Koiné eirene

Irene (la Pau) i el chicotet Plutó (la Riquea): còpia romana dona Cefisodoto el Vell (c. 370 a. C.)

Koiné eiréne (en grec antic κοινὴ εἰρήνη) és el nom que els grecs donaven a les «paus comunes», semblants a les dels tractats de pau internacionals ratificats per totes les polis participants, per definició tots les ciutats estat de Grècia.

Estes paus no eren propostes pels propis grecs, encara que s'adheriren, sino pels seus poderós veí, el rei persa, conegut com el Gran Rei. Esta no desijava que els grecs es barallaren massa entre sí, per temor a que una polis que li fora hostil s'apropiara del conjunt de la península grega, lo que podria socavar el seu poder.

Estes modalitats de paus concertades té una cronologia molt precisa. Varen tindre lloc en el IV, despuix de la guerra del Peloponeso, moment en que Esparta dominava Grècia, la ciutat lacedemonia que hi havia ganado dita guerra gràcies als diners del Gran Rei.

Estos tractats de pau permetien aixina als perses, indirectament, controlar lo que estava passant en Grècia.

Com Esparta no havia mostrat hostilitat cap a Pèrsia, el Gran Rei va continuar concertant vàries: pau de 387 a. C., 375 a. C., 372 a. C.; no obstant, l'ajuda financera estava estretament vinculada a les lluites de poder en Grècia. Aixina, des de que Tebas va rellevar a Esparta com a potència hegemònica (cf. Hegemonia tebana) en Grècia (371 a. C.), el rei aqueménida es va afanyar a finançar a la capital de Beòcia (pau comuna de 366 a. C.), ratificada en la ciutat elamita de Susa.

En el decliu del poder persa i l'increment del de la Grècia unificada pel Regne de Macedònia, les «paus comunes» varen perdre la seua importància, i carien ya de sentit, considerant que al sobirà li varen esclatar tumults en tots els llocs: rebelió en Àsia Menor ent els anys 360-350 a. C. i en atres parts de l'imperi a partir de llavors.

Es va terminar pronte el poder persa i la seua ingerència en Grècia quan les tendències es varen invertir, i pronte va haver un monarca macedonio, Alejandro Magne, qui va triumfar en Persépolis (conquista de l'Imperi aqueménida pels eixèrcits d'Alejandro (333-323 a. C.)

Bibliografia

• Timothy Thomas Bennett Ryder, Koinè Eirene. General Peace and Local Independance in Ancient Greece, Londres, 1965.
• Martin Jehne, Koine Eirene. Untersuchungen zu donen Befriedungs- und Stabilisierungsbemühungen in der griechischen Poliswelt dones 4. Jahrunderts v. Chr., Stuttgart, 1994.
• Katrin Schmidt, The Peace of Antalcidas and the Idea of the koine eirene. A Panhellenic Peace Movement, 1999.