L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Cimera del Castell i el León

La Cimera del Castell i el León o Cimera Real de Castella.

La Cimera del Castell i el León, també denominada Cimera Real de Castella, va ser la que varen utilisar els últims monarques castellans i els espanyols.

Esta cimera, composta, va consistir en un castell o fortalea en la figura de mig lleó aguaitant-se en la seua part superior. Estes dos figures varen ser extretes dels mobles del escude d'armes d'estos reis.

Durant els regnats dels monarques castellans i dels espanyols pertanyents a la Casa d'Àustria, el lleó es trobava coronat en una corona real antiga, oberta.

El primer monarca en utilisar esta cimera va ser Juan II de Castella, el seu us es troba documentat en les monedes de dèu i vint dobles, falcades en la ciutat de Sevilla. Com ha expost el historiador José María de Francisco Olmos en el seu estudi sobre la moneda castellana baixmigeval, en l'anvers d'estes monedes es troben representat un escut en la Divisa de la Banda, un emblema molt utilisat per este monarca, situat en un escut, timbrat en la mencionada cimera.

En el mateix estudi, este autor recorda que la Cimera del Castell i el León també es troba representada en una image Juan II, de tipo eqüestre, recollida en el Armorial de l'Orde del Toisón d'Or, custodiat en la Biblioteca de l'Atarassana de París.[1]

Les armes castellanes en la cimera primitiva
Les armes castellanes en la Cimera del Castell i el León. Durant el regnat de Juan II la cimera solia representar-se sobre un escut en la Divisa de la banda

Faustino Menéndez Pidal ha senyalat que, en anterioritat, els monarques castellans havien utilisat una atra cimera, consistent en la figura de mig aixeta, dorat. Esta antiga cimera, que es mostra en el Armorial de Gelre (Foli 60v), va ser utilisada per Enrique II, Juan I i Enrique III.[2]

Despuix del regnat dels Reis Catòlics, hi ha constància de l'us d'esta cimera per part de Felipe el Bell en algunes versions ornamentadas de l'escut d'armes que va adoptar com a rei jure uxoris de Castella. Podem trobar dos eixemples destacats en el seu sagell[3] i en el llibre sobre l'Orde del Toisón d'Or, ilustrat per Simon Bening. Les armerías de Felipe varen ser arreplegades en esta obra donada la seua condició de sobirà-gran maestre de l'orde.[4]


Els monarques espanyols de la Casa d'Àustria també varen mantindre esta cimera en els seus escuts més ornamentados. Al començament del XVI la figura del lleó va escomençar a portar una espasa (en la seua destra) i un orbe (en la seua sinistra). En el cas de Felipe II i Felipe III, la cimera castellana es trobava flanquejada per atres dos, consistents en les figures de sengles dragons, que havien pertanygut als monarques portuguesos i aragonesos. En els escuts d'estos dos reis, es trobava situada en el lloc preferent, en la part central del timbre, perque les armes castellanes es trobaven colocades en el primer quarter del blasón pròpiament dit. Un d'estos escuts pot contemplanse sobre les estàtues orantes que representen a la família Felipe II, obra de Pompeo Leoni, que es troben situades en l'interior de la Basílica de L'Escorial (Madrit).[5][6]

Pel mateix motiu, la preferència otorgada a les armes castellanes, els monarques espanyols de la casa de Borbón únicament varen mantindre la cimera castellana en la versió més ornamentada del seu escut d'armes (tant en la variant adoptada per Felipe V com en la del seu fill Carlos III). En estes armerías, la corona del lleó va ser substituïda per una atra tancada en huit diademes, cinc a la vista, com ocorria en l'utilisada en la versió comuna de l'escut d'armes i es va introduir una cinta en l'inscripció Santiago, aludint a l'apòstol Santiago com a patró d'Espanya. En esta época, va ser habitual considerar a la cimera castellana com la cimera real del conjunt d'Espanya, aixina ho varen expondre alguns heraldistas com el José d'Avilés i Iturbide, I marqués d'Avilés, en la seua obra Ciència heroyca. No obstant, des del XVIII, els blasones més ornamentados varen ser utilisats de forma molt puntual i mai varen aplegar a ser considerats oficials, per lo que la Cimera del Castell i el León pràcticament va caure en desús.[7][8]

Des de 1975, en la restauració de la monarquia en la persona de Juan Carlos I, no existix en Espanya cap versió de les armes reals en tenantes, lema, lambrequines, yelmo i cimera.[9] A diferència de lo que succeïx en la cimera dels antics monarques aragonesos, la cimera del Castell i el León no ha segut adoptada per l'heràldica cívica de cap entitat territorial que pertanyguera a la desapareguda Corona de Castella. Fins a l'any 2011 la Força Llogística Operativa del Eixèrcit Espanyol la va mantindre com a moble heràldic, situant-la dins del seu escut d'armes.[10]

  • Ilustració de Simon Bening en l'escut Felipe el Bell, adornat en la cimera castellana.
    Ilustració de Simon Bening en l'escut Felipe el Bell, adornat en la cimera castellana.
  • Les armes de Felipe II i Felipe III en les cimeras reals de Portugal, Castella i Aragó.
    Les armes de Felipe II i Felipe III en les cimeras reals de Portugal, Castella i Aragó.
  • Les armes reals d'Espanya en la cimera de Castella (1761-1868 / 1874-1931)
    Les armes reals d'Espanya en la cimera de Castella (1761-1868 / 1874-1931)

Vore també

Fonts i Referències

  1. ↑ Francisco Olmos, José María de, La moneda de la Castella baixmigeval: Mig de propaganda i instrument econòmic, pp. 325-327. Universitat Complutense de Madrit.
  2. ↑ Menéndez Pidal De Navascués, Faustino; L'escut; Menéndez Pidal i Navascués, Faustino; O´Donnell, Hugo; Lolo, Begoña. Símbols d'Espanya. Madrit: Centre d'Estudis Polítics i Constitucionals, 1999. ISBN 84-259-1074-9, p. 89.
  3. ↑ [1] Image del sagell de Felipe I de Castella de: Posse, O. Die Siegel der deutschen Kaiser und Könige v. 3 (1493 - 1711) , 1912.
  4. ↑ Image de l'ilustració de Simon Bening en la que apareixen representades les armes de Felipe el Bell en la cimera castellana.
  5. ↑ Menéndez-Pidal De Navascués, Faustino; L'escut; Menéndez Pidal i Navascués, Faustino; O´Donnell, Hugo; Lolo, Begoña. Símbols d'Espanya. Madrit: Centre d'Estudis Polítics i Constitucionals, 1999. ISBN 84-259-1074-9, p. 196.
  6. ↑ Image de l'escut de Felipe II expost en l'interior de la Basilica de l'Escorial.
  7. ↑ Avilés, José d'Avilés, Marqués de. Ciència heroyca, reduïda a les lleis heràldiques del blasón, Madrit: J. Ibarra, 1780 (Reimp. Madrit: Bitàcola, 1992). T. 2, p. 162-166. ISBN 84-465-0006-X.
  8. ↑ Castañeda i Alcover, Vicente. Les armes reals d'Espanya [2] archivat en Wayback Machine.. Heraldica hispanica.com
  9. ↑ Regla número 1 del títul II del Real Decret 1511/1977, de 21 de giner, pel que s'aprova el Reglament de Banderes i Estandarts, Guions, Insígnies i Distintius.
  10. ↑ Descripció de l'escut de la Força Llogística Operativa. Web de l'Eixèrcit de Terra (Espanya).


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cimera_del_Castell_i_el_León&oldid=1455561»