Quantity calculus
El quantity calculus (o càlcul de magnituts) és el método formal per a descriure les relacions matemàtiques entre magnituts físiques abstractes.[1] (Ací el terme càlcul deu ser entés en un sentit més ampli, com un "sistema de còmput", més que en el sentit de càlcul diferencial o càlcul integral). Les seues raïls es remonten al concepte d'anàlisis dimensional de Fourier (1822).[2]
l'axioma bàsic del quantity calculus és la descripció de Maxwell d'una magnitut física, definint-la com el producte d'un "valor numèric" i una "magnitut de referència" (i.i. una "unitat de magnitut" o una "unitat de mida").[3] De Boer va resumir les regles de multiplicació, divisió, suma, associació i conmutación del quantity calculus, afegint que calia portar a terme una axiomatisació més completa.[1]
Les magnituts s'expressen com a productes d'un valor numèric en un símbol d'una unitat, per eixemple "12.7 m". A diferència de lo que passa en àlgebra, el símbol d'una unitat representa una magnitut mesurable, tal com per eixemple el metro, no una variable algebraica.
Cal fer una cuidadosa distinció entre les cantitats abstractes i les magnituts mesurables. Les regles de multiplicació i divisió del càlcul de magnituts s'apliquen a les unitats SI bàsiques (que són magnituts mesurables) per a poder definir les unitats SI derivades, incloent les unitats derivades adimensionales, com el radián (rad) i l'estereoradiant (sr), que són útils per a donar una major claritat quan s'utilisen, encara que abdós siguen algebraicamente iguals a 1.
Hi ha desacorts empero, sobre si és significatiu el fet de multiplicar o dividir eixes unitats de magnitut. Emerson sugerix que si les unitats, d'una magnitut determinada, se simplifiquen algebraicament, llavors ya no són unitats d'eixa magnitut.[4] Johansson expon que hi ha defectes llògics en l'aplicació del método quantity calculus, i que les anomenades magnituts adimensionales deuen ser enteses com "cantitats sense unitats".[5]
La forma d'utilisar el método quantity calculus per a la conversió d'unitats, aixina com el seguiment de les unitats en les manipulacions algebraiques s'explica en el manual Quantities, Units and Symbols in Physical Chemistry.
Per a saber més
[editar | editar còdic]- Organisació internacional per a Estandardisació. ISO 80000-1:2009 magnituts i Unitats. Partix 1 - General.. ISO. Geneva
- Agència internacional de Pesos i Mides (2006), El Sistema Internacional d'Unitats (SI) (PDF) (8.º ed.), pp. 131–35, ISBN 92-822-2213-6[1]
- magnituts, Unitats i Símbols en Fisicoquímica, 2.ª edició (1993), Oxford: Blackwell Ciència. ISBN 0-632-03583-8. p. 3 Versió electrònica.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Quantity calculus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.