Pau de Filócrates

Es coneix com a Pau de Filócrates a l'acort de pau alcançat en l'any 346 a. C. entre l'antiga Atenes i el regne de Macedònia. El seu nom procedix de Filócrates, nom del principal negociador ateniense del tractat.

Trasfondo

En 349 a. C., Filipo II de Macedònia va atacar Olinto, una polis aliada d'Atenes en aquell llavors. Despuix d'un sege d'un any de duració, Filipo va conquistar la ciutat i la va arrasar fins als seus fonaments, ajudat pels seus propis partidaris des de dins de la ciutat. Despuix de sometre a totes les ciutats de la Lliga Calcídica, els atenienses varen buscar un acort de pau en el regne de Macedònia.

El prominent orador i polític Demóstenes va estar entre els que es varen mostrar d'acort en la negociació en Macedònia, en la finalitat de que la seua ciutat conseguira temps per a reagrupar-se.

Negociacions

Bust de Demóstenes, trobat en Itàlia i realisat en marbre en l'época romana inspirant-se en una estàtua de bronze de Polieucto (Museu del Louvre, París).

En 347 a. C., una delegació ateniense composta per Demóstenes, Esquines i Filócrates, que va ser qui va tindre l'iniciativa d'este tipo de negociació, va ser enviada oficialment per Atenes a la ciutat de Pela, capital de Macedònia. En la seua primera trobada en Filipo, segons Esquines, Demóstenes es diu que va començar a parlar, després es va apartar una miqueta del tema, i de sobte va quedar mut, fins que es va desmayar.

Filipo va dictar els següents térmens: Cada bando mantindria els territoris que estigueren en la seua possessió en el moment de la conclusió oficial del tractat de pau, quedant Fócida i Halo excloses del tractat de pau. Fócida controlava l'accés terrestre a Grècia per mig del pas de les Termópilas. Sobre estes dos ciutats, Filipo va exigir total llibertat de moviments, i tampoc va donar als atenienses cap garantia de tornar Oropo o de no destruir Fócida. Per una atra part, el tractat de pau obligava a Atenes renunciar a les seues possessions de Calcídica i Tracia.

Conclusió del tractat

En 346 a. C., Parmenión i Antípatro varen viajar a Atenes per a rebre dels atenienses el jurament de ratificació. La Ekklesía (assamblea del poble) va acceptar els térmens imposts per Macedònia, pero quan la delegació ateniense va viajar de nou a Pela per a rebre el jurament de Filipo que concloguera definitivament la ratificació del tractat, el rei no tenia pressa ya per a formular-ho. Va marchar contra Dorisco i contra atres ciutats de Tracia, esperant poder mantindre totes les possessions atenienses que fora capaç de conquistar abans de la ratificació.

En això, Filipo va modificar el statu quo que els atenienses tenien en ment en el moment de jurar la ratificació i, ansiós pel retart, Demóstenes va propondre que una delegació anara enviada fins al lloc en a on estava Filipo, per a solicitar el seu jurament in situ. Mentrestant, Halo estava sent sitiada pel eixèrcit macedonio. Demóstenes va insistir en fer-ho mentres que els tracios encara mantingueren en el seu poder les ciutats de Serreo, Mirteno i Ergisca pero, a pesar dels seus esforços, els enviats atenienses (incloent a Esquines i a ell mateixa) varen permanéixer en Macedònia durant tres mesos sancers, fins que Filipo va tornar triunfante de Tracia havent subyugado tota la regió.

Finalment es va jurar la pau en Feras, encara que Demóstenes va acusar als atres enviats de falta de honestitat i de venalitat.

Controvèrsia

Just despuix de la ratificació del tractat conegut com la pau de Filócrates, Filipo va travessar les Termópilas, ya que els atenienses no bloquejaven ya el pas com ho varen fer en 352 a. C., convençuts per Esquines de que l'incursió militar macedonia els beneficiaria. Filipo va conquistar la Fócida i les seues ciutats varen ser demolides. Atenes no va acodir en ajuda de Fócida perque va pensar que Filipo intercanviaria Oropo i Eubea per Anfípolis, i que dividiria a Tebas en menuts poblats i que reconstruiria Tespias i Platea. Despuix d'una proposta de Tebas i Tesalia, Macedònia va prendre el control dels dos vots de Fócida en l'Anfictionía Délfica. Quan Filipo va presidir el Consell de la Lliga, Atenes va fer cridar a la seua delegació de regrés a casa. Filipo, no obstant, va solicitar formalment als atenienses per mig d'enviats que votaren a favor de l'admissió de Macedònia en el Consell de l'Anfictonía, pero va haver una clamor popular en contra de la solicitut, que va ser rebujada. Finalment, Atenes va llegitimar l'entrada de Filipo en el Consell, sent Demóstenes un dels que varen recolzar esta actuació. Els seus arguments, exposts en el discurs Sobre la Pau, es basaven que Atenes no estava preparada per a la guerra contra el restant de membres de la Lliga dirigida per Filipo i, per tant, aconsella als seus conciutadans a acceptar les condicions de la pau, encara que s'enfrontara a Esquines, que buscava una aliança entre Macedònia i Atenes.

Esmenes al tractat

Filipo va acusar als atenienses de haver violat els térmens del tractat de pau en 344 a. C., quan Demóstenes va fer un viage pel Peloponeso pronunciant discursos i tractant de convéncer al major número de ciutats possibles per a que s'alluntaren de l'influència macedonia, i en 341 a. C., quan el general ateniense Diopites va assolar el districte marítim de Tracia.

En abdós casos, Demóstenes es va opondre a les reclamacions de Filipo en els seus famosos discursos, Segona Filípica, Sobre el Quersoneso i Tercera Filípica. Finalment, Demóstenes va propondre a l'Assamblea que dictara un decret modificant el tractat de l'any 346 a. C. Esta esmena suponia la repulsa ateniense d'un dels térmens més importants del tractat, segons el qual «cada part retindria les seues pròpies possessions».