Intensitat radiant
En radiometria, la intensitat radiant és la mida de la potència (o fluix d'energia) de la radiació electromagnètica emesa per una font cuasi puntual, per unitat d'àngul sòlit, en una direcció determinada.
L'intensitat radiant és distinta de l'irradiancia i l'emitancia, que a sovint es denominen intensitat en branques de la física distintes de la radiometria. En l'ingenieria d'radiofrecuencia, l'intensitat radiant a voltes també es denomina intensitat de radiació.
Definició matemàtica
[editar | editar còdic]L'intensitat radiant, denotada Ii,Ω ("i" per a "energètic", per a evitar confusió en cantitats fotomètriques, i "Ω" per a indicar que es tracta d'una cantitat direccional), es definix com[1]
on
- ∂ és el símbol de derivada parcial;
- Φi és el fluix radiant emés, reflectit, transmés o rebut;
- Ω és l'àngul sòlit.
En calcular l'intensitat radiant emesa per una font, Ω es referix a l'àngul sòlit en el que s'emet la llum. En calcular la radiancia rebuda per un detector, Ω es referix a l'àngul sòlit subtendido per la font com es veu des d'eixe detector.
Ingenieria d'radiofrecuencia
[editar | editar còdic]L'intensitat radiant s'utilisa per a caracterisar l'emissió de radiació per una antena:[2]
on
- Ii és l'irradiancia de l'antena;
- r és la distància des de l'antena.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Thermal insulation — Heat transfer by radiation — Physical quantities and definitions». ISO 9288:1989. ISO catalogue (1989).
- ↑ Antennas for all applications, 3rd edició. ISBN 0-07-232103-2.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Intensidad radiante» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.