Quarta guerra sagrada
La quarta guerra sagrada és un conflicte que va tindre lloc en 339 a. C.-338 a. C. entre Filipo II de Macedònia i la ciutat d'Atenes.
Antecedents
Despuix de la Pau de Filócrates, les relacions entre Filipo i Atenes s'havien anat deteriorant, per la manipulació constant que el rei macedonio feya de l'Anfictionía en favor dels seus interessos. Aixina, mentres Filipo concertava un tractat d'amistat en Pèrsia (343 a. C.), per a assegurar la frontera oriental, i aumentava la seua força en l'Anfictionía, controlant els delegats de Tesalia i atres membres associats, Atenes aumentava les seues despeses militars per a mantindre la flota, encara poderosa de 300 trirremes, i conseguia una koiné eirene en 9 estats: Acarnània, Acaya, Ambracia, Córcira, Corinto, Eubea, Léucade i Megara (340 a. C.).
L'esclat
Els locrios ozolios de la localitat d'Anfisa, pròxima a Delfos, varen acusar als atenencs davant l'Anfictionía délfica, perque durant la tercera guerra sagrada havien penjat dos escuts dorats en el temple d'Apolo, que encara no havia tornat a ser consagrat. Dits escuts contenien una inscripció que dia: Atenes va replicar en una contraacusació: «La gent de Anfisa estava cultivant el sol sagrat de Cirra, lo que estava prohibit».
Vore també
Bibliografia
Notes i referències
- ↑ Hermann Bengtson (1909 - 1989): historiador alemà.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cuarta guerra sagrada» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.