Anar al contingut

Província de Zara

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La província de Zara va ser una província italiana que va existir en Dalmacia entre 1923 i 1944. Tota la costa dálmata va ser ocupada militarment pel Eixèrcit Italià després de la rendició del Imperi austrohúngaro el 4 de novembre de 1918.[1] Ya que les negociacions que es varen portar a terme en Versalles varen tindre una direcció insatisfactòria per al govern de Roma, Itàlia va solicitar pospondre les decisions definitives sobre el llímit oriental en un debat bilateral directe en Yugoslàvia, que va resultar en el Tractat de Rapallo (1920).

Les dos comunes de Zara (Zadar) i Lagosta (Lastovo) varen ser anexades per Itàlia per mig de la Llei 1778 del 19 de decembre de 1920, pero es devia esperar fins al Real Decrete Llei n° 53 del 18 de giner de 1923 per a instituir la nova província dálmata en capital en Zara.

En 1938 la província tenia una superfície de 110,21 km² en una població de 22.000 habitants i una densitat de 230 hab./km². En haver segut instituïda durant el règim fasciste, la província de Zara mai va tindre un Consell Provincial ni un President de la Província.[2]

La província entre 1923 i 1941

Fins a 1941 la província de Zara comprenia:

  • la comuna de Zara, capital provincial
  • l'illa de Cazza (La seuašac) prop de la costa dálmata, a 200 km de Zara;
  • l'illa de Lagosta (Lastovo) prop de la costa dálmata, a 200 km de Zara;
  • l'illa de Pelagosa (Palagruža), entre Puglia i Dalmacia a 250 km de Zara;
  • l'illa de Saseno (Sazan) front a la costa de Valona (Vlorë) (Albània), a 525 km de Zara.

La província de Zara en una extensió de sol 120 km², era la més chicoteta d'Itàlia i la de menys comunes, havent solament dos: Zara i Lagosta. Prop de la mitat (55 km²) estava constituïda per la comuna de la ciutat de Zara. En l'últim cens oficial italià de 1936, Zara contava en 22.844 habitants. En el curs dels anys 1930, gràcies a la zona franca i a l'arribe de numerosos exiliats italians d'atres localitats dálmatas baix el Regne de Yugoslàvia, varen registrar un continu increment demogràfic que va perdurar fins a l'inici dels anys 1940. És per açò altament provable que a fins de 1940, quan esclata la guerra, la comuna de Zara superara els 25.000 habitants, mentres la província sancera contava en prop de 28.000 habitants.[3] Des del punt de vista administratiu, les comunes de la província de Zara eren:

  • Zara (55 km²) comprenia la ciutat i les seues afores
  • Lagosta 65 km²) comprenia l'illa de Lagosta i la de Cazza en els illots circumdants, Pelagosa i Saseno.

Ampliacions territorials de 1941

En la Segona Guerra Mundial i l'ocupació de Yugoslàvia per part del Eix, la província de Zara va canviar els seus llímits entre 1941 i 1943, i el seu territori va alcançar una superfície de 3.179 km² i una població de 211.900 habitants. La província comprenia la ciutat de Sebenico (Šibenik) com la més poblada.[4]

La ciutat de Zara també va incloure les seues afores, fins a aquell moment yugoslavo, més les illes front a Zara que varen passar a estar baix sobirania italiana, per a devindre com a part de la Governació de Dalmacia que va ser instituïda segons el Real Decrete Llei n°452 del 18 de maig de 1941 i establit pel Real Decrete Llei 453 del 7 de juny de 1941. Dins de la mateixa governació, no obstant, les illes de Cazza, Lasgosta i Pelagosa varen passar a la nova província de Spalato, i Saseno a la de Cattaro.[4]

Després del Armistici de Cassibile del 8 de setembre de 1943 tot el territori va ser ocupat i controlat militarment pel Eixèrcit alemà (Wehrmacht). Les anexió de 1941 varen ser anulades, tant pel Govern de Badoglio que devia sometre's a les estrictes clàusules de l'armistici, com per la República Social Italiana (República de Va salar) que devia obedir les órdens militars nazis condescendientemente en els reclams del Estat Independent de Croàcia. No obstant la sobirania i l'administració civil italiana sobre Zara, en els seus llímits anteriors a 1941 va ser mantinguda: el prefecto Vincenzo Serrentino el 2 de novembre de 1943 va ser nomenat Cap de la Província de Zara pel govern de la República Social Italiana.[5][6]

Comunas de la província entre 1941 i 1943

Erro al crear miniatura:
Mapa detallat de la província de Zara despuix de la seua ampliació en 1941.

Les 20 comunes de la província de Zara i les seues senyes de població varen ser les següents:[4]

  • Bencovazzo / Benkovac: 2.000 hab.
  • Bosavia o Bosava / Božava: 1.520 hab. (en Berbigno, Sauro, Sestrugno i Zaglava)
  • Chistagne / Kistanje: 2.000 hab.
  • Això Gran / Iž Veliki (Iž Veli): 1.300 hab.
  • Nona / Nin: 4.650 hab. (en Brevilacqua, Peterzane, Pogliazza, Puntadura, Rasanze, Verchè i Zatton)
  • Novegradi / Novigrad: 5.217 hab. (en Castel Venier i Possedaria)
  • Obbrovazzo / Obrovac: 1.400 hab. (en Ortopula)
  • Oltre / Preko: 7.560 hab. (Cuclizza, Neviane, Pasmen, S. Eufemia, Tuconio i Ugliano)
  • Ix / Sali: 2.090 hab. (en S. Stefano i Sman)
  • Scardona / Skradin: 2.000 hab.
  • Sebenico / Šibenik: 37.854 hab. (en Castell'Andreis i Zablacchie)
  • Selve / Chiula: 4.229 hab. (en Isto, Melada, Premuda i Ulbo)
  • Stancovazzo / Stankovici: 1.000 hab.
  • Stretto / Tijesho: 7.190 hab. (en Bettina, Gessera, Morter i Slosella)
  • Timeto vaig donar Zara / Smilč@ić: 1.000 hab.
  • Vodizze / Vodice: 7.500 hab. (en Crappano, Provicchio i Zatton)
  • Zara / Zara: 25.000 hab., capital provincial i sèu del Tribunal
  • Zaravecchia / Biograd: 2.520 hab.
  • Zemonico / Zemunik: 1.000 hab.
  • Zlarin / Zlarin: 3.550 hab. (en Capri i Zuri)

La comuna de Lagosta / Lastovo comprenia l'illa homònima junt a la de Cazza i Pelagosa varen ser transferides a la Província de Spalato.[7][8]

Referències

  1. ↑ A. Rossi. The Rise of Italian Fascism: 1918–1922. New York, New York, USA: Routledge, 2010. P. 47.
  2. ↑ Annuario Generale 1938-XVI, Consociazione Turistica Italiana, Milano 1938 p. 661
  3. ↑ Olinto Mileta, Popolazioni dell'Istria, Fiume, Zara i Dalmazia 1850-2002, ediz. A. D. És. Trieste 2005, pp. 171 ss.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Davide Rodogno Il nuovo ordine mediterraneo, Bollati Boringhieri, Torino 2003, p. 499
  5. ↑ R. D. L. 18 maggio 1941, n. 452
  6. ↑ Regio Decret Legge del 7 giugno 1941 n. 453 (pubblicato in Gazzetta Ufficiale I, 1941, No. 133. p. 2240 f.)
  7. ↑ Davide Rodogno Il nuovo ordine mediterraneo, Bollati Boringhieri, Torino 2003, p. 499. È indicata la denominazione ufficiale in lingua italiana i in lingua locale, così menja riportata nel teste citato. Qualora il nome in lingua slava senar sia conforme all'attuale, si riporta fra parentesi anche quest'ultima denominazione.
  8. ↑ Guida d'Itàlia del Touring Club Italià - VENEZIA GIULIA I DALMAZIA - terza edizione Milano 1934