Propietats de les operacions binarias
En àlgebra les operacions binarias internes en el conjunt A, o be les aplicacions de A x A en A:
són les de major interés, perque s'utilisen tant en els sistemes numèrics més abstractament, relacions binarias en els sistemes algebraics. Les operacions gogen de certes propietats, usades en freqüència en la axiomatisació dels diversos sistemes matemàtics, en paraules de Birkhoff.
Propietats d'una llei de composició interna
[editar | editar còdic]Donat un conjunt A no buit i definida una aplicació de sobre A, a on a cada parell ordenat (a,b) se li assigna un valor c de A, que representem:
Poden tindre les següents propietats:
Conmutatividad
[editar | editar còdic]Donat un conjunt no buit A, en el que s'ha definit una llei de composició interna , que es representa: , es diu que té la propietat conmutativa en A si es complix:
Per a tot a, b de A, es complix que el resultat d'operar a en b és igual al d'operar b en a, l'operació és conmutativa.
De la mateixa manera podem dir que la llei de composició interna , no és conmutativa en A si:
Si existix algun a, b en A, que complix que el resultat d'operar a en b és distint d'operar b en a, l'operació no és conmutativa.
Eixemples
[editar | editar còdic]- L'adició en els conjunts N, Z, Q, R, C (1)dels naturals, sancers, racionals, reals i complexos és conmutativa i es complix que a+b = b+a, sent a i b elements de mateixa qualsevol conjunt indicat
- La multiplicació és conmutativa en qualsevol dels conjunts (1).
- La divisió en Q*, racionals sense el zero, no és conmutativa; puix a:b≠ b:a, salve per a 1 i -1.
- el producte de dos matrius quadrades d'orde n no és conmutativo.
- El producte cartesiano de dos conjunts no és conmutativo, AxB≠ BxA.
- L'unió, l'intersecció i la diferència simètrica de conjunts són conmutativas. Els conjunts es consideren com a parts del conjunt universal.
- Lo mateix que la conjunció i la disjunció de proposicions són conmutativas, dins de la llògica proposicional bivalente.
Anticonmutatividad
[editar | editar còdic]L'operació en A és anticonmutativa si:
Per a tot a, b de A, es complix que el resultat d'operar a en b és igual a l'opost d'operar b en a.
Eixemple 1
[editar | editar còdic]Com a eixemple si en 3-I l'espai de vectores de tres components, diem:
es té en el producte vectorial :
i
en general, per a qualsevol parell de vectores a, b:
Eixemple 2
[editar | editar còdic]Per als sancers , es veu que la substracció
és anticonmutativa, ya que:
Asociatividad
[editar | editar còdic]Siga A un conjunt no buit i una operació binaria en A, es diu que és associativa si, solament si:
Per a tot a, b, c de A es complix que operant a en b i el resultat en c és igual a operar a en el resultat d'operar b en c.
També es pot dir que l'operació no és associativa si es complix:
Existixen a, b, c en A que complixen que operant a en b i el resultat en c és distint d'operar a en el resultat d'operar b en c.
Eixemples
[editar | editar còdic]- L'adició i la multiplicació en número par són associatives.
- La substracció en el conjunt Z dels sancers no és associativa
- L'adició en el conjunt Z[i] és associativa
- el producte vectorial de vectores en l'espai R3 no és associatiu; açò és: (uxv)xw ≠ ux(vxw), a on o,v i w són vectores i x indica el producte vectorial.
- Si en el conjunt R dels reals definim ab = ab +a+b +1, * és associatiu en R. (α)
Propietats de dos lleis de composició interna
[editar | editar còdic]Donat un conjunt A no buit i definides dos aplicació de A per A sobre A, a on a cada parell ordenat (a,b) se li assigna en l'operació un valor c de A i en l'operació el valor d de A que representem: .
Poden tindre les següents propietats:
Distributividad per l'esquerra
[editar | editar còdic]Donat un conjunt A no buit en el que s'han definits dos operacions internes, que expressarem , es diu que l'operació és distributiva per l'esquerra de si es complix:
Eixemples
[editar | editar còdic]Eixemples el producte vectorial de vectores respecte de la suma de vectores ux(v+ w) =uxv + uxw Un atre eixemple: el producte de matrius respecte a la suma de matrius. M(N+Q)= MN + MQ.
- És important l'orde de factor en la definició de R-mòduls a esquerra.
Distributiva per la dreta
[editar | editar còdic]De la mateixa manera es diu que l'operació és distributiva per la dreta de si es complix:
Eixemples
[editar | editar còdic]- Eixemple el cas del producte de matrius que no és conmutativo. Es té (M+N)P= MP+ NP, la simple yuxtaposició indica el producte de matrius.
- La composició de funcions reals en un interval tancat respecte de la suma de funcions: (f +g)ºh =fºh + gºh , a on f,g, h són funcions qualssevol del cas senyalat.
Operació distributiva
[editar | editar còdic]Una operació és distributiva sobre una atra si és distributiva per la dreta i per l'esquerra.
Eixemples
[editar | editar còdic]- Els conjunts numèrics gogen de la distributividad per abdós costats.
- En definir un anell s'indiquen les dos formes distributivas
a(b+c) = ab +ac, per l'esquerra; i per la dreta, (b+ c)a = ba +ca. Puix, al semigrupo multiplicativo no s'exigix la conmutatividad.
- Vore si es complix a*(b+ c) = b + ac sent * l'operació definida en (α) i , + la suma usual en R.
- La multiplicació en un conjunt numèric ( per ejm. ℕ) respecte a la potenciació és distributiva per la dreta:
- L'adició de funcions derivables és distributiva respecte a la derivació de funcions: Dx (f + g) = Dxf + Dxg
- La suma de funcions integrables és distributiva respecte de l'integració. I( f+g) = If + Ig. A on I = integral; f i g , funcions integrables.
Vore també
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Propiedades de las operaciones binarias» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.