XII i XIV «Casal d'Aragó» i, des de l'última década del XIII, també Corona d'Aragó.^[2]

Posteriorment va passar a ser símbol de la realea de la Corona d'Aragó i finalment símbol de l'autoritat vinculada a la monarquia en tots els territoris en els que va eixercir el seu poder.

Es postula que és l'element originari que donaria peu a la posterior representació heràldica del rat-penat (rat penat en català).^[3] Esta confusió ya ocorre en algunes obres del XVI, com el Livro dona Nobreza i Perfeiçam dones Armes del heraldista portugués António Godinho.^[4]

En la terminologia heràldica a l'us, la cimera és un ornament que s'afig a la representació del blasón o escut d'armes en la seua part superior (timbre) i que va escomençar a usar-se com a insígnia personal del portador de l'escut per a diferenciar el seu us. En el cas de les armes completes de Pedro IV el Ceremonioso es tractaria, en el més conegut dels seus dissenys heràldics, d'un escut timbrat de yelmo en corona real oberta, mantelete en Creu de Íñigo Aresta i cimera en forma de dragó alado.

A partir de la seua utilisació per part de Pedro IV d'Aragó, l'emblema que va aparéixer com divisa personal, va ser usat com a expressió de la dignitat real pels seus successors. Eixemple del seu us podria ser el blasón de l'ornamentació del alfarje d'una de les sales del Palau dels Reis Catòlics de l'Aljafería, construït per mandat de Fernando II d'Aragó i V de Castella entre 1488 i 1492.

Vore també

Referències

↑ Guillermo Fatás Cap, «L'escut d'Aragó», en Aragó, regne i corona: Centre Cultural de la Vila de Madrit, del 4 d'abril al 21 de maig de 2000, [Saragossa] : Govern d'Aragó, [2000], págs 167-174. ISBN 84-8324-084-X. Vore el capítul «Epílec: El dragó d'Aragó», pág. 174.
↑ Cfr. «L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)», en Ernest Belenguer, Felipe V. Garín Llombart i Carmen Morte García, La Corona d'Aragó. El poder i l'image de l'Edat Mija a l'Edat Moderna (sigles XII - XVIII), Societat Estatal per a l'Acció Cultural Exterior (SEACEX), Generalitat Valenciana i Ministeri de Cultura d'Espanya - Lunwerg, 2006. ISBN 84-9785-261-3:
Entre els sigles XII i XIV, la documentació poc parla de Corona d'Aragó i més del Casal d'Aragó, si be l'expressió de Corona d'Aragó ya s'observa en Jaime el Just, prevalent aixina el títul jeràrquic del regne per davant del de comtat i principat.
Belenguer, Garín Llombart i Carmen Morte, «L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)», op. cit. 2006.
↑ Montaner Fruts, 2013, pp. 110-111.
↑ Armes dels reis de Portugal, Aragó, Hongria i Navarra en el Livro dona Nobreza i Perfeição dones Armes d'Antonio Godinho (c. 1522), f. 6v [1] archivat en Wayback Machine.

Bibliografia

MENÉNDEZ PIDAL DE NAVASCUÉS, Faustino, «Els reis d'Aragó», Símbols d'Espanya, Madrit, Centre d'Estudis Polítics i Constitucionals, 2000, págs. 95-138. ISBN 978-84-259-1110-1
(2013) El senyal del rei d'Aragó: història i significat (PDFPDF), Saragossa: Institució "Fernando el Catòlic". ISBN 84-7820-283-8.
REDONDO VEINTEMILLAS, Guillermo, Alberto Montaner Fruts i María Cruz García López, Aragó en els seus escuts i banderes, Saragossa, Caixa de l'Inmaculada, 2007 (Colecció Mariano de Pano i Ruata, 26), pág. 134. ISBN 978-84-96869-06-6.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Cimera del Rey de Aragón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Guillermo Fatás Cap, «L'escut d'Aragó», en Aragó, regne i corona: Centre Cultural de la Vila de Madrit, del 4 d'abril al 21 de maig de 2000, [Saragossa] : Govern d'Aragó, [2000], págs 167-174. ISBN 84-8324-084-X. Vore el capítul «Epílec: El dragó d'Aragó», pág. 174.

[2] Cfr. «L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)», en Ernest Belenguer, Felipe V. Garín Llombart i Carmen Morte García, La Corona d'Aragó. El poder i l'image de l'Edat Mija a l'Edat Moderna (sigles XII - XVIII), Societat Estatal per a l'Acció Cultural Exterior (SEACEX), Generalitat Valenciana i Ministeri de Cultura d'Espanya - Lunwerg, 2006. ISBN 84-9785-261-3:
Entre els sigles XII i XIV, la documentació poc parla de Corona d'Aragó i més del Casal d'Aragó, si be l'expressió de Corona d'Aragó ya s'observa en Jaime el Just, prevalent aixina el títul jeràrquic del regne per davant del de comtat i principat.
Belenguer, Garín Llombart i Carmen Morte, «L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)», op. cit. 2006.

[FOOTNOTEMontaner_Fruts2013{{{c}}}110-111-3] Montaner Fruts, 2013, pp. 110-111.

[4] Armes dels reis de Portugal, Aragó, Hongria i Navarra en el Livro dona Nobreza i Perfeição dones Armes d'Antonio Godinho (c. 1522), f. 6v [1] archivat en Wayback Machine.

[1]

[2]

[3]

[4]