Psicologia matemàtica

Cervell icon pla

La psicologia matemàtica és una aproximació a l'investigació sicològica que es basa en models matemàtics dels processos perceptibles, cognitius i motrius. També implica l'establiment de regles que relacionen les característiques quantificables d'un estímul en el comportament quantificable" és a sovint constituït per "eixecució de la tasca".

Com la qualificació de la conducta és fonamental en esta tasca, la teoria de la medició és un tema central per a la psicologia matemàtica. En conseqüència, la psicologia matemàtica està estretament relacionada en la psicometría. No obstant, la psicometría es referix a les diferències individuals (o estructures de la població) en variables en la seua majoria estàtiques, mentres que la psicologia matemàtica se centra en els models de processos de percepció, cognició i motrius a partir de l'estudi de la "persona promig". Per una atra part, mentres que la psicometría investiga l'estructura de dependència estocàstica entre les variables, com s'observa en la població, la psicologia matemàtica se centra casi exclusivament en el modelació de les senyes obtinguts a partir de paradigmes experimentals. Està per lo tant encara més estretament relacionada en la psicologia experimental i cognitiva. De la mateixa manera que la neurociència computacional i l'econometria, la teoria de la psicologia matemàtica a sovint utilisa optimidad estadística (també optimalidad estadística) com a principi rector, suponent que el cervell humà ha evolucionat per a resoldre problemes de forma optimisada. Temes centrals de la psicologia cognitiva i les seues conseqüències són importants en l'anàlisis rigorós de la psicologia matemàtica.

Els sicòlecs matemàtics treballen en molts camps de la psicologia, especialment en psicofísica, sensació, percepció, teoria de la decisió, memòria, psicolingüística i aprenentage, totes elles branques de la psicologia cognitiva. També treballen en psicologia social i clínica.

Història

La modelació matemàtica s'origina en el XIX en Heinrich Weber (1795-1878) i Gustav Fechner (1801-1887), els qui es troben entre els primers en aplicar en èxit tècniques matemàtiques d'equacions funcionals de la física als processos sicològics. Ells varen originar el camp de la psicologia experimental i el de la psicofísica.

El XX

En els Estats Units, el conductisme va sorgir en oposició a l'investigació introspectiva, i el foc de l'investigació sicològica es va bolcar per complet a la teoria de l'aprenentage. En Europa l'introspecció va sobreviure en l'escola de la Gestalt. El conductisme va dominar la psicologia americana fins al final de la Segona Guerra Mundial, i en gran part es va abstindre de realisar inferència sobre els processos mentals. Les teories formals estaven generalment absents, llevat para la visió i l'oïment. Durant la guerra els desenrolls en l'ingenieria, la llògica matemàtica, les ciències de la computació i les matemàtiques varen reunir a sicòlecs experimentals, matemàtics, ingeniers, físics, i economistes en una mescla de diferents disciplines en la qual la psicologia matemàtica va sorgir. Sobretot, l'evolució dels processaments de senyals, la teoria de l'informació, la teoria de jocs, els processos estocàstics i la llògica matemàtica varen guanyar influència sobre el pensament sicològic.

Dos documents fonamentals sobre la teoria de l'aprenentage, en la revista Psychological Review, varen ajudar a establir el camp en un món que estava encara dominat pels conductista. Un document de Bush i Mosteller investigava l'enfocament d'operadors llineals per a l'aprenentage, i un document per Estes va iniciar la tradició del mostreig d'estímuls en la teorización sicològica. Estos dos treballs varen presentar la primera rendició de contes formals i detallades de les senyes d'experiments d'aprenentage.

Vore també

• Daniel Kahneman
• Amos Tversky