Neurociència computacional
La neurociència computacional o neurociència teòrica és una branca científica dins de les Neurociencias, que és una interdisciplinar que ampra conceptes de varis camps com la biofísica, la neurociencia, la ciència cognitiva, l'ingenieria elèctrica, les ciències de la computació i els models matemàtics. El seu principi paradigmàtic és que qualsevol computació o procés cognitiu (funció) que té lloc en el nostre cervell té un determinat circuit físic o “cablejat” que ho processa (estructura)
En la corfa cerebral es processen multitut d'operacions que no són susceptibles de ser programades usant ordenadors convencionals (a lo manco en instruccions del tipo “Si A llavors B”). Per eixemple, quan pensem en un problema matemàtic, parlem, prestem atenció a algú que nos parla, nos adaptem a diferents entorns, planegem el nostre futur o prenem certes decisions. ¿Quins circuits estan implicats en cada procés? ¿Cóm realisen el seu processament d'informació característic? La Neurociència Computacional intenta donar solucions a estes qüestions.
Objectius de la neurociència
- Descriure l'organisació i funcionament del sistema nerviós, particularment el cervell humà.
- Determinar com el cervell es "construïx" durant el desenroll.
- Trobar formes de prevenció i cura de malalties neurològiques i psiquiàtriques[1]
Orige del terme
El terme va ser introduït per Eric L. Schwartz en una conferència de 1985 en Carmel, Califòrnia, a petició de la Systems Development Foundation, per a oferir un resum de l'estat actual d'un camp que fins a llavors era nomenat de molt diverses formes: modelació neural, teoria cerebral i rets neurales.Les actes d'esta reunió definitoria varen ser publicades més vesprada en el llibre "Neurociència Computacional", MIT Press (1990). Les primeres raïls històriques del camp poden ser rastrejades fins al treball de persones com Hodgkin i Huxley, Hubel i Wiesel, i David Marr, per nomenar uns pocs. Hodgkin i Huxley varen desenrollar la pinça de voltage i varen crear el primer model matemàtic del potencial d'acció. Hubel i Wiesel varen descobrir que les neuronas de la corfa visual primària, la primera àrea cortical que processa informació des de la retina, posseïen camps receptius orientats i organisats en columnes (Hubel i Wiesel, 1959).[2] El treball de David Marr es va centrar en les interaccions entre neurones, sugerint un acostament computacional a l'estudi de cóm certs grups funcionals de neurones en l'hipocamp i el neocórtex interactuen, almagasenen, processen i transmeten informació. Els models computacionals biològicament realistes de neurones i dendritas varen començar en les investigacions de Wilfrid Rall, i el primer model multicompartimental es va basar en la teoria de cables. La neurociència computacional diferix del conexionisme sicològic i de les teories de l'aprenentage de disciplines com l'aprenentage automàtic, les rets neurales i la teoria de l'aprenentage estadístic en que emfatisa les descripcions funcional i biològicament realistes de neurones (i sistemes neurales), la seua fisiologia i la seua dinàmica. Estos models capten les característiques essencials del sistema biològic en múltiples escales espai-temporals des de les corrents de membranes, proteïnes i acoplament químic fins a les oscilacions de rets, l'arquitectura topogràfica i de columnes, i l'aprenentage i la memòria. Estos models computacionals s'usen per a provar hipòtesis que puguen ser verificades directament per mig d'experiments biològics actuals o futurs.
En l'actualitat, este camp està experimentant una ràpida expansió. Existix gran varietat de programes, com el GENESIS o el NEURON, que permeten un veloç i sistemàtica modelació in silico de neurones realistes. El proyecte Blue Brain, una colaboració entre IBM i l'Escola Politècnica Federal de Lausanne, pretén construir una simulació biofísica detallada d'una columna cortical en el superordenador Blue Gene. Este proyecte internacional té un subproyecte Cajal Blue Brain desenrollat en Espanya, coordinat per l'Universitat Politècnica de Madrit (Facultat d'Informàtica i CeSViMa) en colaboració en l'Institut Cajal del CSIC.
Referències
- ↑ «Les Neurociencias».
- ↑ «Neurociència computacional». Archivat des de l'original, el 15 de juny de 2021. Consultat el 15 de juny de 2021.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Neurociència computacional» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.