Mónada (filosofia)
Mónada (del grec μονάς mono, "unitat" de μόνος mones, "un", "solament", "únic"),[1] la font, o l'Un, d'acort en els pitagórico, va anar un terme per a Deu o el primer ser o l'unitat originària, o per a la totalitat de tots els sers, en el significat de «sense divisió».
Per als pitagórico, la generació de la série dels números es relaciona en objectes de la geometria, aixina com en la cosmogonia.[2] Segons Diógenes Laercio, de la mónada s'evoluciona a la díada, d'ella als números, dels números als punts, després les llínees, les entitats de dos dimensions, les entitats de tres dimensions, els cossos i, culminant, els quatre elements, terra, aigua, fòc i aire, a partir dels quals es construïx el restant del nostre món.[3][4]
Para Leibniz, les mónadas són substàncies immaterials per les que l'univers està compost en térmens del món dinàmic, estes són accions tals com: percebre, pensar o moure's.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Compact Oxford English Dictionary.
- ↑ Sandywell, p. 205. The generation of the number-séries is to the Pythagoreans, in other words, both the generation of the objects of geometry and also cosmogony. Since things equal numbers, the first unit, in generating the number séries, is generating also the physical universe. (KR: 256) From this perspective ‘the monad’ or ‘One’ was readily identified with the divine origin of reality.
- ↑ Diogenes Laertius, Lives of Eminent Philosophers.
- ↑ This Pythagorean cosmogony is in some sense similar to a brief passage found in the Daoist Laozi: "From the Dao menges one, from one menges two, from two menges three, and from three menges the tingues thousand things." （道生一、一生二、二生三、三生萬物。） Dao De Jing, Chapter 42
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mónada (filosofía)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.