Franja d'Aragó

Erro al crear miniatura:

Franja d'Aragó

Erro al crear miniatura:

Localisació del territori d'Aragó en el que es parla català.

Erro al crear miniatura:

Localisació de la Franja de Ponent en l'àmbit de la llengua catalana

El terme Franja d'Aragó (Franja d'Aragó, Franja de Ponent, o Franja Oriental en català; Francha d'Aragó, Francha de Llevant o Francha Oriental en aragonés) o simplement la Franja s'aplica habitualment al Aragó catalanófono que comprén la zona oriental de la comunitat autònoma espanyola d'Aragó, limítrofa en la seua major part en la de Catalunya. En el pas del temps, l'expressió «Franja d'Aragó» ha tingut atres aplicacions no sempre coincidentes en la delimitació llingüística. També és coneguda en atres térmens, com a Franja de Ponent, Franja Oriental, Marques de Ponent, Marques d'Aragó o inclús La Ralla d'Aragó.

Génesis de la denominació 'Franja'

Antecedents i orige

L'aplicació del terme Franja en referència a la zona oriental d'Aragó és recent, encara que cal remontar-se a principis d'el XX per a trobar els seus precedents, en concret a l'any 1929, quan el geógrafo Pau Vila –qui posteriorment dibuixaria el primer mapa comarcal de Catalunya durant la Segona República espanyola– bateja a l'Aragó catalanoparlant com a Marques de Ponent (en català: Marques de Ponent), sent el primer intent de donar-li nom a dit territori. Posteriorment la mateixa denominació seria amprada, ya en la segona mitat d'el XX, per filòlecs com Joan Coromines, alternant-se en atres denominacions com a «Marques d'Aragó» (Marques d'Aragó), «Catalunya aragonesa» (Catalunya aragonesa) o «la ralla d'Aragó» (la ratlla d'Aragó).

En tots els casos les distintes denominacions amprades aludixen a un mateix àmbit territorial, l'àrea oriental d'Aragó de llengua catalana, sent en tots els casos denominacions creades des de Catalunya, és dir, és un concepte creat des d'un punt de vista exógeno per a poder denominar sustantivamente a un territori de parla catalana ubicat a l'oest de Catalunya, d'allí l'adjectivació «de Ponent» (de Ponent).

És durant la transició espanyola (segona mitat de la década de 1970) quan s'aplica per primera volta el terme Franja en referència a l'Aragó catalanoparlante:

Senzillament, el nom en qüestió és una creació colectiva d'un grup d'aragonesos de llengua catalana i catalans del Principat interessats pel fet que una part d'Aragó és de llengua catalana, que es reunien alguns dissabtes per la vesprada en els locals del Centre Comarcal Leridano de Barcelona durant els primers anys de la transició democràtica i, a la seua volta, creació també d'uns primigenis i reduïts grups locals –a on també participaven membres de les tertúlies sabàtiques del Centre Lleidatà– sorgits en La Llitera en defensa de l'identitat llingüístic-cultural de la comarca.

En el Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana celebrat en 1985 l'Institut d'Estudis Catalans, màxima autoritat científica de dit idioma, adoptaria «Franja d'Aragó» (Franja d'Aragó) com a denominació per a l'Aragó catalanoparlant des d'un punt de vista acadèmic. Mentres que la denominació «Franja de Ponent» (Franja de Ponent) quedaria relegada a l'àmbit polític, en concret en associacions, agrupacions i partits polítics afins al pancatalanisme.

Des d'Aragó s'ampren atres denominacions alternatives com «Aragó Oriental» (Aragó Oriental), «Franja Oriental», «Comarques Orientals» o «Franja de Llevant» (Franja de Llevant).

Noves accepcions

Lo que en un principi fora una denominació relativa a un àmbit llingüístic posteriorment ha adquirit noves accepcions variant l'àmbit territorial al que fa referència. Principalment, aparte de l'accepció llingüística cal mencionar les accepcions polítiques formulades des del pancatalanisme, o algunes més recents com l'eclesiàstica i socioeconòmica. Segons cada accepció els vínculs que agrupen als municipis se cenyixen a lligam de distinta índole, en total es pot parlar de quatre accepcions, a saber:

• Accepció eclesiàstica
• Accepció llingüística
• Accepció política
• Accepció socioeconòmica

Accepció eclesiàstica

Orige

Les autoritats eclesiàstiques, seguint en el propòsit d'adequar els llímits diocesans a la realitat política, en este cas d'Aragó, per mig del Nuncio Apostólico de la Santa Sèu en Espanya va notificar el 15 de juny de 1995 al president de la Conferència Episcopal Espanyola, l'arquebisbe de Saragossa, Elías Yanes, la decisió de la Santa Sèu d'acollir la recomanació d'esta i realisar la transferència de les 111 parròquies aragoneses fins a llavors pertanyents a la diòcesis de Lleida a la nova diòcesis de Barbastro-Monsó. La notificació en concret s'expressava en els següents térmens:

La transferència de les parròquies, en relació en els seus respectius bens i especialment objectes artístics o d'art sacre, va donar lloc a un litigi fins a la data no solucionant. Des de dit moment més d'un centenar d'obres artístiques ubicades en el Museu Diocesà de Lleida són retingudes pel bisbat lleidatà negant la seua entrega a la diòcesis de Barbastro-Monsó. El litigi és popularment conegut com el conflicte dels bens/patrimoni eclesiàstic de la Franja o de l'Aragó Oriental, i pese a començar sent un debat d'àmbit local, va transcendir este i va passar a ser notícia en la prensa diària d'àmbit nacional, degut especialment a l'enfrontament entre forces polítiques d'Aragó i Catalunya.

Àmbit territorial

En este cas destaca cóm el conflicte sobre el patrimoni eclesiàstic ha atribuït una nova accepció territorial al terme Franja, la territorialitat a la que fa referència no seguix criteri llingüístic algun sino que se cenyix a l'àmbit territorial eclesiàstic basat en arciprestazgos, incloent indiferentemente municipis castellanohablantes monolingües com a municipis bilingües, i estant tots circumscrits a la província d'Osca.

Els arciprestazgos que comprendria la Franja d'Aragó en la seua accepció eclesiàstica són:

• Arciprestazgo del Baix Cinca
• Arciprestazgo del Cinca Mig
• Arciprestazgo de la Llitera
• Arciprestazgo de la Ribagorza Occidental
• Arciprestazgo de la Ribagorza Oriental

Fase	Nº de parròquies	Extensió (km²)	Habitants
Setembre de 1995	84	2317,3	37 793
Juny de 1998	27	1607,7	30 296
Total parròquies traspassades	111	3925,0	68 089

Accepció llingüística

Vore també: Llengua catalana en Aragó

Erro al crear miniatura:

Àmbit territorial de la llengua catalana.

El català és la llengua pròpia i tradicional d'este territori. És parlat per la major part de la població, sent el territori a on el coneiximent oral del català és major. Saben parlar-ho el 80,2 % dels adults, que representen 33 743 parlants en la Franja (senyes de l'enquesta de 2014). ^{cita requerida} L'any 2004 eren 42 000 persones, el 88,8 % de la població adulta. ^{cita requerida} La reducció es deu sobretot a causes demogràfiques, més que a causes sociollingüístiques. En tot Aragó hi ha 55 513 parlants de català, segons senyes censals. ^{cita requerida} A pesar de tot això, el català no és llengua oficial ni en la Franja ni en Aragó, i té una presència casi nula en les institucions públiques, molt llimitada en l'ensenyança (a on solament és possible estudiar-la com a optativa), en l'administració i en actes públics en general. Part de la població d'esta zona crida a la seua llengua en denominacions pijoratives, com chapurriau, o pels seus noms locals: fragatí en Fraga, lliterà en la Llitera, etc.; ademés algunes organisacions criden a estes varietats llingüístiques aragonés oriental.

Àmbit territorial

Els llímits exactes de la Franja d'Aragó diferixen depenent de la font, ya que existixen alguns municipis de la Ribagorza en els que existirien dubtes sobre si incloure'ls com a parlants de català o d'aragonés. La proporció de parlants d'una o una atra llengua varia en el temps i l'immigració segons el municipi, cosa que provoca que distintes fonts establixquen fronteres llaugerament diferents.

Segons l'anteproyecte de la Llei de llengües Durant l'IV Llegislatura de les Corts d'Aragó (1995-1999) baix el govern de la coalició PP-PARELL es va emetre el Dictamen de la Comissió especial d'estudi sobre la política llingüística en Aragó. El dictamen assentaria les bases per a que en la següent llegislatura (1999-2003) governant la coalició PSOE-PARELL, es presentara l'Anteproyecte de la Llei de Llengües d'Aragó, a on per primera volta es detallaria des de les Corts d'Aragó quins municipis aragonesos formen part del àmbit llingüístic català, en la finalitat de reconéixer la cooficialitat i potenciar l'us de la llengua catalana en l'àmbit públic i especialment en l'educació.

La llei no va ser aprovada a causa de les protestes i recollides de firmes en Aragó que s'oponien a que el català es fera cooficial promogudes principalment per FACAO i a l'exigència de l'eixecutiu d'aprovar-la des del consens de totes les anares polítiques, circumstància que no es va donar.

• Anex:Municipis catalanófono d'Aragó segons l'Anteproyecte de la Llei de llengües

Segons l'Institut d'Estudis Catalans

Des del punt de vista del Institut d'Estudis Catalans l'àmbit territorial és menor, degut a que no considera catalanoparlant al municipi de Torre la Ribera, i classifica com a parles de transició als municipis d'Azanuy-Alins, Isábena, Lascuarre i Sant Esteban de Llitera, per la qual cosa l'àmbit territorial de la llengua catalana es reduïx a un total de 57 municipis que comprén una extensió de 4137,2 km² en una població de 46 442 habitants (2007).

Segons la Gran Enciclopèdia Aragonesa

En el cas de la enciclopedia-aragonesa. com/ Gran Enciclopèdia Aragonesa enciclopedia-aragonesa. com/ archivat en Wayback Machine. (GEA) ocorre l'inversa, l'àmbit territorial de la Franja d'Aragó s'incrementa. cal mencionar que no arreplega l'entrada "Franja" pero si "Català en Aragó", a on oferix les sifres de 5370 km² i 70 000 habitants, sense especificar ni quants ni en quins municipis en concret es parla català ni la data del cens de població de la sifra que oferixen.

Segons la Gran Geografia Comarcal del GREC

En el cas de la Gran Geografia Comarcal del Grup Enciclopèdia Catalana (GREC) l'àmbit territorial de la Franja d'Aragó també és major pero no tant com en la GEA. Tots els municipis que afig al llistat de l'anteproyecte de la Llei de llengües són ribagorzano i per tant pertanyents a la província d'Osca. En total afig 8 municipis i 3 núcleus de població, Güell, Laguarres i Torres del Bisbe, que formen part de dos municipis, de Graus en el cas del primer i el tercer, i de Capella en el cas del segon. En la taula que figura en el següent anex es detallen les sifres oficials d'extensió i població dels municipis i núcleus de població:

• Anex:Municipis catalanófono d'Aragó segons la Gran Geografia Comarcal del GREC

Taula i mapa comparatius segons fonts

Font	Nº muni- cipios	% de Aragó	Extensió (km²)	% de Aragó	Habitants (2007)	% de Aragó
Anteproyecte de la Llei de llengües	62	8,5	4442,8	9,3	47 686	3,7
Institut d'Estudis Catalans (IEC)	57	7,8	4137,2	8,3	46 442	3,6
Gran Enciclopèdia Aragonesa (GEA)	?	-	5370,0	11,3	70 000	5,4
Grup Enciclopèdia Catalana (GREC)	70	9,6	5008,0	10,5	51 803	4,0
Total de la comunitat autònoma d'Aragó	730	100,0	47 719,2	100,0	1 296 655	100,0

Erro al crear miniatura:

Variacions dels municipis catalanófono de la província d'Osca.

Toponímia

En relació en la toponímia local en llengua o modalitat llingüística vernàcula no hi ha consens en tots els casos, havent en alguns municipis denominació diferent segons el topònim oficial propost per les lleis comarcals i els topònims no oficials proposts pel Institut d'Estudis Catalans (IEC), en el següent anex figura una taula comparativa de les diferents denominacions:

• Anex:Toponímia dels municipis de la Franja d'Aragó

Accepció política

Erro al crear miniatura:

Municipis pertanyents a la Franja.

L'accepció política de la franja d'Aragó va lligada als moviments polítics catalanistes. Des del pancatalanisme sempre s'ha considerat a dita part d'Aragó com la Catalunya irredenta, que per avatars històrics ha quedat desmembrada de la seua comunitat cultural, comunitat sobre la qual es fonamenta la nació catalana segons el pancatalanisme, comprenent tots els territoris de parla catalana en Andorra, Espanya, França i Itàlia. El principal exponent d'esta tendència és el partit Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

Esta nova accepció dels Països Catalans sorgix a lo llarc d'el XX, i especialment a partir dels anys 1960 —impulsat principalment per l'escritor valencià Joan Fuster—, el terme arreplega una nova accepció política reivindicant-se un estat nacional per als Països Catalans fonamentat en una comunitat o ètnia llingüística.

Des de la Franja d'Aragó, el moviment polític i social pancatalanista és minoritari i de fet no conta en implantació municipal llevat un regidor que ERC va obtindre en Calaceite baix la marca Entesa per Calaceit. A principis de 2009 es va formar com a partit polític el minoritari Convergència Democràtica de la Franja, patrocinat per Convergència Democràtica de Catalunya i que va tindre una efímera existència.

Accepció socioeconòmica

L'accepció socioeconòmica de la Franja d'Aragó fa menció a l'àrea territorial aragonesa situada en l'òrbita econòmica de Lleida, molt major que Osca i més propenca que Saragossa. Dita zona engloba a municipis de la província d'Osca i de la província de Saragossa, que no són catalanoparlants. Dita àrea d'influència econòmica es reflectix en el fet de que els aragonesos es desplacen a Lleida per a realisar compres, treballar, rebre assistència sanitària o estudiar, en independència de l'existència dels llímits polític-administratius vigents.

No obstant, tal relació és l'habitual en zones limítrofes i també es produïx en el sentit contrari, per a assistència sanitària, comerç i servicis, com queda de manifest per la pràctica de molts catalans d'anar a repostar a gasolineres de la Franja per a evitar el pagament d'un impost regional.

Vore també

• Llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental
• Llengua catalana en Aragó

Enllaços externs

Accepció llingüística

• archive. org/web/20071016120208/http://icfranja. org/ Iniciativa Cultural de la Franja, agrupació d'associacions culturals comarcals que estudien i divulguen la llengua i cultura de la Franja.
• lafranja. net/ El català en Aragó - Recursos i notícies del català en la Franja (en català)
• roldedeestudiosaragoneses. org/mapa-lingistico-de-aragon-95/ Mapa llingüístic roldedeestudiosaragoneses. org/mapa-lingistico-de-aragon-95/ archivat en Wayback Machine. Pot observar-se la Franja a la dreta.
• Sorolla, N. (2015). raco. cat/index. php/LlenguaUs/article/view/300746 El català a la Franja. Any 2014. Llengua i Ús: Revista Tècnica de Política Llingüística, (57), 75–88. (Enquesta sociollingüística)
• Sorolla, N. (2016). wordpress. com/tesi-natxo-sorolla/ http://www. tdx. cat/handle/10803/373905 Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja dones de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials. wordpress. com/tesi-natxo-sorolla/ archivat en Wayback Machine. Universitat de Barcelona. (Sobre al substitució llingüística)
• Guimerá, R. (2017). blogspot. com Yo parlo chapurriau, parlem chapurriau

Accepció política

• franjadeponent. net Institució Cultural de la Franja de Ponent - En favor de l'anexió territorial de la Franja a Catalunya. Extinta.
• acpv. net/php/delegacions. php Acció Cultural del País Valencià acpv. net/php/delegacions. php archivat en Wayback Machine. - Tenen un "Casal Jaume I" en Fraga.
• facao. com FACAO Federació d'Associacions Culturals de l'Aragó Oriental, agrupació d'associacions locals i comarcals que promouen el secessionisme llingüístic.

Accepció eclesiàstica

• ^{[enllaç trencat]}
• archive. org/web/20110718083649/http://www. elperiodicodearagon. com/especials/losbienesdelafranja/ Especial de El Periódico d'Aragó: Els bens de la Franja
• ugr. es/~ophe/017ACTUACIONES/017-002. htm Observatori del Patrimoni Històric Espanyol: Els bens de la Franja
• ugr. es/~ophe/020DOCUMENTACION/017-002a. pdf Galeria d'imàgens i mapa de localisació dels llímits diocesans