Anar al contingut

Gustav Fechner

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Gustav Fechner

Gustav Theodor Fechner (Gross Särchen, Sajonia, 19 d'abril de 1801-Leipzig, 18 de novembre de 1887)[1] va ser un físic, filòsof i sicòlec experimental alemà.

Pioner de la psicologia experimental i fundador de la psicofísica (tècniques per a medir la ment), va inspirar a molts científics i filòsofs de el XX.

És conegut per formular, en 1860, una equació per a quantificar la relació entre un estímul físic i la sensació associada:

S=c*logR,

a on S és el valor de la sensació, R és un dels estímuls, i c una constant que varia d'estímul a estímul. Esta equació es coneixeria com llei de Weber-Fechner.[2]

Biografia

[editar | editar còdic]

Fechner va nàixer en Groß Särchen, prop de Bad Muskau, en Baixa Lusacia, a on el seu pare era clerc. A pesar de que va ser criat pel seu pare en un ambient religiós, posteriorment es va convertir a l'ateisme.[3]

En 1817 va estudiar medicina en Dresde i des de 1818 en la Universitat de Leipzig, la ciutat en la que va passar el restant de la seua vida,[4] i a on va obtindre el seu doctorat en 1835.

En 1834 va ser nomenat professor de física. No obstant, en 1839, va contraure una malaltia dels ulls mentres estudiava els fenomens del color i de la visió, per #lo que va tindre que renunciar a la seua activitat docent. Despuix de recuperar-se, es va bolcar en l'estudi de la ment i les seues relacions en el cos, donant conferències públiques sobre els temes tractats en els seus llibres. Fechner tenia un concepte del món animista, pensant que cada matèria estava dotada d'un esperit.

En 1860 va publicar Elements de psicofísica, moment a partir del com la psicofísica va quedar establida com a disciplina interessada en establir les relacions matemàticas precises entre els estímuls (medits en escales físiques) i les sensacions evocades per eixos estímuls (mides en escales de sensació).

Contribucions

[editar | editar còdic]

Gustav Fechner va publicar artículs de química i de física, i va traduir del francés obres sobre química de Jean Baptiste Biot i de Louis Jacques Thénard. Una faceta diferent pero essencial del seu caràcter es mostra en els seus poemes i peces humorístiques, com Vergleichende Anatomie der Engel (1825), escrit baix l'pseudónimo de Dr. Mises.

El treball de Fechner que va fer época va ser la seua Elemente der Psychophysik (Elements de psicofísica) (1860). Partint de les bases filosòfiques del monisme va pensar que els fets corporals i els fets conscients, encara que uns no poden reduir-se als atres, són diferents cares d'una mateixa realitat. La seua originalitat radica en tractar de descobrir una relació matemàtica exacta entre ells. El més famós resultat de les seues investigacions és la llei coneguda com la Llei de Weber-Fechner que es pot expressar de la següent manera:

Per a que l'intensitat d'una sensació puga aumentar en progressió aritmètica, l'estímul deu aumentar en progressió geomètrica.


Encara que el principi és correcte només dins de certs llímits, la llei s'ha mostrat inmensamente útil. La llei de Fechner implica que la sensació és una funció logarítmica de l'intensitat física, #lo que no és possible per la singularitat de la funció logarítmica en zero. Per lo tant, S. S. Stevens va propondre la relació de la llei matemàticament més plausible de la relació entre la potència de la sensació i la seua intensitat, en el seu famós artícul de 1961 (en el que establia la denominada Funció potencial de Stevens) titulat To Honor Fechner and Repeal His Law (En honor de Fechner i revocant la seua llei).

La fòrmula general de Fechner per a conseguir un número d'unitats de qualsevol sensació és:

S = c log R,

a on S significa la sensació, R l'estímul numèricament estimat, i C una constant que deu determinar-se per separat per a cada experiment en funció de la sensibilitat. El raonament de Fechner ha segut criticat en l'argument de que, si ben els estímuls són composts, les sensacions no ho són. "Tota sensació", diu William James, "es presenta com una unitat indivisible, i és casi impossible llegir un significat clar en l'idea de que siguen cúmuls d'unitats combinades".

L'efecte de color Fechner

[editar | editar còdic]

En 1838, també va estudiar la per llavors misteriosa ilusió perceptiva de lo que encara es diu el efecte de color de Fechner, pel que es perceben colors en un patró en blanc i negre en moviment. En 1894 el periodiste i científic aficionat britànic Charles Benham va difondre este efecte entre el públic angloparlante a través de l'invenció del denominat disc de Benham. Actualment no se sap si Fechner i Benham varen aplegar a conéixer-se personalment.

La mijana en estadística

[editar | editar còdic]

En 1878 Fechner va publicar un artícul en el que va desenrollar la noció estadística de la mijana. Més vesprada va profundisar el concepte d'estètica experimental, en l'idea de determinar les formes i dimensions dels objectes estèticament agradables. Va utilisar principalment les dimensions de les pintures com a base de senyes. En la seua obra de 1876 Vorschule der Aesthetik (Escola d'estètica) va utilisar el método de rancs de juïns subjectius extrems.[5]

Generalment se li atribuïx a Fechner l'introducció de la mijana en l'anàlisis formal de senyes.[6]

La sinestesia

[editar | editar còdic]

En 1871 Fechner va informar del primer estudi empíric de subjectes en fotismo (percepció de colors sense estímul visual) per mig de targetes de colors entre 73 sinestésicos.[7][8] El seu treball va ser seguit en 1880 pel de Francis Galton.[9][10][11]

Cos calloso seccionat

[editar | editar còdic]

Una de les especulacions de Fechner sobre la consciència concernia a la fisiologia del cervell. Durant la seua época, se sabia que el cervell és simètric i bilateral, i que existix una profunda divisió entre les dos mitats que estan unides per mig d'una banda de conexió de fibres anomenades el cos calloso. Fechner va especular que si fora seccionat, es generarien dos corrents separades de consciència, i la ment es convertiria en dos. No obstant, Fechner creïa que la seua teoria no seria mai posada a prova; pero estava equivocat. Durant la segona mitat de el XX, Roger Sperry i Gazzaniga Michael varen treballar en pacients epilèptics en el cos calloso seccionat i varen observar que l'idea de Fechner era correcta.[12]

Hipòtesis de la secció áurea

[editar | editar còdic]

Fechner va construir dèu rectànguls en diferents proporcions entre esgambi i llongitut, i va demanar a numerosos observadors que elegiren la "millor" i la "pijor" forma de rectàngul. Estava interessat en evaluar l'atractiu visual dels rectànguls en diferents proporcions. Els rectànguls elegits com "millor" pel major número de participants tenien una proporció de 0,62 (entre 3:5 i 5:8). Açò va aplegar a ser conegut com el "número" (o número áureo) i es va referir a la relació entre l'esgambi i la llongitut d'un rectàngul que és més atractiva a la vista. El sicòlec i filòsof Carl Stumpf va intervindre en este estudi com a subjecte de proves.

No obstant, encara es manté una certa controvèrsia sobre l'experiment en sí, motivada perque es va donar a conéixer el fet de que Fechner va descartar deliberadament de l'estudi els resultats que no s'ajustaven a les seues necessitats, en numerosos matemàtics (incloent a l'astrofísic israelita Mario Livio) refutando el resultat de l'experiment.

La distribució normal dividida

[editar | editar còdic]

En la seua publicació pòstuma Kollektivmasslehre (Ensenyança colectiva de masses) (1897), Fechner va introduir la distribució normal dividida, per a donar cabuda a les #asimetria que havia observat en la distribució de freqüències empíriques en molts camps. La distribució ha segut redescubierta independentment per varis autors que treballen en diferents camps.[13]

Influència

[editar | editar còdic]

Fechner, junt en Wilhelm Wundt i Hermann von Helmholtz, és reconegut com un dels fundadors de la psicologia experimental moderna. La seua contribució més clara va ser la demostració de que, ya que la ment era susceptible de medició i tractament matemàtic, la psicologia tenia el potencial de convertir-se en una ciència quantificada. Teòrics com Immanuel Kant havien afirmat durant molt temps que açò era impossible, i que per lo tant, una ciència de la psicologia també era impossible.

Encara que va tindre una vasta influència en la psicofísica, els discípuls reals de la seua filosofia general varen ser pocs. Ernst Mach es va inspirar en els seus treballs sobre psicofísica.[14] William James també admirava la seua obra: en 1904, va escriure una admirativa introducció a la traducció anglesa del Büchlein vom Leben nach dem Tode (Menut llibre de la vida despuix de la mort) de Fechner.


Ademés, va influir en Sigmund Freud, qui es referix a Fechner en introduir el concepte de localitat psíquica en la seua L'interpretació dels somis, que ilustra en la metàfora del microscopi.[15][16][17]

La concepció del món de Fechner era molt animista. Sentia l'emoció de la vida en tots els llocs, en les plantes, la terra, les estreles, l'univers total. Fechner era un panpsiquista;[18] considerava que tot l'univers estava interiorment viu i conscientment animat, en lloc de ser "coses" mortes com acceptaven la majoria dels seus colegues contemporàneus, que s'havien convertit en devots de lo que s'estava coneixent com a ciència material. No obstant, va basar el seu panpsiquismo en una descripció ben pensada de la consciència com a ones. Creïa que els sers humans estan a mig camí entre les ànimes de les plantes i les ànimes de les estreles, que són àngels. Deu, l'ànima de l'univers, deu ser concebut com tenint una existència anàloga a la dels sers humans. Les lleis naturals no són més que els modos del desplegament de la perfecció de Deu. En la seua última obra, Fechner, envellit pero ple d'esperança, contrapon esta alegre "visió diürna" del món a la morta i lúgubre "visió nocturna" del materialisme. També són importants els treballs de Fechner en estètica. Va realisar experiments per a demostrar que certes formes i proporcions abstractes són naturalment agradables als nostres sentits, i va donar algunes noves ilustracions del funcionament de l'associació estètica. [19] Charles Hartshorne ho considerava un predecessor en la seua filosofia i en la d'Alfred North Whitehead i llamentava que el treball filosòfic de Fechner haguera segut descuidat durant tant temps.[20]

La posició de Fechner en referència a predecessors i contemporàneus no està molt definida. Va ser remotamente discípul de Schelling,[19] va deprendre molt de Baruch Spinoza, G. W. Leibniz, Johann Friedrich Herbart, Arthur Schopenhauer i Christian Hermann Weisse, i va rebujar decididament a G. W. F. Hegel i el monadismoismo de Rudolf Hermann Lotze.

El treball de Fechner seguix influint en la ciència moderna, inspirant l'exploració continuada de les capacitats perceptivas humanes per part d'investigadors com Jan Koenderink, Farley Norman, David Heeger i uns atres.

Reconeiximents

[editar | editar còdic]

Obres

[editar | editar còdic]

Edició en castellà

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Enciclopèdia Britànica
  2. ↑ Fancher, R. I. (1996). Pioneers of Psychology, 3rd edició, New York: W. W. Norton & Company. ISBN 0-393-96994-0.
  3. ↑ Michael Heidelberger (2004). «1: Life and Work», Nature from within: Gustav Theodor Fechner and his Psychophysical Worldview, University of Pittsburgh Press, p. 21. ISBN 9780822970774. «The study of medicine also contributed to a loss of religious faith and to becoming atheist.»
  4. ↑ Fechner, Gustav Theodor at vlp.mpiwg-berlin.mpg.de.
  5. ↑ Michael Heidelberger. «Gustav Theodor Fechner». /statprob.com. Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 5 de giner de 2014.
  6. ↑ Keynes, John Maynard; A Treatise on Probability (1921), Pt II Ch XVII §5 (p 201).
  7. ↑ Fechner, G. (1876) Vorschule der Aesthetik. Leipzig: Breitkopf und Hartel. Website: chuoft.pdf
  8. ↑ Campen, Cretien van (1996). De verwarring der zintuigen. Artistieke en psychologische experimenten met synesthesie. Psychologie & Maatschappij, vol. 20, nr. 1, pp. 10–26.
  9. ↑ Galton F (1880). “Visualized Numerals”. Nature 21 (543): 494–5. doi:10.1038/021494i0.
  10. ↑ Galton F (1880). “Visualized Numerals”. Nature 21 (533): 252–6. doi:10.1038/021252a0.
  11. ↑ Galton F. (1883). Inquiries into Human Faculty and Its Development, Macmillan. Consultat el 17 de juny de 2008.
  12. ↑ [Gazzinga, M.S (1970). The bisected brain. New York: Appleton-Century-Crofts]
  13. ↑ Wallis, K.F. (2014). "The two-piece normal, binormal, or double Gaussian distribution: its origin and rediscoveries". Statistical Science, Vol. 29, No. 1, pp.106-112. DOI: 10.1214/13-STS417 [1]
  14. ↑ Pojman, Paul, "Ernst Mach", The Stanford Encyclopedia of Philosophy (Edició d'hivern de 2011), Edward N. Zalta (ed.)
  15. ↑ (24 de juny de 2010) Thinking the Unconscious: Nineteenth-Century German Thought, Cambridge University Press, p. 272. ISBN 9780521897532.
  16. ↑ Freud, Sigmund. L'interpretació dels somis, Mineola Nova York: Courier Dover Publications, p. 35. ISBN 978-0-486-78942-2.
  17. ↑ Sulloway, Frank J. (1979). Freud: Biòlec de la ment(pp. 66-67). Basic Books.
  18. ↑ (20 de juny de 2024).El Confidencial.Consultat el 7 de giner de 2025.
  19. ↑ 19,0 19,1 Plantilla:EB1911
  20. ↑ Per a l'apreciació de Hartshorne sobre Fechner, vejau la seua Aquinas to Whitehead - Seven Centuries of Metafysics of Religion. Hartshorne també comenta que William James no va fer justícia als aspectes teològics de l'obra de Fechner. Hartshorne va vore també semblances en l'obra del contemporàneu de Fechner Jules Lequier. Vore també: Hartshorne - Reese (ed.) Els filòsofs parlen de Deu.
  21. ↑ (14 de febrer de 2025).En un bosc estranger.Consultat el 14 de febrer de 2025.
  22. ↑ (17 de març de 2025).Trobades de llectures.Consultat el 17 de març de 2025.
  23. ↑ (26 de març de 2025).El Boomeran(g).Consultat el 26 de març de 2025.
  24. ↑ (1 d'abril de 2025).Revista Quina Llegir.
    74-75.Consultat el 1 d'abril de 2025.
  25. ↑ (17 d'abril de 2025).L'astral de pedra, El País.
    74-75.Consultat el 17 d'abril de 2025.
  26. ↑ (15 de maig de 2025).Zenda.Consultat el 15 de maig de 2025.
  27. ↑ (12 de juny de 2025).Semana.Consultat el 15 de maig de 2025.
  28. ↑ (15 de setembre de 2025).Àngul Mort.Consultat el 17 de setembre de 2025.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Heidelberger, M. (2001), "Gustav Theodor Fechner" in Statisticians of the Centuries (ed. C. C. Heyde and I. Seneta) pp. 142–147. New York: Springer Verlag, 2001.
  • Heidelberger, M. (2004), Nature From Within: Gustav Theodor Fechner and his Psychophysical Worldview (trans. Cynthia Klohr), Pittsburgh, PA: University of Pittsburgh Press, 2004. ISBN 0-822-9421-00
  • Robinson, David K. (2010), "Gustav Fechner: 150 years of Elemente der Psychophysik", in History of Psychology, Vol 13(4), Nov 2010, pp. 409–410. APA PsycNet
  • Stigler, Stephen M. (1986), The History of Statistics: The Measurement of Uncertainty before 1900, Cambridge, MA: Harvard University Press, pp. 242–254.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Gustav_Fechner&oldid=619205»