Unitats bàsiques del Sistema Internacional
El Sistema Internacional d'Unitats (SI) definix sèt unitats bàsiques o unitats físiques fonamentals, les quals són descrites per una definició operacional i són independents des del punt de vista dimensional. Estes unitats bàsiques de el SI i les seues magnituts físiques són el metro per a la llongitut, el quilogram per a la massa, el segon per al temps, el amperi per a l'intensitat de corrent elèctrica, el kelvin per a la temperatura, la canela per a l'intensitat lluminosa i el mol per a la cantitat de substància.
Totes les demés unitats utilisades per a expressar magnituts físiques es poden derivar d'estes unitats bàsiques i es coneixen com unitats derivades. La derivació es porta a terme per mig del anàlisis dimensional.
Magnituts
[editar | editar còdic]Temps
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Segon.
Un segon (s) és el temps requerit per 9 192 631 770 cicles de la radiació corresponent a la transició entre els dos nivells hiperfinos de l'estat fonamental de l'àtom de cesi 133.
Llongitut
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Metro.
Un metro (m) es definix com la distancia que recorre la llum en el buit en 1/299 792 458 segons.[1]
Massa
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Quilogram.
Un quilogram (kg) es definix prenent el valor numèric fix de la constant de Planck, h, igual a 6.626 070 15 x 10-34 quan s'expressa en J·s, unitat igual a kg·m²·s-1, sent el metro i el segon definit d'acort en c i Cs.
Temperatura
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Kelvin.
Un kelvin (K) es definix, des de la 26.ª Conferència General de Pesos i Mides (2018), a partir del valor fixat com a exacte per a la constant de Boltzmann (kB = 1,380 649 × 10-23 J·K-1 o kg·m2·s-2·K-1).[2]
Intensitat de corrent elèctrica
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Amperi.
Un amperi (A) es definix com l'intensitat d'una corrent elèctrica constant que, mantenint-se en dos conductors paralels, rectilíneos, de llongitut infinita, de secció circular despreciable i situats a una distància d'un metro un d'un atre en el buit, produiria una força igual a 2×10-7 newton per metro de llongitut.[1]
Cantitat de substància
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Mol.
Un mol (mol) és la cantitat de substància d'un sistema que conté tantes entitats elementals com àtoms hi ha en 0.012 kg de carbono 12, aproximadament 6.022 141 29 (30) × 1023.
Quan s'usa el mol, les entitats elementals deuen ser especificades i poden ser àtoms, molèculas, ionés, electrons, atres partícules o grups específics de tals partícules.
Es definix la cantitat de substància com una unitat fonamental que és proporcional al número d'entitats elementals presents.[1]
Intensitat lluminosa
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Canela.
Una canela (cd) és la intensitat lluminosa, en una direcció donada, d'una font que emet radiació monocromàtica en freqüència de 540 × 1012 Hz de manera que l'intensitat de radiació emesa, en la direcció indicada, és d'1/683 W per estereoradiant.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Unidades básicas del Sistema Internacional» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.