Anar al contingut

Estereoradiant

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Una representació gràfica d'un estereoradiant
Animació de la variació de vàries mides d'estereoradiants

El estereoradiant (símbol: sr) és la unitat derivada de el SI que medix ànguls sòlits.[1] És l'equivalent tridimensional del radián.[2]

L'estereoradiant, com el radián, és una unitat adimensional,[3][4][5] el cocient de l'àrea subtendida i el quadrat de la seua distància al centre. Tant el numerador com el denominador d'esta relació tenen una dimensió de llongitut al quadrat (és dir, L2/L2 = 1, adimensional). No obstant, és útil distinguir entre cantitats adimensionales de diferent naturalea, per lo que el símbol "sr" s'usa per a indicar un àngul sòlit. Per eixemple, la intensitat radiant es pot medir en vats per estereoradiant (W⋅sr−1). L'estereoradiant era anteriorment una unitat suplementària de el SI, pero esta categoria va ser abolida en 1995 i l'estereoradiant ara es considera una unitat derivada de el SI.[6]

L'estereoradiant és una unitat important per a medir la distribució espacial de diversos fenomens, des de la llum i la radiació fins al sò i els camps visuals. Les seues aplicacions comprenen diversos camps científics com l'astronomia, la radiometria, la geodèsia, els gràfics per computadora i l'acústica, permetent una modelización i quantificació precisa de l'espai tridimensional. Comprendre i utilisar els estereoradiants permet realisar medicions més precises i optimisacions tant en tecnologia com en l'investigació científica.

Definició

[editar | editar còdic]
Representació gràfica d'un estereoradiant.

El estereoradiant es definix fent referència a una esfera de radi r=1m. Si l'àrea d'una porció d'esta esfera és r2, un estereoradiant és el àngul sòlit comprés entre esta porció i el centre de la esfera.

Explicació de la definició

[editar | editar còdic]

El àngul sòlit en estereoradiants és

Ω=Sr2,

a on S és la superfície coberta per l'objecte en una esfera imaginària de radi r, el centre del qual coincidix en el vèrtiç del àngul.


Per tant, un estereoradiant és l'àngul que cobrix una superfície r2 a una distància r del vèrtiç,

 1sr=r2r2.
Analogia en el radián

En dos dimensions, el àngul en radianes, està relacionat en la llongitut d'arc, i és:

θ=sr,

sent s la llongitut d'arc, i r el radi del círcul.

Àngul d'una conya esfèrica

[editar | editar còdic]
El con (1) i la conya esfèrica (2) dins de l'esfera

Si l'àrea A és igual a r2 i està donada per l'àrea d'un conya esfèrica (A=2πrh), llavors es complix que

hr=12π.

Per lo tant, l'àngul sòlit descrit pel con que correspon a l'àngul (pla, veja la figura) és igual a:

Ω=2π(1cosθ)sr.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Resolution 8 of the CGPM at its 20th Meeting (1995)». Bureau International dones Poids et Mesures.
  2. "Steradian", McGraw-Hill Dictionary of Scientific and Technical Terms, fifth edition, Sybil P. Parker, editor in chief. McGraw-Hill, 1997. ISBN 0-07-052433-5.
  3. «1.8 (1.6) quantity of dimension one dimensionless quantity». International vocabulary of metrology — Basic and general concepts and associated terms (VIM). ISO (2008).
  4. «SI Brochure: The International System of Units, 9th Edition». International Bureau of Weights and Measures (BIPM).
  5. Dimensionless units in the SI” (en) . Metrologia 52.
  6. «Resolution 8 of the CGPM at its 20th Meeting (1995)». Bureau International dones Poids et Mesures.