Pinada del Riu és una província de Cuba, situada en l'extrem occidental de l'illa de Cuba i del archipèlec cubà. Llimita a l'est en la província de Artemisa, al nort en l'estret de Florida i al sur en la mar Carib. La seua capital és la ciutat de Pinada del Riu.

Es caracterisa per ser una província predominantment rural, en una economia basada en l'agricultura, en particular el cultiu de tabac, considerat un dels de major calitat en el país. En la regió es troba el Valle de Viñales, declarat Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO en 1999, lo que la convertix també en un important destí turístic.[1]

La província posseïx una superfície d'aproximadament 10 925 km², lo que representa prop del 10 % del territori nacional, i una població propenca als 580 000 habitants segons el cens de 2012.[2]

La diòcesis de l'Iglésia catòlica que es correspon en el territori de la província es denomina Diòcesis de Pinada del Riu i el seu centre d'alts estudis és l'Universitat de Pinada del Riu, fundada en 1972.

Senyes bàsiques

Esta província té una extensió superficial de 8884,51 km² a on habiten 591 931 persones al tancament del 31 de decembre de 2011. La població urbana representa el 63% del total.[3]

Any 2011 Dònes Hòmens TOTAL
Urbà 185 704 185 581 371 285
Rural 104 919 115 727 220 646
Total 290 623 301 308 591 931

Font: Oficina Nacional d'Estadística i Població (ONEP), República de Cuba.

Municipis

D'acort a una Llei aprovada per l'Assamblea Nacional de Cuba l'1 d'agost de 2010 que va modificar la divisió polític-administrativa de Cuba, sorgint les noves províncies d'Artemisa i Mayabeque, la província de Pinada del Riu va transferir a Artemisa els seus tres municipis més orientals: Candelaria, Sant Cristóbal i Baïa Fonda. La modificació va entrar en vigor l'1 de giner de 2011, des de llavors esta província està formada pels següents onze municipis:

 
Municipis de Pinada del Riu
Municipi Població
(2011)
Àrea
(km²)
Coordenades
1. Consolació del Sur 88 950 1111,9 22°30′0″N 83°30′55″O / 22.5, -83.51528 (Consolació del Sur)</noinclude>
2. Guane 36 172 720,79 22°12′2″N 84°05′1″O / 22.20056, -84.08361 (Guane)</noinclude>
3. La Palma 35 487 636,22 22°45′22″N 83°33′12″O / 22.75611, -83.55333 (La Palma)</noinclude>
4. Els Palaus 38 636 770,77 22°34′57″N 83°14′56″O / 22.5825, -83.24889 (Els Palaus)</noinclude>
5. Mantua 25 391 914,65 22°17′27″N 84°17′14″O / 22.29083, -84.28722 (Mantua)</noinclude>
6. Mines de Matahambre 33 733 857,9 22°34′57″N 83°56′57″O / 22.5825, -83.94917 (Mines de Matahambre)</noinclude>
7. Pinada del Riu 190 337 726,69 22°25′33″N 83°41′18″O / 22.42583, -83.68833 (Pinada del Riu)</noinclude>
8. Sant Joan i Martínez 44 969 408,24 22°16′0″N 83°50′2″O / 22.26667, -83.83389 (Sant Joan i Martínez)</noinclude>
9. Sant Luis 32 393 327,19 22°16′59″N 83°46′4″O / 22.28306, -83.76778 (San Luis)</noinclude>
10. Sandino 37 891 1714,13 22°04′52″N 84°13′18″O / 22.08111, -84.22167 (Sandino)</noinclude>
11. Viñales 27 972 696,03 22°36′55″N 83°42′57″O / 22.61528, -83.71583 (Viñales)</noinclude>

Llímits

Les aigües del golf de Mèxic i de la mar Carib la banyen pel nort, sur i oest; mentres que cap a l'est llimita en la província de Artemisa.

Geografia

 
Mogotes en el Valle de Viñales
 
Paisage en la província

El centre està accidentat per la Serra dels Òrguens i l'extrem est constituïx la Serra del Rosario en altures superiors als 600 m, abdós conformen la Cordillera de Guaniguanico, en una alliniació suroest-noroest. Allí es localisa la Loma de Seboruco que en 671 m és l'altitut màxima de la província.

En la Serra dels Òrguens se situa el bell i mundialment famós Valle de Viñales, a on es troben els mogotes, típiques mantañas de naturalea càrstica de parets verticals i caprichoses formes. Predominen els sols calcáreos i la morfologia càrstica, per lo que Pinada del Riu conta en les majors coves de les Antilles.

Al sur es troba la planura aluvial del sur de Pinada del Riu, a on es cultiva el millor tabac del món. En l'extrem occidental es troba la Península de Guanahacabibes, caracterisada per sols calcáreos, en abundants coves, moltes d'elles verticals, ademés de presentar una rica i verge fauna i flora. La costa nort de la península és baixa i cenagosa, en abundants boscs de manglars; pel contrari la costa sur en la península de Guanahacabibes està formada per tallats i "dent de gos", en presència d'abundants plages d'arenes blanques i fondos clars. La Baixada, María La Grossa i Les Tombes són les més conegudes. En el punt occidental de la península se situal cap de Sant Antonio, sent est l'extrem més occidental de l'illa de Cuba.

Varis rius se situen en esta província sent el Cuyaguateje el més extens i caudaloso, presentant part del seu trayecte a nivell subterràneu.

En la costa nort es troben diversos cayos pertanyents al archipèlec dels Colorats, mentres que en la costa sur existixen alguns cayos pertanyents al archipèlec dels Canarreos, com els Cayos de Sant Felipe.

Atres accidents geogràfics d'interés són Ensenar de la Coloma, Baïa de Cortés, Cap Corrents, Ensenar de Guadiana, Estany Gran i Riu Fondo. Els seus llocs turístics es concentren majorment en el Valle de Viñales, un dels paisages més bells de Cuba, en condició de Monument Nacional Natural, localisat en un àrea de 132 km² de la Serra dels Òrguens i rodejat d'impressionants montanyes de cims redonejats.

A lo largo y ancho de esta regió existixen senderes naturals per als interessats en observar de prop la exuberante flora i fauna, a lo que se sumen els sistemes cavernaris de Palmarito, L'Indi i la cova més gran de Cuba, la Caverna de Sant Tomás, en més de 42 km. L'Òbriga del Ancón, la Serra de l'Infern, el Valle de les Dos Germanes, El Clot de Jaruco i la Vall de Sant Vicente se sumen a les plantacions del millor tabac del món, el jardí botànic de Caritat i la comunitat llauradora d'Els Aquàtics, a on els seus habitants curen tots els seus mals en aigua.

Història

Pinada del Riu és l'espai històric que va comprendre la primitiva província de Pinada del Riu, delimitat, com el de les cinc províncies restants, en 1878, i que, en mínimes variacions, es va mantindre aixina fins a 1969 i posteriorment en les divisions polític-administratives de 1976 i 2011.

Salut

Pinada del Riu, com a província cubana, està integrada al Sistema Nacional de Salut, fent extensiu el dret a la salut gratuïta en tota la seua geografia. En tots els municipis existixen Policlínicos Comunitaris i un grup de Consultoris del Mege i l'Enfermera de la Família, Clíniques Estomatològiques i Llars Maternes que integren l'Atenció Primària de Salut. En cada Policlínico Comunitari existix una Teràpia Intensiva Municipal que dona cobertura al tractament de patologies que comprometen la vida dels pacients.

En el municipi capçalera provincial, existixen quatre policlínicos comunitaris i varis centres d'atenció secundària de salut entre els que es troben:

La provincial també conta en l'Universitat de Ciències Mèdiques Dr. Ernesto Che Guevara de la Serna, unitat rectora de la formació del capital humà necessari per a l'atenció esmerada i de calitat. En ella es cursen les carreres de Medicina, Estomatología, Llicenciatura en Enfermeria, Llicenciatura en Psicologia i Llicenciatura en Tecnologia de la Salut en diversos perfils d'eixida.

Estructures de salut en les que conta la província

Educació

Estructures d'educació en les que conta la província

Universitat de Pinada del Riu

La província conta en l'Universitat "Germans Saíz Montes de Oca", esta Universitat es va fundar el 20 d'agost de 1972, graduant des de llavors a més de 11 338 estudiants de pregrado i a uns 6000 de postgrau, condició esta que la situa dins dels centres universitaris més grans de tot el país.

L'Universitat conta en sis facultats: Ciències Econòmiques, Ciències Socials i Humanístiques, Informàtica i Telecomunicacions, Geologia i Mecànica, Forestal i Agronomia i Agronomia de Montanya.

Institut Superior Pedagògic Rafael María de Mendive

En l'any 1976 es dona començ per primera volta a este institut en una perspectiva més organisada. El Lic. Reynaldo Fernández Lorenzo és nomenat com el director. Posteriorment es constituïx en acte oficial el 31 de març de 1977 l'Institut Superior Pedagògic, actualment "Rafael María de Mendive".

Este Institut en l'actualitat conta en 384 professors, 202 assistents, 75 auxiliars, 5 titulars, 35 aspirants a doctors, 16 doctors i 92 màster.

També conta en l'Escola Vocacional d'Art Raúl Sánchez (Música-Ballet-Dansa), a on es formen alumnes de molt alt nivell cultural en estos tres aspectes, a on cursaran els seus estudis fins al duodècim grau i si el seu rendiment ho permet podran continuar els seus estudis i la seua formació ya com a professional en atres universitats del país.

Institut Preuniversitario Vocacional de Ciències Exactes

Esta escola, construïda despuix del triumfo de la Revolució i inaugurada el 27 de giner de 1978, és l'encarregada d'ensenyar a les més lluentes i prometedores ments de la província. Esta institució nutrix als estudiants d'un gran espiritud de autosuficiència i individualisme. Este preuniversitario té un major nivell d'estudi que el restant de les escoles, sent també majors els resultats educacionals que s'obtenen.


Situat en el hui per hui en segon a nivell nacional (del seu tipo), solament superat per la vocacional de Ciutat de La Habana, la Lenin, alguns dels seus estudiants han obtingut premis en concursos internacionals. Este tipo d'escoles vocacionals són unes de les úniques en el país a on s'estudia un atre llengua, ademés d'anglés i espanyol.

Preuniversitario IPUEC Antonio Guiteras Holmes

Una de tantes escoles en el camp que existixen en Pinada del Riu, a on els alumnes conjuguen l'estudi en el treball, només que a diferència dels seus similars este centre ha format infinitat de jóvens en un alt promig acadèmic, sent l'únic que competix en este sentit en l'IPVCE Federico Engels. A pesar de la deterioració que presenta l'immoble i de les diàries jornades laborals en la recollida de cítrics, la promoció relativa cap a centres d'estudis superiors és comparable en la de l'IPVCE Federico Engels.

Cultura

 
Interior del Teatre Milanés.

La província conta en un elevat nivell de cultura en general en tota la població, a on a lo llarc de la mateixa i en especial en el municipi de Pinada del Riu, a on es despleguen a lo llarc d'ell distints museus, com el Museu de Ciències Naturals Tranquilino Sandalio de Noda, ubicat en Martí # 202 esq. Au. Comandant Pinades, lloc a on trobares tot lo que necessites saber sobre la nostra història natural, des dels antics dinosauris, fins al nostre procés d'evolució.

També existixen cines i teatres, els quals amplien el coneiximent i les ofertes de recreació per als vueltabajeros. Pinada del Riu ha donat importants figures de la cultura, no solament a nivell nacional. En l'àmbit musical no es pot oblidar fer menció a figures com Willy Chirino, qui naixquera en el municipi de Santa Creu, actual Consolació del Sur. Una atra figura, la fama de la qual desgraciadament va ser tallada de tajo per un accident automovilístic, va ser Pol Montañez, qui anara exponent màxim de l'idiosincràsia vueltabajera.

Estructures per a la cultura i la recreació

Deports

l'Equip de Baseball de Pinada del Riu s'ubica entre els primers llocs en el campeonat de pilota que es realisa en Cuba, a on totes les províncies intervenen en vespres de traure al millor equip, figures com Rogelio García, Luis Giraldo Casanova, Pedro Luis Llaç, i Omar Linares, Juan Castro, Omar Ajete, Faustino Corrals, Alfonso Urquiola, Giraldo González, entre molts uns atres d'excelent calitat són les estreles d'eixa província.

La província conta en una escola formadora de deportistes (EIDE), la qual acull estudiants des de primerenques edats per a la seua formació en distints tipos de deports, entre els més destacats es troben el fútbol, la gimnàsia artística i la natació sincronisada.

També cal destacar l'eixercite del cicliste Pedro Pablo Pérez.

Economia local

L'agricultura constituïx el principal sector econòmic de la província, representada pel café, l'arròs, els cítrics i cultius varis; pero, sobretot, el tabac, del que Pinada del Riu és el primer centre productor del país i el tabac del qual es considera generalment el de millor calitat. En menor grau, també es cultiva la canya de sucre.

Es practica la mineria de coure en Mantua, aixina com plom i marbre; hi ha extracció, en menor escala, d'or. Igualment, s'extrauen arena i pedra que són utilisades en la construcció. Les àrees serranes es dediquen a la ganaderia i explotació forestal, encara que també es desenrolla un turisme ecològic en llocs com en el Valle de Viñales i el Mural de la Prehistòria.

l'indústria se centra en la transformació dels productes agraris. També tenen presència els processos textils, l'indústria química, de fertilisants i peixquera. L'indústria de materials de construcció i generadora d'energia tenen un pes significatiu.

El sector de servicis és una font important d'ocupacions.

Vore també

Referències

  1. ↑ UNESCO (ed.): «Valle de Viñales». Consultat el 23 d'agost de 2025.
  2. ↑ ONEI (ed.): «Oficina Nacional d'Estadística i Informació de Cuba». Consultat el 23 d'agost de 2025.
  3. ↑ «Oficina Nacional d'Estadística i Població (ONEI), República de Cuba.». Archivat des de l'original, el 31 de giner de 2020. Consultat el 9 de decembre de 2012.


Enllaços externs

Commons


Referències