Estereoradiant


El estereoradiant (símbol: sr) és la unitat derivada de el SI que medix ànguls sòlits.[1] És l'equivalent tridimensional del radián.[2]
L'estereoradiant, com el radián, és una unitat adimensional,[3][4][5] el cocient de l'àrea subtendida i el quadrat de la seua distància al centre. Tant el numerador com el denominador d'esta relació tenen una dimensió de llongitut al quadrat (és dir, L2/L2 = 1, adimensional). No obstant, és útil distinguir entre cantitats adimensionales de diferent naturalea, per lo que el símbol "sr" s'usa per a indicar un àngul sòlit. Per eixemple, la intensitat radiant es pot medir en vats per estereoradiant (W⋅sr−1). L'estereoradiant era anteriorment una unitat suplementària de el SI, pero esta categoria va ser abolida en 1995 i l'estereoradiant ara es considera una unitat derivada de el SI.[6]
L'estereoradiant és una unitat important per a medir la distribució espacial de diversos fenomens, des de la llum i la radiació fins al sò i els camps visuals. Les seues aplicacions comprenen diversos camps científics com l'astronomia, la radiometria, la geodèsia, els gràfics per computadora i l'acústica, permetent una modelización i quantificació precisa de l'espai tridimensional. Comprendre i utilisar els estereoradiants permet realisar medicions més precises i optimisacions tant en tecnologia com en l'investigació científica.
Definició
[editar | editar còdic]
El estereoradiant es definix fent referència a una esfera de radi . Si l'àrea d'una porció d'esta esfera és , un estereoradiant és el àngul sòlit comprés entre esta porció i el centre de la esfera.
Explicació de la definició
[editar | editar còdic]El àngul sòlit en estereoradiants és
- ,
a on és la superfície coberta per l'objecte en una esfera imaginària de radi , el centre del qual coincidix en el vèrtiç del àngul.
Per tant, un estereoradiant és l'àngul que cobrix una superfície a una distància del vèrtiç,
- .
- Analogia en el radián
En dos dimensions, el àngul en radianes, està relacionat en la llongitut d'arc, i és:
- ,
sent la llongitut d'arc, i el radi del círcul.
Àngul d'una conya esfèrica
[editar | editar còdic]
Si l'àrea és igual a i està donada per l'àrea d'un conya esfèrica (), llavors es complix que
- .
Per lo tant, l'àngul sòlit descrit pel con que correspon a l'àngul (pla, veja la figura) és igual a:
- .
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Resolution 8 of the CGPM at its 20th Meeting (1995)». Bureau International dones Poids et Mesures.
- ↑ "Steradian", McGraw-Hill Dictionary of Scientific and Technical Terms, fifth edition, Sybil P. Parker, editor in chief. McGraw-Hill, 1997. ISBN 0-07-052433-5.
- ↑ «1.8 (1.6) quantity of dimension one dimensionless quantity». International vocabulary of metrology — Basic and general concepts and associated terms (VIM). ISO (2008).
- ↑ «SI Brochure: The International System of Units, 9th Edition». International Bureau of Weights and Measures (BIPM).
- ↑ “Dimensionless units in the SI” (en) . Metrologia 52.
- ↑ «Resolution 8 of the CGPM at its 20th Meeting (1995)». Bureau International dones Poids et Mesures.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estereorradián» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.